Jordi Molà Beltran, de 34 anys i nascut a Santa María de Palautordera, és entrenador de futbol des de fa gairebé 20 anys. Passant per equips com el del seu propi poble, el Canovelles, el Granollers i el Barça, el Jordi està des de mitjans de 2015 a Bolívia amb el seu projecte “Bolivia 2022”. Esbrinem com ha estat la seva trajectòria com a entrenador i en què es basa aquest projecte tan especial.  

 
-    Com han estat els teus inicis en el món del futbol?
Tot va començar quan tenia 15 anys. Em trobava jugant al meu poble, Santa Maria de Palautordera, sense destacar futbolísticament ni a nivell amateur. El meu entrenador d’aquell any va ser qui em va començar a parlar del seu món i vaig començar a formar nanos. Aleshores, cap als 15-16 anys vaig deixar de jugar, ja que vaig veure que no era lo meu perquè tenia ganes d’entrenar. El meu últim entrenador, en Juan Gutiérrez, va ser qui em va recolzar i motivar-me a iniciar-me a ser entrenador.

-    Quina és l’experiència amb la que et quedes de tota la teva trajectòria?
Se’m fa molt complicat dir-te només una. La veritat que amb el Barça va ser una etapa molt bonica perquè vaig fer molts viatges i vaig visitar molts països. No obstant, aquí a Bolívia també estic gaudint molt, però la veritat que se’m fa molt difícil quedar-me amb una sola experiència amb aquests quasi 20 anys com a entrenador.

-    Què t’ha aportat el món del futbol?
El món del futbol m’ha aportat molta felicitat, m’ha aportat una estabilitat emocional i m’ha aportat el plaer de llevar-me cada dia pel matí per fer allò que més m’agrada, entrenar i dirigir. Estic molt satisfet amb la decisió que vaig prendre fa gairebé 20 anys.
També m’ha aportat molts amics i molts contactes. El món del futbol és molt competitiu però a la vegada el camí és molt maco.

-    Com va ser el moment que vas decidir viatjar fins a Miami a l’Escola del FC Barcelona?
Des de mitjans del 2011 jo estava a Can Barça però, després de 4 anys, Xavi Mercè, el director en aquell moment em va dir: Escolta Jordi, estem obrint una escola oficial del Barça a Estats Units i hem pensat en tu com a director. En aquell moment, jo tenia ganes de sortir, de viatjar, de veure món i de poder ampliar els meus contactes i tenir més experiència, de manera que em vaig llençar en la nova proposta.
Ells van creure que jo donava el perfil adequat per la nova escola, i jo no vaig dubtar en dir que no. A més, ja portava tres anys al club, coneixia força la metodologia d’entrament i com es feia tot a Can Barça pel que fa a la formació i la planificació, de manera que em vaig endinsar de ple en la proposta.

-    Quines diferències veus entre entrenar aquí a Espanya i allà a Miami o Bolívia?
N’hi ha moltes. A Bolívia, per exemple, hi ha molts bons jugadors, com a Espanya diria jo, però a Bolívia no tenim els entrenadors, ni les instal·lacions, ni els camps de futbol, ni les competicions que hi ha a Espanya i Miami. Quan viatjo amb els equips de Bolívia a Brasil, pensa que una setmana a Brasil és com sis mesos de preparació a Bolívia. Aquests factors, amb el pas del temps es van agreujant.
A Espanya hi ha molt bons jugadors, molt bons entrenadors i molta competitivitat. A Miami està creixent molt el món del futbol i amb un termini de cinc anys crec que pot estar al mateix nivell que a Espanya. A Bolívia, no obstant, fa falta més temps perquè són quatre punts a potenciar: formació, entrenadors, instal·lacions i competicions. Aquests punts fan que estiguem molt lluny del que hi ha a Espanya.

-    Quin és l’objectiu del Projecte “Bolivia 2022”?
El projecte “Bolivia 2022” va néixer a principis de l’any 2015 a Miami. Jo em trobava allà dirigint l’escola del Barça i posant-ho tot en marxa. Causalitats de la vida que es va inscriure un nano americà però el seu pare és català, en Jordi Chaparro. Jo a Miami en aquell moment em trobava sol ja que la meva parella estava a Espanya i, amb el pas del temps, ens vam fer molt amics amb en Jordi.
Un dia em va preguntar si volia anar a Bolívia a dirigir un projecte d’alt rendiment però de futbol base. En aquell moment vaig pensar: Per què a Bolívia? Perquè en Jordi Chaparro és català, i viu a Estats Units, però les seves principals empreses estan a Bolívia, ja que té la cadena de centres comercials Mega Center. Ell volia iniciar-se en aquest món i començar el projecte i que jo el liderés.
“Bolivia 2022” és un projecte creat pel Jordi per agrair a Bolívia tot allò que Bolívia li ha donat a ell com a empresari, ja que té molt poder i és un home molt respectat. La idea era molt clara: formar a nous talents, a nous jugadors de primer nivell per la selecció boliviana.

