Antonio Garcia Robledo (La Llagosta, Barcelona, 6 de març de 1984) és un jugador d’handbol que actualment milita al BM Granollers de la lliga espanyola d’handbol, la lliga ASOBAL. El lateral esquerre va despuntar dins d’aquest esport a la categoria infantil amb l’equip del seu poble i, quan tenia 14 anys, va ser convocat amb la Selecció Espanyola i va rebre la seva primera oferta com a jugador per incorporar-se a les files formatives del Balonmano Granollers. Al 2003, amb l’edat de 17 anys, el club granollerí li ofereix el primer contracte professional. 

Va seguir a Granollers durant els següents anys, mostrant un gran nivell. Entre aquest període, destaca el 2010, quan el conjunt vallesà aconsegueix arribar a la final de la Recopa d’Europa, tot i que van perdre. A la següent temporada, donada la seva bona actuació, va ser escollit dins del el set ideal de la Lliga ASOBAL com a millor lateral esquerra. En 2011, decideix posar rumb a Lleó per fitxar pel CB Ademar León. La bona temporada i un conjunt de problemes economics al club, el porten a fitxar pel mega projecte del PSG l’any 2012. Després de competir a França, l’estiu de 2014 Robledo posa rumb a Hongria i comença la seva aventura per Europa; Dinamarca, Espanya i Romania van ser els destins esportius en els que el lateral esquerra va competir. 

A finals del mes de març del 2017, marxa cedit al FC Barcelona després de la lesió de Lasse Andersen, tot i que només juga quatre mesos i després marxa al CSM Bucuresti de Rumania. A la temporada següent es fa públic el seu retorn al BM Granollers en un acord de tres temporades, però el setembre de 2019 el Nantes decideix pagar la seva clàusula i es fa amb els seus serveis per un any. Després de competir a França, Antonio Garcia torna a Granollers per competir al seu màxim nivell a prop de la seva família, una aventura que encara continua. 

•    Ara que ja ha començat la temporada i que encara queda com per competir, com et trobes? Sensacions personals teves?

Ara molt millor. Fins fa poc no he pogut jugar degut a una lesió que vaig patir al final de la temporada passada, però ara molt bé. Encara em queda una mica, personalment, per agafar aquest ritme de partit i de competició que m’agradaria tenir, però com l’equip està en una molt bona dinàmica és més senzill.

•    Com arriba el teu amor per l’handbol? Què et porta a practicar aquest esport des de ben petit?

Sempre he estat una persona a la que li agradaven tots els esports, feia atletisme, futbol sala, bàsquet, handbol... feia tots els esports que hi havia, era un ‘friki’ de l’esport. Als 12 anys, un amic de la família va fer un equip d’handbol i em va preguntar si volia formar-ne part i si tenia amics que volguessin participar. Amb 3-4 amics vam decidir unir-nos i així va ser com vaig començar a jugar.

•    No et va donar per voler dedicar-te a un altre esport?

Sí, recordo que va ser a l’adolescència, sobre els 14 anys. El BM Granollers va trucar a la meva mare per oferir-me la possibilitat d’incorporar-me a les categories inferiors del club i en aquell moment jo estava a punt per deixar de jugar a handbol i començar a jugar a futbol, se’m donava bé i tenia amics que jugaven a la Llagosta. Però com vaig començar a ser convocat amb la federació catalana, amb l’espanyola i em van donar l’oportunitat de formar part d’un equip amb tan renom, vaig decidir continuar amb l’handbol i la veritat és que no m’ha anat malament.

•    Aquesta temporada, els aficionats estan molt il•lusionats, especialment gracies a la passada campanya. El Granollers va fer una temporada històrica, assolint grans reptes (subcampionat a la lliga ASOBAL, classificació directa per la fase de grups de la competició europea EHF). Indirectament, sentiu pressió per igualar les xifres?

És una pressió bona per nosaltres. Traient el meu cas, que tinc 38 anys, la resta de la plantilla és molt jove i té moltíssima projecció. Encara tenen coses a millorar i, tot i que la temporada passada vam enganxar molt per la nostra manera de jugar, aquests jugadors encara tenen molt marge de millora. Aquesta pressió és la culpable de que aquests jugadors millorin dia a dia i que nosaltres, com a equip, també ho fem.

