Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

Ismael Benktib, jugador del Maghreb de Fès


29 Març 2021 Redacció: Marc Atanasio

Imatges: cedides

Població: L'Ametlla del Vallès


“Crec que un futbolista el que ha de fer és cuidar-se i entrenar al màxim, ja que encara que no juguis, al final t’acaba arribant una oportunitat”

Ismael Benktib (L’Ametlla del Vallès, 4 de juliol del 1998) és un jugador de futbol professional que va créixer a Calella, que actualment milita al MAS Fez, equip de la Primera Divisió del Marroc, després d’arribar procedent del Racing Club de Santander. El jove jugador hispà-marroquí es va formar a les categories inferiors del Calella, tot i que va passar un any per la pedrera del Girona FC, fins que el 2016 es va incorporar al Juvenil de l’Elche. Les seves bones actuacions li van permetre anar convocat amb el filial il·licità, conjunt amb el qual va arribar a disputar 7 partits al grup IIII de la Segona Divisió B durant la temporada 17/18. A la següent temporada, a finals de l’estiu de l’any 2018, és traspassat al Recreativo de Huelva, el degà del futbol espanyol, però tot i que va estar convocat en dues ocasions, no va arribar ni tan sols a debutar. Després del seu pas pel Recre, el jugador es va incorporar a les files de l’Atlètic Levante, filial del conjunt valencià, amb el qual va disputar sis partits el 2019 a la Segona Divisió B. Després del seu pas pel Levante, el jugador va retornar al filial de l’Elche, per jugar a Tercera Divisió, però a l’estiu del 2020, s’incorpora a les files del primer equip del Racing Club de Santander amb un contracte que el mantenia lligat fins al 30 de juny de 2022.

La seva delicada situació fa que aquest mes de febrer del 2021 abandonés el club càntabre per recalar a les files del MAS Fez, equip de la Primera Divisió del Marroc. El Racing, club en el qual va disputar quatre partits en el Grup II de Segona B, s’ha reservat uns possibles drets econòmics futurs. A més, Ismael Benktib ha estat internacional amb les categories inferiors de la Selecció del Marroc, arribant a jugar amb la Selecció Sub23 en uns partits classificatoris per la Copa Africana de les Nacions i pels Jocs Olímpics de Tòquio. Ara, després de disputar els seus primers minuts amb el seu nou equip, va passar pel canal de Twitch de Por Pelotas, on vam poder parlar amb ell sobre la seva trajectòria:

-    En el cas que t’hagis de vendre, com et definiries com a jugador?
Doncs crec que una de les qualitats més bones que tinc és que em puc adaptar perfectament a les tres posicions del mig del camp. Estic còmode jugant de 6, jugant de 8 i jugant de 10, tot i que també he arribat a jugar per la banda. A més, també diria que tinc un gran canvi de ritme i una bona visió de joc.

-    M’agradaria saber com estan sent aquestes primeres setmanes al Marroc?
La veritat és que molt bé, tot i que em pensava que em costaria més, ja que anava a un país diferent a Espanya. No obstant això, estic molt còmode i des del primer moment m’han tractat molt bé.

-    Com s’està portant tot el tema de protocols sanitaris al futbol marroquí?
Doncs en el cas del protocol sanitari en el món del futbol, gairebé a tots els llocs és el mateix. Cada setmana, els dimecres ens fem una PCR per a poder ser aptes per estar en dinàmica de l’equip i per a poder jugar els partits. En el cas de la COVID al Marroc, la veritat és que és menys que el que s’està a vivent a Espanya, ja que no hi ha tants casos i tot està una mica més controlat i això fa que la gent senti una mica més de llibertat i es pugui fer una vida més normal. No obstant això, sí que és veritat que encara no pot haver-hi públic als estadis fins que la FIFA no ho autoritzi per a totes les primeres divisions.