-    Per què decideixes iniciar aquest projecte?
Des d’un principi jo no vaig dubtar en acceptar la proposta del Jordi. Era un salt molt important en tots els sentits, tant a nivell professional, econòmic i d’estabilitat laboral. Ara mirant el retrovisor fa sis anys, abans de començar aquest projecte, la veritat que hem aconseguit molt i estic molt satisfet.
És un projecte que em genera molt il·lusió, molta ambició i tot allò que jo visualitzava des que vaig acceptar el projecte, s’ha fet tot realitat. Tenim jugadors que hem tret de Brasil, tenim jugadors del Palmeiras, tenim jugadors del Santos de Brasil i algun d’Europa. A més, hem aconseguit un centre d’alt rendiment, una ciutat esportiva que no té res a envejar a altres ciutats esportives de molts equips de primera divisió d’Espanya. És un espectacle el que hem aconseguit. És la infraestructura més gran i més potent de Bolívia, ni la pròpia federació boliviana té unes instal·lacions com aquestes.

-    Quin és l’equip que hi ha darrera d’aquest gran Projecte?
Quan jo vaig firmar el contracte del projecte, vaig venir amb dues persones del meu poble de Palau, dos amics que estan dins el món del futbol, en Fermín Alonso i en Raúl Casado. No obstant, des del desembre de 2017 estic jo sol liderant-lo. Darrera meu tinc trenta o quaranta persones de Bolívia, des de psicòlegs, preparadors físics i un munt d’entrenadors.

-    Quines activitats feu dins d’aquest Projecte?
En l’acadèmia de futbol tenim 5 clubs de futbol d’entre 350-400 jugadors, des dels cinc anys fins el primer equip. El nostre primer equip es troba a la segona divisió de futbol bolivià i aquest any intentarem pujar a primera divisió professional.
Cada dia treballem amb ells, quatre vegades per setmana. El que fem és entrenar-los amb la màxima exigència, amb la major qualitat possible i fer d’aquests jugadors noves promeses del futbol bolivià.
Per poder fer realitat el nostre objectiu, tenim una estratègia on tots els equips viatgem internacionalment, a partir dels deu anys, i anem a països com Brasil o Argentina per poder competir i demostrar quins jugadors tenim i veure si ens els fitxen. A més, al nostre centre tenim una residència on hi viuen trenta nanos de tot el país. Els donem alimentació, els portem a escola i els donem allotjament.
Després, tenim com a activitats diferents cursos d’entrenadors per tot el país, però ara fa un any o dos que no en fem. També, organitzem tornejos per als nanos i per a gent gran. Sobretot, el nostre centre vol potenciar cinc coses: formar nous jugadors de primer nivell pel país, organitzar tornejos, activitats i aportar el nostre granet de sorra en el desenvolupament del futbol i formar a entrenadors.

-    Què heu pogut aconseguir fins ara?
Hem aconseguit portar a equips nostres que han viatjat al Brasil, a Argentina, a Perú, a Espanya i a Lisboa per competir contra els nostres. Hem capacitat i format a més de 1.500 entrenadors; tenim actualment 5 jugadors al Brasil, 3 al Santos i 2 al Palmeiras i tenim un que d’aquí poc farà una prova al Milan. Hem organitzat molts tornejos de futbol i hem mogut a milers de nens. A part, tenim el nostre centre d’alt rendiment únic i exclusiu a Bolívia amb una inversió superior a un milió d’euros.
Són moltes coses les que hem aconseguit, però d’això es tracta, hem de seguir endavant. No és que a l’any 2022 s’aturi aquest projecte, sinó que des de l’any 2015 quan vam començar el projecte ens vam proposar que l’any 2022 seria per deixar-nos veure què estem fent. És un projecte a llarg termini, no es fa a un crack en un any o dos. “Bolivia 2022” és un projecte que seguirà molts més anys perquè és ara quan s’està consolidant, com aquell que diu.

-    Quin futur esperes d’aquest Projecte? Fins a on vols arribar amb “Bolivia 2022”?
Aspirem a ser una nova fàbrica de talents d’aquest país. Volem aconseguir amb aquests nous talents que els equips els fitxin i, sobretot, espero i crec que aquest projecte ajudi a canviar la mentalitat del dirigent d’aquí a Bolívia, que pensa que el futbol base és un gasto i no una inversió. Aquesta és la forma adequada per apostar per la formació des de ben petits i endavant.
També espero celebrar l’any nou del 2022 amb l’ascens de primera divisió de Bolívia.

-    Ha arribat a altres països aquest Projecte?
En aquests moments aquest projecte només està a Bolívia. No obstant, estem analitzant per poder relacionar el projecte amb el Brasil o Colòmbia, però de moment és un projecte únic a Bolívia.

-    Et veus continuant la teva carrera allà a Bolivia, o tens pensat tornar a casa?
No ho sé. Ja porto sis anys a Bolívia i vaig venir per tres en un principi. Ara mateix estic aquí amb la meva parella, l’Ana, i les meves filles, l’Alba i la Martina. És un sacrifici important el que va fer la meva parella al deixar-ho tot per acompanyar-me en aquesta aventura, però amb el temps hem aconseguit una estabilitat molt bona. Ara hem aconseguit el nostre cercle d’amistats, les nostres rutines i la veritat que estem millor que mai diria.
El que sí que et puc és que durant tota la meva trajectòria com a entrenador sempre estaré agraït a tres persones que m’han marcat en tot aquest procés. El primer és Juan Gutiérrez, el meu últim entrenador i qui em va endinsar en el món de ser entrenador; a l’Isaac Guerrero, qui em va donar l’oportunitat d’entrar al Barça a mitjans del 2011 i al Jordi Chaparro, qui va confiar en mi per dur a terme el projecte “Bolivia 2022”.