'La clau del Palau és que la plantilla al complet és fantàstica. És impressionant l'ambició, la generositat i la humilitat amb la qual treballen'

Ivan Sanz es va convertir en l'entrenador del primer equip femení d'hoquei patins del HC Palau Plegamans a finals de l'any passat per afrontar aquesta temporada 2021-2022 després d'un any inoblidable pel club. El nou tècnic va arribar després que l'argentí Ivan Jacquierz assolís el títol de l'OK Lliga, es proclamés campió d'Europa en guanyar la Female League Cup i disputés la final de la Copa de la Reina. Sanz va agafar les regnes del primer equip femení després d'haver estat al cap d'altres equips masculins com el Mataró, el Voltregà, l'Igualada i, fins i tot, el filial del Barça. També ha tingut certa trajectòria com a responsable de la selecció espanyola sub-17. Ara, l'entrenador del Palau es troba amb la gran feina feta durant tota la temporada a la lliga i amb la possibilitat de disputar la semifinal de la Female League Cup després d'haver-se classificat com a primeres de grup.

Com arribes al HC Generali?

Va ser una cosa inesperada. Al final de la temporada passada vaig decidir fer un parèntesi en la meva carrera com a entrenador i vaig decidir deixar d'entrenar per un temps. Per a la meva sorpresa, el HC Generali es posa en contacte amb mi al setembre d'enguany per a presentar-me el projecte i donar-me l'oportunitat d'entrenar l'equip d'OK lliga femenina. Em va agafar desprevingut perquè no estava en els meus plans entrenar, però alhora em va fer molta il·lusió el projecte. Després de pensarho i de parlar amb el club i amb algunes persones de la meva màxima confiança i amb l'Ivan Jacquierz, vaig prendre la decisió d'incorporar-me al club. Totes les referències que tenia de l'equip eren fantàstiques, i el repte que representava em feia molta il·lusió, sent conscient de l'enorme dificultat que comportava. Vas adquirir experiència en altres equips, especialment de l'OK Lliga masculina com el Voltregà o el Mataró, i fins tot, amb un tità com el Barça amb les categories júnior i el filial.

Com valores aquestes etapes?

Vaig començar en les categories base passant diverses temporades en Sant Montjuïc, Cerdanyola i Mataró. A Mataró em van donar l'oportunitat d'entrenar al primer equip masculí i després d'uns anys vaig seguir la meva carrera en primers equips masculins en Voltregà, Igualada i Shum Maçanet. Arran d'aquesta trajectòria pels primers equips masculins i fruit del treball realitzat, vaig passar pel Barça per encarregar-me de l'equip Júnior i filial. Sens dubte he tingut molta fortuna en la meva carrera amb entrenador on he tingut moltes oportunitats molt bones. Estic molt agraït a tots els clubs i entitats que han dipositat en algun moment la seva confiança en mi.

Vas adquirir experiència en altres equips, especialment de l'OK Lliga masculina com el Voltregà o el Mataró, i fins tot, amb un tità com el Barça amb les categories júnior i el filial.

Com valores aquestes etapes?

Vaig començar en les categories base passant diverses temporades en Sant Montjuïc, Cerdanyola i Mataró. A Mataró em van donar l'oportunitat d'entrenar al primer equip masculí i després d'uns anys vaig seguir la meva carrera en primers equips masculins en Voltregà, Igualada i Shum Maçanet. Arran d'aquesta trajectòria pels primers equips masculins i fruit del treball realitzat, vaig passar pel Barça per encarregar-me de l'equip Júnior i filial. Sens dubte he tingut molta fortuna en la meva carrera amb entrenador on he tingut moltes oportunitats molt bones. Estic molt agraït a tots els clubs i entitats que han dipositat en algun moment la seva confiança en mi.

T'han ajudat a créixer?

Moltíssim. En totes elles he après molt, he crescut i m'he enriquit. He viscut moltes experiències de tota mena, que m'han ensenyat lliçons valuosíssimes. A més, he tingut la fortuna de poder compartir el meu camí amb cossos tècnics extraordinaris dels quals he après moltíssim i he pogut treballar amb jugadors fantàstics que també m'han ensenyat moltíssimes coses.

Quins són els passos a seguir en el teu camí com a entrenador?

Continuar aprenent, continuar creixent, i sobretot continuar tractant d'ajudar a créixer als equips i jugadors que vaig trobant en el meu camí.

És diferent l'experiència d'entrenar a noies i a nois?

Jo et diria que cada projecte és diferent, independentment del gènere dels jugadors. Cada projecte té les seves particularitats, els seus objectius, la seva filosofia, la seva identitat, el seu context... i sobretot les seves persones. Cada projecte és un món i el meu propòsit és tractar d'entendre què necessita l'equip per a créixer, per a competir en òptimes condicions i per a gaudir de l'hoquei sobre patins... i tractar de donar-l'hi.

