Aina Florenza és la jugadora del moment a l'hoquei patins. En els darrers anys, la de Mataró s'ha convertit en tot un referent de l'hoquei femení a escala nacional. Amb 14 anys va debutar a la màxima categoria nacional amb el club de la ciutat, on va començar a treballar per guanyar-se un lloc entre les millors. La seva arribada al club vallesà li va obrir les portes de la Selecció Espanyola d'Hoquei Patins i amb tan sols 16 anys es va convertir en internacional, guanyant el mundial de Barcelona i anotant 7 gols durant la competició internacional. 

Ara, Florenza ha estat reconeguda com a MVP de la temporada 2021-2022 (per segon any consecutiu), s'ha posicionat fins del millor 5 de l'OK Lliga i ha estat guardonada amb la Bola d'Or com a màxima golejadora de la lliga.

En primer lloc, felicitar-te pels títols (col·lectius i individuals) que has obtingut aquesta temporada. Com estàs?

Al principi vaig veure una temporada molt dura i molt complicada, se'ns va fer molt llarga, sobretot les jugadores que vam anar amb la selecció i vam empalmar una competició amb l'altra i vam estar un any sencer, per dir-ho així, de competició en competició. Però ara, en general, estem molt contentes i, sobretot, molt orgulloses de la feina que hem fet en aquest any

Com arriba el teu interès per l'hoquei patins?

Tot bé donat gràcies al meu germà gran, Eric. Ell va començar a patinar des de petit i a mi em van apuntar amb 4 anys al Mataró, l'equip en què el meu germà jugava i d'on som nosaltres.

Quina influència ha tingut el teu germà Eric?

Ha estat el meu referent. També ho va ser el meu entrenador en l'època formativa i base, però per mi sempre ha estat una persona de la que aprendre. Ell estava a la màxima categoria de l'hoquei patins i sempre que podia intentava anar a veure'l. Ha influenciat molt positivament i sempre m'ha ajudat en tot el que ha pogut. He tingut molta sort de poder gaudir d'una persona com ell

Posant la mirada enrere, com recordes aquella etapa?

D'una manera molt maca. A mi m'agradava molt l'hoquei, tot i que encara m'agrada, però de petita ho vaig viure més intensament, sobretot a l'hora d'anar a entrenar, d'estar amb els teus amics... perquè era això, no només era fer l'esforç, sinó fer-ho amb qui t'agradava i compartir-ho amb els teus amics

Sempre has tingut clar que l'hoquei era el teu esport? Mai t'has plantejat provar un altre esport?

La veritat és que no. Des que vaig començar a practicar hoquei em va agradar. A l'escola, quan a les classes d'educació física practicàvem altres esports, a mi no m'agradaven o no m'agradaven tant com l'hoquei

El teu primer contacte amb un equip va ser al Mataró, on vas començar a jugar amb nens. Fins a l'etapa d'infantil no vas poder jugar amb un equip femení. Com va ser aquella transició? La recordes?

Tota la vida he jugat amb nens i ho vaig fer fins que, per edat, es podia. Tenia l'equip mixt i m'agradava jugar amb nens, suposo que perquè ells tenen més físic, corren més... i això volia dir que tu t'havies d'esforçar i et pressionaven més en molts aspectes. També m'agradava molt jugar contra ells i si ho hagués pogut allargar, ho hauria fet un parell d'anys més. A l'any següent, quan vaig fer el salt a l'equip femení, sí que ho vaig notar. Suposo que també va afectar el fet que el grup de nens amb els quals jugava ho vam començar a fer des de molt petits, teníem molt bon rotllo i érem molt amics

El teu debut amb el primer equip va ser ben d'hora, i amb només 14 anys ja formaves part de la plantilla. Va ser dur?

Jo vaig pensar que encara era molt petita per jugar a la màxima categoria de l'hoquei, però vaig acceptar i vaig anar a provar l'experiència. Mentalment, sí que era difícil, perquè no estàs preparada i no saps el que és. Va ser complicat adaptar-se al principi, però vaig entendre el meu rol i al final em va anar bastant bé. Era el meu primer any i jo estava molt a l'expectativa de veure el que passava i de mica en mica vaig començar a guanyar minuts

Sents que no has pogut gaudir de les diferents etapes formatives de l'hoquei?

