Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

“El nostre gremi no s’escapa d’una situació com aquesta. La salut és el primer i les mesures s’han de respectar”


14 Abril 2020 Redacció: Marc Atanasio

Població: Granollers


Entrevista Marc Valiente de Granollers i futbolista professional del Real Sporting de Gijón

Marc Valiente, nascut a Granollers el 29 de març de 1987 (33 anys), és un futbolista professional, que actualment juga com
a defensa central al Real Sporting de Gijón de la Lliga SmartBank. En l’actual temporada porta 17 partits disputats, amb un
total de 1495 minuts, en els quals ha aconseguit anotar un gol. No obstant això, la seva carrera esportiva la va iniciar al FC
Barcelona, quan els 10 anys ja es va incorporar a la pedrera blaugrana i a la temporada 2006-2007 va arribar a debutar
amb el Primer equip en un partit de Copa del Rei davant el Badalona. El 2008, després d’estar durant unes temporades al
filial blaugrana, va marxar al filial del Sevilla i al segon any va debutar amb el Primer equip a Primera Divisió, concretament
a la jornada 11 davant del CD Tenerife. A més, també va disputar dos partits més durant aquella temporada sota les ordres
de Manolo Jiménez.
No obstant això, al mercat d’estiu del 2010 va fitxar pel Real Valladolid, on va fer-se un lloc important a la primera
plantilla i es va consolidar a la Primera Divisió, després d’aconseguir l’ascens en la segona temporada. El 2015 va decidir
marxar a Israel per jugar amb el Maccabi Haifa i després va passar pel KAS Eupen (Bèlgica) i el Partizan de Belgrado
(Sèrbia). El 2019 es va desvincular del Partizan i va tornar a Espanya per fitxar pel Real Sporting de Gijón per dues
temporades més opció a una més.
- Des del punt de vista d’un futbolista professional, com estàs vivint una situació tan peculiar com aquesta?
Jo crec que com tota la societat, ja que el nostre gremi no s’escapa d’una situació com la que estem vivint. Tothom ho
veu convenient, ja que la salut és el primer i les mestures que s’han pres són les adients i és el que toca. Ara el que cal és
respectar aquestes mesures per tal d’intentar que aquesta situació s’acabi com més aviat millor i de la millor manera
possible.
- Ara et trobes a Gijón?
Sí, el club des del primer moment que es va posar en contacte amb la federació, amb la lliga i amb tots els estaments,
ha decidit que el confinament el fem aquí perquè la veritat és que la situació va canviant durant les hores, cada dia i
nosaltres vam haver de fer cas a les indicacions que ens deien des del club. Ara mateix, el que hem de fer és estar a casa
aquí a Gijón, fer els exercicis físics corresponents que ens envien per no perdre forma i esperar a veure com evolucionen
les coses.
- Com estava anant aquesta temporada a l’Sporting de Gijón?
La veritat és que vam començar una mica irregular, ja que al principi ens va costar una mica, tot i que hi havia molta
il·lusió per part de tots. A més, aquest any havíem fet un projecte amb gent de la casa i amb gent que tornava després
d’estar un temps fora. La veritat és que ha costat una mica, ja que tothom sap que la Segona Divisió és una lliga molt dura i
que encara que siguis un dels equips que en teoria ha d’estar a la zona alta, és molt difícil, ja que hi ha molts equips que
estan confeccionats amb el mateix objectiu, que és el d’intentar pujar a Primera. No obstant això, després d’aquest inici
irregular, ha estat una pena, en l’àmbit esportiu, que es parés la competició, perquè havíem encadenat tres victòries en
quatre partits i estàvem agafant bones sensacions. Ha vingut així, és una pena, però la situació és la que és i intentarem
mantenir les bones sensacions per quan es pugui tornar a competir.
- Vas començar la teva carrera esportiva al FC Barcelona, que va significar per tu el Barça?
La veritat és que com a barcelonista que sóc des de ben petit, inculcat a casa i amb tota la família que és del Barça, va
ser una cosa totalment inesperada i que ens va sorprendre a tots, sobretot a mi. Si et dic la veritat, vaig entrar amb 10 anys
i no tenia la sensació d’estar al Barça, perquè ets nen molt petit i no estàs pensant exactament què és el Barça, però vaig
tenir la sort de poder començar allà i de fer el meu creixement esportiu des que era un nen fins a la meva etapa
professional a un lloc com Can Barça