-    Què et va portar a prendre la decisió de deixar al Racing al mes de febrer per marxar a la Lliga del Marroc?
Jo formava part de la primera plantilla del Racing de Santander, però em va arribar aquesta oferta, que era de la Primera Divisió del Marroc, i tenia ganes de provar alguna cosa nova, ja que sóc jove, i tampoc m’ho vaig pensar molt. A més, amb el tema que ens està tocant viure, aquí a la Segona B espanyola s’havia de parar molt pel tema COVID i allà al Marroc no es para tant. 

-    Vas passar un any per la pedrera del Girona FC, què creus que et va aportar el pas pel club gironí, tant com a jugador com a persona?
Sí, primer vaig estar set anys a Calella, on vaig passar per les diferents categories de futbol base, fins que em vaig incorporar al Girona, on només vaig estar un any fins que vaig marxar a Elx. Tot i que vaig estar aquell any a Girona, crec que on més m’he pogut formar futbolísticament va ser a Elx.


-    El 2016 t’incorpores al juvenil de l’Elche i debutes amb el filial a Segona B sent molt jove. És potser quan t’adones de les dificultats reals que té el futbol professional?
Sí, quan arribes sent juvenil i tens l’oportunitat de debutar amb el filial sent tan jove és quan realment t’adones de la realitat del futbol i t’ho comences a prendre tot d’una manera més seria. En aquest pas cap al futbol professional és un camí difícil, ja que no és una cosa que t’ensenyin i és cadascú qui ho porta per dins i ho va treballant. A partir d’aquí ho vas assumint i cadascú ho fa de la manera que creu més oportuna.

-    Tot i que guardes un bon record del teu pas per l’Elche, va haver-hi una sèrie de problemes contractuals, no?, què és el que va passar realment amb la teva sortida del conjunt alacantí?
En aquell moment jo estava jugant al filial, tot i que vaig arribar a debutar amb el Primer equip. En finalitzar l’any, en principi se m’havia de renovar el contracte amb el primer equip de l’Elche a Segona Divisió, però el meu anterior agent em va comentar que el meu contracte que em lligava al conjunt alacantí s’havia finalitzat. Això representava que jo era jugador lliure i podia firmar per qualsevol club sense cap problema. Jo no estava del tot segur en aquell moment, ja que en el contracte posava que si l’Elche pujava a Segona, el meu contracte es renovava automàticament com a jugador del primer equip. Ell em seguia dient que jo era jugador lliure i que no hi havia cap problema i vaig decidir confiar en ell. A partir d’aquí, va arribar la pretemporada i li vaig dir que m’havia d’incorporar, però ell em seguia insistint que era lliure. Va arribar la pretemporada i l’Elche va veure que no em vaig presentar, van esperar dues setmanes i em van trucar per demanar-me explicacions. Per confiar en aquella persona, ja que jo només em centrava en el futbol, em vaig acabar quedant sense equip

-    Després marxes al Recreativo, on no arribes a debutar de manera oficial, per sortir lliure al filial del Levante. Què recordes o amb què et quedes de la teva etapa al conjunt valencià?
Aquella situació va provocar que jo hagués de buscar ràpidament un equip i vaig acabar firmant pel Recreativo de Huelva, on vaig estar sis mesos sense fitxa i per això no vaig poder debutar. Des d’aquí m’agradaria recalcar que s’ha d’anar molt amb compte amb el tema dels agents, ja que hi ha molts nens que estan sols i necessiten estar rodejats de persones de confiança. Per altra banda, del Levante em quedo amb tots els companys que vaig tenir i totes les amistats, ja que on realment vaig ser feliç va ser a Elche. 

-    Després d’un any complicat per la COVID, recales a les files del Racing. Com vas viure el tema del confinament i com vas mantenir el teu estat físic?
Va ser un moment molt dur, ja que van ser dos mesos a casa tancats sense poder sortir. Vaig tenir sort que el meu tiet va llogar una casa amb terrassa, on vaig poder alguna cosa, però realment va ser dur. A més, estar dos mesos parats al final s’acaba notant i més per a un futbolista d’elit. 

