Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

Entrevista a Marc Fuentes, entrenador del CF Vilanova del Vallès


1 Octubre 2019 Redacció: Marc Atanasio

Imatges: cedides


Marc Fuentes és un noi de 20 anys amb molta energia, que des de ben petit no ho ha tingut fàcil. El Marc va patir asfíxia neonatal, és a dir, en el part va tenir falta d’oxigen, fet que li va causar una paràlisi cerebral amb afectació del 75% de la mobilitat. No obstant això, amb l’ajuda dels seus pares, des de ben petit ja es va posar mans a l’obra per intentar millorar la seva mobilitat. Una de les primeres iniciatives en les quals es va endinsar va ser a la Fundació Teràpia a Cavall, de l’Atmella del Vallès, on va conèixer a la Maite, professional com a fisioterapeuta especialista en hipoteràpia. El Marc anava evolucionant positivament a partir d’enfortir la seva musculatura a dalt del cavall, però als 12 anys va voler fer un canvi i endinsar-se al món de l’esport.

Un cop va acabar l’etapa escolar obligatòria es va decantar per treure’s el curs d’entrenador, però molts centres li van denegar l’accés. No obstant això, el CAR de Sant Cugat li va obrir les portes perquè pogués realitzar el curs, adaptant les proves a les seves capacitats. Des de les hores, el Marc té el nivell 2 d’entrenador i s’està preparant per cursar el nivell 3, que l’habilitaria a entrenar fins a Primera Divisió espanyola, tot i que ell és conscient de tot el treball que ha de fer. A banda de col·laborar amb diferents fundacions, ara el Marc és entrenador del Benjamí del CF Vilanova del Vallès i, aquest mes de setembre, ha llançat una iniciativa amb l’ajuda del club i de la FCF per crear un equip de futbol mixta amb persones amb paràlisis cerebral física o dany cerebral adquirit. El Marc obre les portes a tota aquella gent amb aquesta discapacitat, dels 5 anys fins a la retirada esportiva, perquè s’animi a formar part d’aquest gran projecte.

Com va començar tot?, és a dir, què et va cridar l’atenció del futbol?
Doncs des de ben petit ja m’agradava el futbol. A més, vaig començar a jugar en un equip de paràlisis cerebral i un cop vaig acabar l’institut, vaig veure que hi havia l’opció de fer el curs d’entrenador. Em va cridar l’atenció des del primer moment, ho vaig valorar i després vaig haver de passar una prova física. Tot i que em va costar molt per les meves condicions, vaig ser capaç de superar-ho i em vaig endinsar de ple en aquest món.


Al principi et vas trobar amb molts impediments per poder accedir a aquest tipus de cursos, però va ser el CAR de Sant Cugat qui et va facilitar l’accés, no?
Sí, el CAR de Sant Cugat, des del primer moment, ja em va obrir les seves portes al 100%. No obstant això, des d’Ensenyament m’havien de donar un Apte a una prova física perquè jo em pogués inscriure. Per això, primer vam anar a Barcelona a fer la prova física, però em van donar No Apte i la vaig haver d’anar a repetir a Lleida, on sí que em van donar l’Apte.

Ara mateix, ja tens el nivell 2 d’entrenador, no? I et trobes entrenant algun equip?
Sí, després de passar el curs a l’IES CAR de Sant Cugat vaig poder aconseguir el nivell 2 d’entrenador, que em permet entrenar fins a Primera Catalana. A més, ara he iniciat el curs per poder treure’m el nivell 3 d’entrenador, que em permetria entrenar fins a Primera Divisió Espanyola. Per altra banda, ara mateix és el primer any com a primer entrenador i porto un dels benjamins del CF Vilanova del Vallès, a més de fer de segon entrenador en un dels infantils del club. I ara, aquest mes de setembre, hem donat inici al projecte de futbol amb nois i noies amb paràlisis cerebral física o dany cerebral adquirit també aquí a Vilanova.

Has entrenat a diferents clubs o només has estat aquí a Vilanova?
He estat a diferents clubs. Primer de tot a Montornès, on vaig estar dos anys que van ser de pràctiques del curs. A més, també vaig estar una mitja temporada a la Penya Blaugrana de Montmeló i fa tres temporades que vaig arribar aquí al Vilanova, i des del primer moment em van obrir les portes i em van tractar molt bé. Vam venir un dia, justament quan estaven fent el Gol Solidari, un acte per recaptar menjar per a les persones que ho necessiten, i llavors li vam proposar al club si podia entrar i, la següent setmana ja estava començant a entrenar.