- Després de deixar el Barça el 2008, vas marxar al Sevilla, equip amb el qual vas debutar a Primera, què
recordes d’aquell moment?
Sobretot el pas del Barça al Sevilla, després d’estar 10 anys a Barcelona, sortir de casa, sortir a fora i començar una
nova etapa professional va ser complicat. Tot i que ja havia debutat amb el Barça B, amb el qual havia tocat una mica el
futbol professional a la Segona Divisió B, el fet d’anar a Sevilla, el considero com el primer pas que faig fer cap el futbol
professional i és obvi que va ser complicat, però va ser una decisió en aquell moment i vaig tenir la sort, que al segon any,
gràcies a Manolo Jiménez, que era l’entrenador del Primer Equip del Sevilla, vaig poder debutar a Primera i jo crec que va
ser un pas molt important per mi.
- En la teva etapa al Valladolid ja et vas consolidar més com a futbolista professional? Com va ser aquell pas per
poder-te consolidar en l’elit professional?
Sí, perquè quan arribo al Sevilla m’incorporo a la plantilla del filial durant els dos anys, tot i que també feia els
entrenaments amb el primer equip i arribo a debutar a Primera. Per això, considero que començo a endinsar-me en el món
professional un cop arribo al Valladolid, que en aquell moment acabava de baixar de Primera a Segona, que a més és un
equip de la ciutat i de mica en mica començo a viure el què és el futbol professional. Des del meu punt de vista, a Valladolid
vaig passar una etapa molt bona, molt productiva, en la que aconseguim un ascens a Primera Divisió i m’acabo consolidant
un parell de temporades a la màxima categoria del futbol espanyol. Jo crec que és, sense dubte, un dels millors moments
de la meva carrera esportiva.
- Després d’uns bons anys al futbol espanyol, decideixes marxar a l’estranger i fitxes al Maccabi Haifa. Què et
porta a prendre a aquella decisió?
És una mica tot, potser considero que la meva etapa allà s’ha acabat i que necessito trobar una sortida en l’àmbit del
futbol nacional, perquè ens posen uns impediments a tot el club i llavors l’única manera que veig de canviar una mica és la
de marxar fora. També feia 5 anys que estava al Valladolid i necessitava un canvi d’aires i em va sortir una oportunitat
d’anar a Israel a jugar amb el Maccabi Haifa, i la veritat és que tant en l’àmbit professional com a personal buscava una
nova experiència, buscava aprendre idiomes, buscava vivències que et pugui anar donant la vida i la veritat és que crec, si
tiro la vista enredera, que és una de les millors decisions que he fet en la meva vida perquè ens ha donat la possibilitat de
viatjar molt i em va aportar una nova perspectiva de veure les coses. Considero, que tant la meva família com jo mateix,
hem tingut la sort de poder viure aquestes coses