En la teva trajectòria també vas passar per la selecció espanyola. Quin va ser el teu rol durant aquesta etapa?

Vaig ser el responsable de la secció espanyola masculina sub-17. Bàsicament, el meu treball consistia a identificar talents d'aquest esport en l'etapa de sub-17 i treballar amb ells. Durant la temporada em dedicava a observar partits de competició i a fer entrenament de control i tecnificació per a conèixer i tractar d'ajudar a créixer als jugadors. Finalment, després de tot aquest treball realitzat durant l'any, cada temporada disputem un campionat d'Europa després de la finalització de les competicions nacionals dels clubs. Sens dubte el meu únic propòsit era tractar d'ajudar aquests joves jugadors a créixer i a progressar.

Per què no vas continuar?

Després de 4 anys vaig sentir que la meva etapa s'havia esgotat i que necessitava afrontar nous reptes. Aquest període a la federació espanyola va ser molt bo, vaig aprendre moltíssim de tots els tècnics del staff de la federació, el tracte que vaig rebre va ser exquisit i vaig gaudir moltíssim treballant amb els nois. De fet, em fa moltíssima il·lusió veure com molts d'ells han progressat en les seves carreres i ara estan jugant al més alt nivell a Espanya, Itàlia, Portugal... em genera una enorme satisfacció. Va ser una etapa molt bonica i enriquidora que recordo amb molt d'afecte.

L'argentí Ivan Jacquierz, exentrenador del Palau la temporada passada, va deixar el llistó alt abans de marxar. Quan vas arribar, tenies al cap igualar els seus números?

Ivan Jacquierz va fer un treball extraordinari amb el Palau aconseguint el títol de l'OK Lliga, La Female League Cup, la Lliga Catalana i arribant a la final de la Copa Reina. De fet, tan sols van collir una derrota en tota la temporada a la final de la Copa de la Reina. Són números magnífics, gairebé perfectes. Així, que sí, sabia que el llistó estava molt, molt alt.

Vas arribar amb la idea de complir uns certs objectius?

La veritat és que l'única meta que m'he marcat és fer tot el que estigui a les meves mans per a tractar d'ajudar l'equip i a les jugadores a créixer i preparar-les per a competir al màxim nivell. És un propòsit molt ambiciós que requereix molta feina i exigir-me el màxim, ja que és molt difícil aconseguir millorar un equip i unes jugadores que ja tenen un nivell tant, tan alt. Però precisament l'enorme dificultat del repte és el que precisament em va portar a unir-me a aquest projecte.

Et vas adaptar fàcilment al grup i al seu estil de joc?

El procés d'adaptació mai és senzill i porta el seu temps, podria dir que encara estem en aquest procés d'adaptació, però crec que anem per bon camí i cada vegada ens coneixem i entenem millor.

Has incorporat novetats?

En realitat hem tractat de mantenir la filosofia i l'estil de joc, perquè l'equip se sent còmode així, i jo també. A partir d'aquí hem tractat d'aportar alguns matisos i introduït alguns detalls, però res més enllà.

Quin diries que és el punt fort de l'equip?

Salta a la vista el talent i la qualitat individual de les jugadores de l'equip, però més enllà d'això destacaria dos aspectes que potser no són tan visibles. D'una banda, et parlaria de tot el treball defensiu que fan, ja que fan un esforç extraordinari en la fase defensiva els 50 minuts del partit i que, a més, és un factor que desgasta molt als rivals i els impedeix jugar còmode. I per sobre de tot, destacaria la seva actitud en el dia a dia. És impressionant l'ambició, la generositat i la humilitat amb la qual treballen cada dia, s'esforcen al màxim en cada entrenament per a millorar i per a preparar-se per a competir amb humiltat i desig. Sempre estan disposades a fer el que faci falta per a millorar i per a ajudar a l'equip i a les companyes.

Bitllet per a disputar la semifinal de la League Cup després d'haver quedat primeres de grup, terceres en lliga i a 1 punt de les segones classificades, aconseguint 7 victòries consecutives.Com arriba l'equip en aquest últim tram de la temporada?

Crec que hem fet una molt bona feina, hem progressat bé i arribem en bones condicions per a afrontar l'últim tram de la temporada.

S'ha vist afectat a haver de disputar la lliga, la copa i la competició al mateix temps? És complicat mantenir la regularitat a les competicions?

L'equip està acostumant a això, així que no és un problema. Plantem la temporada setmana a setmana, buscant optimitzar el treball en cadascuna d'elles i preparar-nos per a competir en les millors condicions i donar la nostra millor versió en cada partit.

A la competició europea, el 30 d'abril el Palau s'enfronta al segon classificat del grup 'A', el Benfica. A priori, donats els resultats i els punts obtinguts, sou el favorit. Com valores el partit?