Hi ha algunes etapes que sí que m'hagués agradat poder acabar. Recordo que cada any anàvem als campionats de Catalunya i el meu últim any, el sub-16, no el vaig poder fer perquè ja formava part de la plantilla del primer equip. Són períodes que, en algun moment, se t'acaben i que no tornen, però tampoc em penedeixo de com es van donar les coses i del que va passar
Amb 15 anys, finalment, marxes al Palau. Com va arribar aquella oferta?

Com que jo encara era menor, el Miquel Busquets, que era l'entrenador en aquell moment, va trucar al meu pare i li va comentar que estaven interessats en mi i en si volia formar part de la plantilla de la temporada vinent

Què et va fer decidir pel Palau?

En l'àmbit de proximitat a l'hora de fer kilòmetres amb el cotxe i a escala de club, d'hoquei i de moltes altres coses vaig acabar decidint anar al palau perquè creia que, per mi, era la millor opció

Com va ser el canvi del Mataró al Palau? Et va costar?

No, la veritat és que no. Com que mai havia canviat de club, no sabia què em podia trobar ni què passaria. Com que era la més petita tampoc sabia si m'acollirien bé, però quan vaig arribar allà, en menys d'una setmana totes es van mostrar molt obertes i contentes que m'hagués incorporat al club. És un equip que, des del primer dia que vaig arribar, he pogut veure que fan molta pinya tant dins com fora de la pista. El canvi em va costar més pel que fa al joc, per entendre l'estil del Palau, que no era el mateix que al Mataró, que no col·lectivament amb les companyes

Diguem que el teu fitxatge pel Palau et va obrir les portes de la selecció espanyola i, en el teu debut, vas disputar el Mundial de Barcelona marcant 7 gols durant la competició. És un somni que qualsevol esportista desitja

Quan vaig arribar al Palau, era el meu segon any competint a la màxima categoria de l'hoquei patins. Quan un esportista canvia de club, no t'ho donen tot de primeres, t'ho has de guanyar tu mateix i has de currar. Com hem dit, em va costar entrar a ni vell de joc, totes feia molts anys que jugaven juntes i jo acabava d'arribar aquella temporada. Després ja vaig agafar el ritme i vaig fer un bon any. No va ser el meu millor any, pel període d'adaptació, però va ser bo. Quan em vaig veure a la llista de la selecció, no m'ho creia

Eres molt jove, no et va poder la pressió en cap moment?

En aquell moment era la setena o la vuitena jugadora i era la més petita, així que la responsabilitat de la selecció no requeia sobre mi. Jo no vaig sentir pressió en cap moment i, potser, va ser gràcies a això que em va sortir un bon mundial i vaig anar guanyant minuts

A més dels mèrits assolits amb la selecció, aquell any també vas guanyar l'OK Lliga amb el Palau sent la noia més jove de l'equip. Eres conscient de què estaves aconseguint?

Si et soc sincera, no. En aquell moment tenia 16 anys i ho veia com una cosa que m'havia passat, però que li podia haver passat, també, a qualsevol altra. Però ara, amb el pas dels anys, veig que hi ha jugadores amb la mateixa edat que encara no juguen a l'OK Lliga ni han guanyat x títols amb la selecció i em sento molt afortunada del que em va passar a mi. És molt difícil que sent tan petita s'arribi al 'top' i ara soc conscient

Abans de començar la temporada, et marques objectius o punts als quals has d'arribar o aconseguir al final?

Els propòsits que em marco són més col·lectius que no pas individuals. Dins dels col·lectius ja arriben els personals. Dins de l'equip tenim un psicòleg que ens ajuda a gestionar aquest tipus de situacions i ens marca els "reptes" que ens hem o no de marcar per sentir més o menys pressió. Sí que penses en la quantitat de gols que t'agradaria fer, però és una cosa secundària

Aquesta temporada: OK Lliga, Copa d'Europa, Supercopa d'Espanya. Ha estat un gran any pel Palau i per les jugadores, no?