- Com es viu el futbol lluny de la teva terra en una lliga de menor categoria? És tan diferent com sembla?
Tot és diferent en l’àmbit del futbol espanyol, sobretot pel que fa a la Primera Divisió i també a Segona. Està clar que no
és el mateix nivell, ja que a la Lliga Espanyola està entre les millors lligues del món, i és normal que aquestes lligues sí que
canviïn. No obstant això, el futbol és futbol arreu del món i llavors crec que tant a Israel, com a Bèlgica i a Sèrbia he pogut
aprendre coses noves i m’han fet veure que només hi ha futbol aquí, sinó que també a altres punts del món.
- Què és el que et porta a tornar a Espanya a aquest estiu?, i què et crida l’atenció de l’Sporting de Gijón?
Primer jo crec que, després de quatre anys a l’estranger, m’ho prenc com que és un moment propici per tornar. A més,
també tinc dos nens i, a tot això, s’afegeix que també tinc un problema extraesportiu amb el Partizan pel que fa al tema de
pagaments. Llavors és aquí quan apareix l’Sporting, que el considero un equip gran d’aquí d’Espanya, encara que ara es
trobi a Segona Divisió. A més, també és una ciutat que viu el futbol d’una manera increïble, amb uns valors en l’àmbit
d’escola esportiva, com és Mareo, que s’assemblen molt al que jo vaig al Barça. Jo crec que és el lloc propici per tornar i la
veritat que quan rebo l’oferta de l’Sporting, em costa poc acceptar-la.
- Deixant de banda el tema de clubs, també has jugat a les categories inferiors de la selecció espanyola. Com és
per un jugador ser convocat per la selecció?
Quan tens 19-20 anys et fa especial il·lusió poder jugar un Europeu o un Mundial, jugar contra seleccions com Brasil, en
un Mundial, ser campió d’Europa, que vaig tenir la sort de formar part d’aquella plantilla de la sub19 amb la que vam quedar
campions el 2006 a Polònia. La veritat que són moments molt especials perquè en veritat, si ho penses, posant la vista
enredera, jo crec que sentir-te que has estat escollit, en aquell moment, entre els 20-23 que el seleccionador ha considerat
com els millors de la teva generació, i que molts d’altres s’han quedat fora, doncs és important en aquell moment. Llavors, i
més com t’he dit, jugar i guanyar un Europeu, i disputar i viure un Mundial, són coses que no tothom pot fer i després veus
els Mundials amb el Gerard, amb el Cesc, amb aquesta gent que has coincidit, amb el Mata, amb gent que ha sortit de la
sub19, de la sub20 i et fa especial il·lusió.

- Ara tens contracte aquesta temporada amb l’Sporting i una més, amb l’opció d’una tercera. Quina és la teva
perspectiva de futur?
Ara a finals de març ja compleixo els 33 anys i llavors jo crec que, en aquesta etapa, el més important és tenir estabilitat
amb aquestes edats, trobar-te bé físicament. Com t’he dit abans, aquí a Gijón és un lloc propici, i jo crec que és un lloc, que
si tinc l’opció d’estar alguna temporada més, doncs m’hi quedaria encantat. A més, la meva família també hi està encantada
i en l’àmbit futbolístic es viu el futbol com t’he dit abans d’una manera que ho he vist a pocs llocs i tot el que està al voltant
del futbol, m’encanta aquí. La ciutat és molt còmoda, és un lloc preciós, Astúries, llavors m’agradaria estar bastants anys
aquí, més ben dit, els que es puguin, ja que mai pots parlar de més enllà d’aquesta temporada, perquè el futbol és així i no
saps què pot passar, però estic encantat aquí.
- Un cop acabis la teva etapa professional, has pensat a fer el pas cap a ser entrenador?
Encara no tinc decidit exactament què, tot i que m’agradaria estar vinculat al futbol, estar clar. Des de petit ho he viscut,
la majoria de nosaltres o gairebé tots els que ja tenim certa edat, doncs no podem imaginar-nos lluny de tot això. De totes
maneres, ja tindré temps de pensar-ho, estar clar que el que vull en la meva vida és no parar de fer coses, no vull estar
parat, ja que sóc una persona dinàmica que m’encanta al dia a dia fer coses, llavors tindré temps per pensar-ho, no sé
exactament el que però el que sé i el que crec és que no estaré parat.


Rep les notícies d'última hora

La vostra privacitat és important per a nosaltres

Tant els nostres socis comercials com nosaltres fem servir cookies a la nostra web per personalitzar contingut i publicitat, proporcionar funcionalitats a les xarxes socials i analitzar el nostre trànsit. Fent clic, accepteu l'ús d'aquesta tecnologia a la nostra web.

Empreses i comerços del Vallès