Quin és aquest projecte que voleu portar a terme amb gent amb paràlisis cerebral física o dany cerebral adquirit? I què creieu que pot aportar?
Sí, per aquest projecte que estem intentant tirar endavant necessitem nois i noies, des dels 4 anys fins a la retirada esportiva, que pateixin una paràlisi cerebral física que els hi afecti la mobilitat i persones que tinguin un dany cerebral adquirit i que també tinguin afectada la mobilitat. Amb aquest projecte neix amb un doble vessant, per un costat poder donar l’oportunitat a aquests nois i noies de gaudir d’un esport com és el futbol, i a l’hora que puguin relacionar-se amb altres persones afectades per la mateixa discapacitat. A més, està demostrat, i aquesta temporada amb un noi ho hem pogut comprovar, que aquest esport al ser tan dur i amb tant dinamisme, els nois i noies que tenen aquestes dificultats necessiten diverses habilitats que amb aquest esport es treballen i poden anar desenvolupant. A través del futbol fem teràpia perquè persones amb paràlisis cerebral física puguin millorar.

Hi ha més clubs que també tinguin aquestes iniciatives?
Actualment amb el Vilanova som sis clubs a tota Catalunya, que a través de la Federació Catalana de Paràlisis Cerebral ens organitzen competicions anuals, perquè tots els equips ens puguem reunir i compartir experiències a través de la pràctica d’aquest esport. A més, també hi ha la Federació Espanyola de Paràlisis Cerebral, que ja organitza la Lliga Nacional, que s’organitzen trobades i venen equips de tota Espanya, com l’Hèrcules, el Llevant, el Madrid i altres clubs.

Des de la Federació rebeu algun tipus d’ajuda?
Sí, la Federació organitza partits, intenta trobar camps disponibles i fa tot el que està a les seves mans per divulgar aquestes noves iniciatives i poder donar veu a tot el que estem fent. Per exemple, a la presentació del projecte aquest inici del mes de setembre va estar present un membre de la Federació Catalana de Futbol i un membre de la Federació Esportiva Catalana de Persones amb Paràlisis Cerebral.

A més, l’any passat vas ser reconegut com el millor entrenador del futbol català en els Premis Solidaris de la Fundació de la Federació Catalana de futbol, què va significar per tu?
Sí, la veritat és que jo no sabia res, em pensava que era un premi que atorgaven al club. Un cop vam arribar allà, em van donar el premi i va ser tota una sorpresa. És tot una mica, l’esforç de tot el que he fet per arribar on sóc ara i, per mi, això és una ajuda més per seguir treballant i continuar en aquest camí.

Has estat també col·laborant amb la Fundació Cruyff, amb què t’ha ajudat?
Sí, la Fundació Cruyff, centrant-nos més en l’aspecte de jugador i esportista, ens ha ajudat molt al nostre equip, ja que ells ens organitzen jornades de Paddle Surf i altres esports així, de manera gratuïta. Fer activitats d’aquesta mena i gratuïtes és impensable per a qualsevol persona i per nosaltres poder-ho fer és una passada.

Recentment has col·laborat amb el Campus Campions que organitza la FCF, de què tracta?
Doncs bé, per mi era una experiència totalment nova, ja que fins ara jo no havia treballat amb nois amb discapacitat física i intel·lectual. Jo ho vaig aprofitar per poder aprendre i poder-me desenvolupar més com a entrenador. A més, vaig poder veure diferents coses per poder treballar dins i fora del camp, i vaig poder aprendre molt. Vaig aprendre més del que vaig ajudar. A més, vam tenir l’ajuda de Lucas Viale, actual jugador del Llagostera a 2a B, que va promoure aquesta iniciativa a través de la FCF. Jo no he vist cap campus amb persones amb discapacitat tan ben fet com va ser el Campus Campions i esperem que l’any que ve es pugui repetir.

Què significa per tu que se’t reconegui tot aquest treball que estàs fent?
És molt motivant, ja que, per exemple, pel projecte que estem iniciant ens serveix d’ajuda, ja que ens adonem compte que estem fent les coses bé dins del món sense discapacitat i ara ens endinsem a treballar amb gent amb discapacitat. Ens permet seguir confiant en aquest treball per seguir millorant el futbol amb paràlisis cerebral.

Quines aspiracions tens d’ara endavant?
Ara mateix estic cursant el 3r nivell i tinc la intenció de treure-me’l i poder assolir els coneixements, ja sé que és molt complicat, però vaig a totes. A més, també m’agradaria poder entrenar a equips més grans, però temps al temps, ja que aquest any és el meu primer any com a primer entrenador i haig d’aprendre de totes les coses que em vagi trobant pel camí. De moment, ara estem de ple amb el projecte del futbol per a persones amb paràlisis cerebral i com a més gent siguem millor. Ja vam començar a entrenar i tot sembla que va molt bé.


Rep les notícies d'última hora

La vostra privacitat és important per a nosaltres

Tant els nostres socis comercials com nosaltres fem servir cookies a la nostra web per personalitzar contingut i publicitat, proporcionar funcionalitats a les xarxes socials i analitzar el nostre trànsit. Fent clic, accepteu l'ús d'aquesta tecnologia a la nostra web.

Empreses i comerços del Vallès