Una vegada arribes a una final a 4 crec que tots els equips tenen les mateixes possibilitats d'aconseguir el títol. Els equips que han arribat fins aquí són tots molt forts i han fet mèrits per a guanyar-se l'etiqueta de favorit, així que ara mateix no considero a cap equip més favorit que un altre. Preveig partits molt igualats que es definiran per petits detalls i on serà clau veure quin equip és capaç d'imposar el seu pla de partit, així com la gestió que els equips facin dels moments difícils que es trobarà. Per part nostra ens prepararem bé per a competir i estic segur que donarem la nostra millor versió i farem una molt bona competició.

Hi ha diferència amb l'estil de joc d'aquí, de la lliga i de la competició nacional que amb l'europeu?

La veritat és que no veig molta diferència, al final cada equip té la seva identitat, la seva filosofia, el seu model i el tracta de plasmar en cada competició.

La qualitat i el nivell estatal reflectit en la competició? Els finalistes de la passada edició van ser dos equips catalans (Generali i CP Voltregà), i aquest any 3 de 4 equips semifinalistes són equips espanyols.

No hi ha dubte que l'OK Lliga femenina és la competició més forta del món i d'aquí la presència predominant dels seus equips en les finals de les competicions internacionals.

Si parlem de la lliga, els números també han millorat. El grup ha retallat distàncies amb la resta i ha passat de quartes a segones a la classificació. Què ha estat la clau?

No ens fixem mai més enllà de la setmana que tenim davant i focalitzem tota la nostra atenció en el present, en el dia a dia, en el treball de cada entrenament buscant millorar i prepararnos millor. No crec que hi hagi un secret ni cap factor extraordinari més enllà del treball diari i el fet de tractar de ser una mica millor cada dia.

Què suposa pel club disposar d'una jugadora com Aina Florenza? Segona màxima golejadora de la competició europea (9 gols), Màxima golejadora OK Lliga (38 en 21 partits). Encara que Laura Puigdeueta també ha tingut les seves aparicions i ha ajudat a l'equip amb les seves aportacions: 7a a la classificació de golejadores (22 gols) i 9 assistències.

Crec que la trajectòria de l'Aina i de la Laura parla per si mateixa, no fa falta que jo digui molt més. Són dues jugadores extraordinàries amb uns números ofensius espectaculars, però són molt més que aquests números, ambdues fan un treball defensiu espectacular i el seu treball en el dia és brutal. Però parlem d'Aina i de Laura perquè es posa molt focus en els números ofensius, però la clau del Palau és que la plantilla al complet és fantàstica. Totes les jugadores tenen un nivell altíssim i a més treballen per a l'equip assumint diferents rols necessaris per a poder competir al màxim nivell. Parlem de la Laura Vicente, la Berta Busquets, la Carla Fontdegloria i la Mariona Colomer jugadores consolidades que competeixen al màxim nivell. I després les joves de l'equip, Anna Salvat, Laia Juan, AimeeBlackman i Gisela Vicente que venen trepitjant molt fort i que a poc a poc van creixent, que ajuden a l'equip quan el necessita i que sens dubte són futur, i el present d'aquest equip.

Fins fa 2 anys (2020), el grup era entrenat per Miguel Busquets, el pare de Berta Busquets. L'equip es va elevar fins aarribar a l'OK Lliga com una plantilla de jugadores molt joves. Vas escoltar aquesta petita història abans darribar?

El treball que ha fet Miquel amb aquest equip ha estat extraordinari, i no trobo la paraula adequada per a qualificar la magnitud de tot el que han fet i aconseguit Miquel i aquestes jugadores. Sens dubte es tracta d'una gesta que té tota la meva admiració. Ell i les noies, juntament amb el suport del club, són els veritables responsables dels èxits i del bon moment que està vivint del Palau en els últims anys.

Des del club, el model de fitxatges de jugadores ha estat a apostar per noies joves, fins tot, per sota dels 18 anys. Per a poder fixar-se en una jugadora jove en aquesta edat tan primerenca, ha de destacar molt, no? Ets partidari d'aquestes incorporacions amb tanta projecció, però sense experiència a la categoria?

Em sembla molt acertada la política del club, crec que és idònia per a garantir el seu futur com la continuïtat del projecte. És important tenir paciència amb aquestes jugadores tan joves, cal treballar molt amb elles per a preparar-les per a aconseguir el màxim nivell i anar incorporant-les a poc a poc al primer equip. La seva adaptació no és senzilla, requereix temps, treball i paciència; no obstant això, les jugadores "veteranes" i ja consolidades faciliten molt el procés, perquè sempre acullen molt bé a les joves i es preocupen molt per elles, guiant-les en el que necessitin i ajudant-les a créixer.

Objectius per la temporada pròxima?

Ara mateix només em centro en el present, a preparar-nos per a la següent competició... no penso en el futur, crec que ara el present exigeix tota la nostra atenció.

Com descriuries aquesta temporada 2021/2022? Valoració fins ara?

Estic encantant del treball que fem cada dia, és un veritable luxe i privilegi treballar amb aquestes jugadores i aquest staff.