Estem molt contentes, perquè aconseguir tots aquests mèrits és tot un repte i és molt difícil. Només se'ns ha escapat la Copa de la Reina, però estem molt contentes i som conscients que és una fita molt difícil d'assolir. Fa temps que estem treballant i que ho competim tot, i això s'ha vist reflectit en què hem estat l'únic equip que ha estat present a totes les finals de les competicions

L'única competició que se us ha resistit ha estat la Copa de la Reina. Marxeu amb l'espineta de no haver-ho obtingut?

La passada temporada també vam perdre la Copa de la Reina i també va ser contra el Manlleu, així que dos anys seguits l'hem perdut amb el mateix rival a la final. Aquest any vam afrontar la trobada com un punt per treure'ns el gust amarg de no guanyar-ho, no contemplàvem l'opció de perdre, així que ens ha quedat l'espineta. D'entrada pot semblar que aquest títol pot fer menys il·lusió que no pas l'OK Lliga o la copa d'Europa, però amb aquest ressentiment que portàvem, la temporada vinent serà el títol que voldrem aconseguir sí o sí, perquè el club no l'ha guanyat cap vegada encara

Creus que el fet d'haver de competir a la lliga, la copa i la competició europea al mateix temps ha pogut afectar a la regularitat de les jugadores?

Personalment, crec que la gestió de partits i del calendari de competició no és gaire bona. Per exemple, nosaltres vam acabar la copa d'Europa un diumenge a la nit i el dimecres ja vam tornar a viatjar per disputar el partit de la Copa de la Reina. No vam tenir ni dos dies de descans i no vam poder ni entrenar perquè portàvem 3 dies seguits matxacant-nos moltíssim. Les jugadores del Palau no hem tingut cap de setmana de descans, perquè quan no tens lliga tens copa d'Europa, quan no Copa de la Reina i quan no Supercopa d'Espanya. Molts dels partits de lliga s'han de posar entre setmana perquè els caps de setmana estan replets de les altres competicions i mentalment ha costat aguantar

Amb només 19 anys (20 al setembre), estàs dins de les 5 millors jugadores de l'OK Lliga, t'has convertit en la MVP de la temporada i t'han guardonat amb la pilota d'or com a màxima golejadora. Vas néixer per l'hoquei patins...

Per mi ha estat una temporada quasi excel·lent. Poder aconseguir els títols col·lectius i aquests títols personals no ho pot dir qualsevol. Molta gent ho veu molt fàcil o donen per suposat que seré jo la que els guanyi, però no és tan fàcil. És difícil arribar a aquest nivell, però ho és molt més mantenir-se. Estic molt contenta i tant de bo pugui continuar així molt de temps

Creus que en algun moment podràs viure de l'hoquei de forma laboral i professional?

Jo et diria que al femení, no. És cert que hi ha altres clubs que paguen molts diners a les jugadores, però és una transacció a curt termini que pot venir per un patrocinador determinat que hagi posat molts diners, però és una tasca molt complicada. A l'hoquei masculí sí que hi ha clubs i jugadors que poden viure d'aquest esport, però en el femení jo et diria que no. Totes les noies que es dediquen a l'hoquei, no contemplen aquesta opció i prioritzen abans una bona feina i un bon treball

Ara comences el teu darrer any a la uni amb la carrera d'Educació Primària. Per què aquesta professió?

Des de petita m'han agradat els nens i m'ha agradat ensenyar. També he vist aquesta professió a casa, ja que la meva mare és professora i la meva germana també, i ha estat una cosa que a mi també m'ha cridat l'atenció com per dedicarm-hi, tot i que encara no sé ben bé en què especialitzar-me

T'agradaria marxar fora per provar sort amb l'esport o com a mestre?

En algun moment m'ho he plantejat, marxar fora d'aquí, a un altre país, i provar una experiència totalment diferent. M'agradaria molt més fer-ho en l'àmbit esportiu per provar coses diferents