-    Arribes al primer equip del Racing, un club històric, per jugar a Segona B, com va ser la teva adaptació?
Vaig tenir una bona adaptació, ja que vaig fer una bona pretemporada i vaig començar jugant. Tot i això, amb el pas dels mesos, en els últims partits l’entrenador no comptava molt amb mi. Per això, quan vaig rebre l’oferta, la vaig acceptar, ja que tot i que tenia un any més de contracte, no estava convençut de quedar-me. No obstant això, pel tema d’aprenentatge va ser molt bo, ja que és un equip històric, amb jugadors més veterans i amb els objectius molt clars de poder pujar de categoria.

-    Creus que el fet d’haver-hi una barreja d’equips filials i clubs més modestos, fa que la Segona B sigui una categoria molt complicada, no?
La veritat és que la Segona B és una categoria molt complicada i ho diu molta gent, ja que pel joc i els camps que hi ha, ho fa molt difícil. La Segona B si la compares amb altres categories, doncs el joc és més intens, no hi ha tants espais i has de jugar molt més ràpid. A més, els filials ho compliquen més, són els que més bé juguen a la categoria, ja que tenen futbolistes més joves i amb més projecció

-    Al Racing és un club on hi ha força pressió social i on és complicat fer-se amb un lloc a l’11. Com treballa un jugador quan veu que l’entrenador no acaba de confiar amb ell?
Jo sóc d’aquells que creu que s’ha de seguir entrenant al màxim, perquè al final jo visc del futbol i si no estic bé físicament, al final no acabes rendint. Si a mi no em posen, em cabrejo, surto, menjo malament, no corro, perds el teu principal motor, que és el teu propi cos. Al final, un futbolista el que ha de fer és cuidar-se i entrenar al màxim, ja que encara que no juguis, al final t’acaba arribant una oportunitat. Has d’entrenar bé i posar bona cara sempre, ja que mai saps quan pot arribar el teu moment. Normalment la gent que no juga, acaba tirant la tovallola i perd la concentració en allò que realment importa.


-    Tot i no tenir la continuïtat amb el teu club, sí que tenies la confiança del seleccionador de la sub23 del Marroc. Què significa per tu poder vestir la camiseta de la selecció?
Per mi ho és tot, ja que al final és el meu país, d’on són també els meus pares. Tu penses que quan vas amb la selecció, tu estàs anant amb els millors del teu país, no és com un equip, i aquí tu tens una responsabilitat, ja que no està jugant per a un club, sinó que ho fas per a un país. Aquí és quan tens aquesta motivació extra.

-    Suposo que tens una gran il·lusió per debutar amb l’absoluta del teu país, no?
Al final és un objectiu que tinc present a curt termini i que tinc ganes de complir-lo. Per això, estic treballant de valent per poder-ho aconseguir. A més, com bé et dic, jo vaig a curt termini, a poc a poc, però la veritat que un dels meus somnis sí que és poder jugar amb la selecció un Mundial o una Copa d’Àfrica.

-    Ara que has arribat al futbol marroquí, quina diferència trobes entre aquell futbol i el que has viscut aquí a Espanya? 
Físicament sí que he pogut notar un canvi, ja que aquí al Marroc el futbol és més dur i el joc és més físic. En canvi, a Espanya el joc és més tàctic i preval el fet d’estar més ben organitzat al camp. Aquesta seria la principal diferència que destacaria. A la lliga del Marroc hi ha equips de molt nivell que podrien competir a qualsevol equip d’Europa.

-    Per últim, suposo que el teu objectiu principal és tenir continuïtat i tornar a recuperar confiança. No obstant això, t’agradaria poder tornar a Espanya en un futur?
Clar que m’agradaria, ja no només al futbol espanyol, sinó a Europa. Al final, si t’arriba una oportunitat i és bona per tu, doncs no tindria cap problema de tornar.


Rep les notícies d'última hora

La vostra privacitat és important per a nosaltres

Tant els nostres socis comercials com nosaltres fem servir cookies a la nostra web per personalitzar contingut i publicitat, proporcionar funcionalitats a les xarxes socials i analitzar el nostre trànsit. Fent clic, accepteu l'ús d'aquesta tecnologia a la nostra web.

Guia comercial del Vallès