Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

Entrevista a Carlos Viver (Granollers), Seleccionador Nacional Femení d’Handbol


3 Febrer 2020 Redacció: Marc Atanasio

Imatges: cedides

Població: Granollers


“Vam anar al Japó amb un objectiu molt alt, i hem de valorar el que hem aconseguit i seguir treballant en aquesta línia”

Carlos Viver (24 d’abril de 1973, Granollers) va ser jugador de la Lliga Asobal i actualment és el primer entrenador de la Selecció Espanyola Femenina d’handbol. Anteriorment havia dirigit al Fraikin BM Granollers i al KH-7 BM Granollers. Com a jugador va debutar com a professional al BM Granollers, i és aquí on va desenvolupar tota la seva carrera esportiva, tot i que a la temporada 1990-2000 va jugar al SD Teucro de Galícia. Com a entrenador, un cop va finalitzar la seva etapa com a jugador el 2008 amb 35 anys, es va estrenar a les banquetes a la temporada 2013-14, on va dirigir al primer equip femení del BM Granollers, i on va aconseguir la Copa Catalana i l’ascens a la Divisió d’Honor femenina, on competeix l’equip actualment. Després, fins a 2017 va entrenar al primer equip masculí i al cap de poc temps va substituir a Jorge Dueñas al capdavant de la Selecció Espanyola Femenina d’handbol.

Després de dues grans cites dirigint al conjunt espanyol amb grans actuacions, aquest passat mes de desembre, “Las Guerreras” van participar en el Mundial Femení 2019 a terres nipones. Tot i que l’objectiu principal era el de poder aconseguir una plaça pel preolímpic de Tokio, les espanyoles van fer una actuació històrica, aconseguint per primera vegada una medalla de plata en un Mundial. En aquest cas, les noies de Carlos Viver, després de fer un torneig espectacular, van caure per la mínima (29-30) a la final davant de la selecció holandesa. D’aquesta manera, amb el subcampionat i la classificació pel preolímpic, les noies van ser rebudes com unes autèntiques campiones.

-    Has acumulat 17 anys d’experiència com a jugador del BM Granollers, amb què et quedes d’aquests?
Doncs em quedaria amb moltes coses, ja que moltes de les amistats reals que tinc en aquest moment venen d’aquella etapa com a jugador. Al final vius amb ells molts moments junts i això és molt important. També em quedo amb totes les coses important que hem anat aconseguint com a jugadors, ja que al final jo he estat 17 anys jugant a l’Asobal, dels quals 16 han estat al BM Granollers i hem pogut aconseguir títols. Per altra banda, també valoro molt els meus últims anys de carrera, ja que a poc a poc em vaig poder anar acomiadant de tot el que estava fent com a jugador i això m’ha portat a marxar amb molta pau de les pistes.

-    I com va ser el teu pas cap a les banquetes?
Simplement, el meu pas cap a ser entrenador no va ser una opció meditada, ja que un cop vaig finalitzar la meva etapa com a jugador, vam valorar aquesta possibilitat com una via per seguir vinculat a aquest esport. Un cop vaig decidir començar, doncs em vaig treure el títol d’entrenador nacional i vaig començar a treballar amb el femení a Granollers des de categories inferiors. No obstant això, no va ser una opció meditada, va arribar en aquell moment i ho vaig valorar positivament com un complement a tot el que havia fet a la meva vida i decideixo agafar aquell camí.

-    Un cop vas finalitzar la teva etapa com a jugador et vas estrenar a la banqueta del KH-7, què va significar pet tu aquest repte?
És un procés, ja que jo tenia experiència com a jugador però ninguna com a entrenador. Vens de l’elit masculina i comences la teva etapa com a entrenador en el femení en la lliga catalana i ens vam haver d’acomodar a les necessitats de la categoria. De fet, guardo molt bon record d’aquella etapa, ja que vaig conèixer a molta gent que mereix el seu reconeixement i no ens podíem ni imaginar el que vam poder aconseguir. Molt treball és el que ens va portar a aconseguir l’ascens a la Divisió d’Honor i guardo molta relació amb moltes de les jugadores que vaig tenir durant aquells anys.

-    Després d’uns anys al capdavant del Fraikin Granollers, vas substituir a Jorge Dueñas al capdavant de la Selecció Femenina. Què et va portar a acceptar aquest repte?
El pas pel masculí em va ajudar molt a ser millor entrenador, ja que jo no vaig arribar a debutar amb el femení a la Divisió d’Honor, perquè l’any de l’ascens ja em vaig incorporar al masculí. A partir d’aquí, són tres anys de molt aprenentatge, ja que moltes de les carències que tens com a entrenador per la inexperiència, en una lliga com l’Asobal, les tapen els mateixos jugadors. Van ser uns anys on ens vam classificar tres anys consecutius a competició europea i on he pogut viure moments increïbles com a entrenador. Allà vaig veure que era el que realment volia i vaig poder créixer molt. Llavors em va arribar la possibilitat d’agafar la selecció i són situacions que no has pogut viure com a jugador, ja que jo no vaig poder disputar cap torneig internacional amb la selecció, i ho vaig agafar amb molta il·lusió. Ho vaig comentar al club i el BMG em va ajudar des del primer moment i fins al final de temporada vaig estar fent la dualitat entre els dos equips fins a final de temporada.

-    L’aventura amb la selecció va començar al Mundial d’Alemanya 2017, una prova de foc, amb què et quedes d’aquell campionat?
Moltes de les situacions del cos tècnic estan fixades encara, ja que no teníem experiència a nivell internacional i aquell campionat ens van ajudar a seguir millorant. Aquell primer campionat d’Alemanya ens va fixar moltes coses en el nostre funcionament. Destacar també que la dinàmica d’un club i d’una selecció és molt diferent i encara seguim en aquest camí d’aprenentatge i aquell Mundial ens va ensenyar molt. És un treball que no para i molt constant.

-    Per a un seleccionador, sigui de la disciplina que sigui, un dels moments més difícils és donar la llista definitiva de jugadores per a un campionat, com es pren una decisió com aquesta?
Al final hi ha moltes diferències entre un club i una selecció. Primer de tot és l’exposició que tens com a seleccionador, ja que tot es magnifica aquí i a Granollers potser és més fàcil. A més, les activitats de treball amb l’equip es distancien molt en el temps, tot i que durant el temps entre una competició i un altre seguim treballant fent el seguiment de les jugadores. Aquí, pots marxar amb bones sensacions d’un campionat, però no pots perdre de vista la preparació pel següent, ja que tens molt poc temps de treball amb l’equip a les concentracions i has d’intentar de que tot estigui ben preparat. És molt important la planificació prèvia entre les concentracions.

-    Aquest mes de desembre vau fer història al Mundial del Japó, esperàveu un resultat com aquest?
Nosaltres vam anar amb un objectiu, que era el de classificar-se pel preolímpic. Jo sempre he defensat que quan el grup de la selecció absoluta no ha tingut molts problemes, doncs som un grup que podem competir molt bé. L’objectiu del preolímpic ja era molt alt, ja que quedar sisè o cinquè en un Mundial és molt complicat i ja ho vam assumir. Jo crec que l’equip va treballar molt bé i no és senzill el que vam aconseguir. Hem de tenir els peus en el terra i seguir treballant en aquesta línia. Hem de valorar el que hem aconseguit, ja que el treball de tots els que hem estat doncs ha sigut molt positiu.

-    Què opines del treball de Robert Cuesta, membre del teu staff a la selecció, al capdavant del primer equip femení del Granollers?
Amb Robert, en el pla professional, portem pràcticament una vida junts, ja que des de que vaig agafar el femení, ell ja era el meu ajudant. A partir d’aquí hem estat quasi sempre junts amb el femení. En el pla professional és una persona molt ràpida amb tot el que fa i té una capacitat molt bona, i no només ho dic jo, sinó que ho avalen les estadístiques i tot el que ha aconseguit. En el pla personal és un gran amic i tot el que està aconseguint és mol meritori.

-    Com encareu ara aquesta etapa fins a que arribi el preolímpic i amb quin objectiu aneu?
Crec que has de posar molta atenció en tot el que estàs fent i ara estem en una etapa de treball amb la gent jove (cadets i juvenils) i quan acabi aquesta activitat, en el nostre cap només estarà la preparació del preolímpic. Sabem que el missatge que enviarem a tot el món és que el repte és molt gran i que els quatre equips que estem al preolímpic volem el mateix i que hem de preparar-lo molt bé. El positiu és que l’organitzem a casa i que la gent d’aquí el podrà gaudir i ens donaran molt de recolzament. A partir d’aquí, el nostre objectiu és poder portar l’equip a les Olimpiades i per això necessitem molt de treball.
 

handbol femeni Granollers


Rep les notícies d'última hora

Guia comercial del Vallès