•    Per tant, sou optimistes amb el que podeu aconseguir aquest any?

Aquesta temporada tenim un repte i és millorar, fins hi tot, el que vam fer l’any passat. Ja no només amb objectius esportius, perquè al final quedar millor que segons és molt complicat ja que és molt difícil que el Barça no guanyi la lliga, però és cert que tenim aquest repte i ho podem enfocar a la nostra competició europea en la que no es troba el Barça. Sí que hi ha grans equips, però tenim aquesta gran ambició i una gran oportunitat d’aconseguir-ho.

•    Amb el BM Granollers vas aconseguir signar el teu primer contracte com a jugador professional. Recordes com vas viure aquells moments?

Em va arribar quan menys m’ho esperava o quan ja pensava que no m’arribaria. Amb 17-18 anys jo jugava perquè m’agradava molt i destacava a la meva categoria, però quan em comparava amb altres jugadors un any o dos més grans que jo, em veia molt lluny, i aquests eren els jugadors que van començar a formar part de la plantilla del primer equip i als que els feien els contractes com a professionals. Jo no pensava pas que arribaria a aquell nivell ni que el club em donaria la oportunitat de formar part d’un equip professional. Un dia, em van cridar amb tots els directius i m’ho van oferir. Jo em vaig sorprendre molt i em vaig emocionar, perquè és una oportunitat amb la que jo he somiat des de ben petit .

•    BM Granollers, Ademar León, PSG, Pick Szeged (Hongria), Kif Kolding Kobenhaun (Dinamarca), FCB, CSM Bucuresti (Rumania) i Nantes. Grans clubs amb renom dins de l’handbol. Com valores aquests anys? Et van ajudar per aconseguir noves experiències? 

Molt. Miro enrere i veig tots els llocs en els que he estat i encara em sorprèn, molt més ara que no pas quan hi jugava. Ara penso que he estat al PSG, al Nantes, al Barça... equips que ara mateix són de primer nivell i que poden guanyar la Champions League. I veure que he tingut la oportunitat de formar part d’aquests equips, em posa molt content, i les experiències que vaig poder viure em van fer créixer com a jugador però, també, com a persona. És una cosa que m’emporto i que sempre tindré amb mi.

•    Quina d’aquestes etapes diries que va ser la millor per tu?

Tot i que he tingut grans experiències a tots els llocs en els he estat i he après molt, la temporada que vaig jugar a l’Ademar León va ser molt bonica. Va ser molt intensa, vam aconseguir objectius que estaven molt per sobre del que la gent esperava i jo vaig gaudir molt a la pista. També va ser l’any en que vaig ser pare. S’ajunten moltes situacions i moltes coses que fan que quan pensi en León, vinguin bons records. 

•    Recordem: ens situem al 2017. Portaves fora 5 anys jugant a diferents clubs d’Europa entre França, Hongria i Dinamarca. Arribes cedit al barça un besos. Passes per Romania i, finalment, tornes al BM Granollers quasi 10 anys després. Què et va portar a prendre aquesta decisió?

El gran cas va ser la meva situació personal. Quan vaig marxar a Dinamarca vaig fer-ho tot sol, el meu fill i la meva parella es van quedar aquí i l’experiència al país danès no va ser del tot bona personalment parlant, ja que vaig patir una mica. Esportivament les coses tampoc van acompanyar i l’oportunitat del Barça va arribar, potser, en el meu pitjor moment com a jugador professional. Em va arribar la millor oportunitat de la meva vida i vaig estar 4 mesos gaudint de l’handbol de nou. Els mesos que vaig passar aquí em van fer veure que volia tornar al costat dels meus i que pesava massa el fet d’estar tan lluny del meu fill. Així que vaig decidir que quan tingués l’oportunitat de tornar al BM Granollers, l’agafaria.

•    L’any següent tornes a marxar, en aquest cas al Nantes. Per què?

Vaig estar un any a Granollers en el que vaig estar molt bé, però em va arribar la oportunitat de marxar a un gran club com el Nantes i vaig decidir acceptar. Em cridava molt l’atenció, perque és un club on a cada partit s’omple el pavelló, l’afició és impressionant i la manera que tenen de viure l’handbol és única. Em va trucar l’Alberto Entrerios, que era l’entrenador, i em va oferir l’oportunitat de marxar un any. Tenia bona connexió per venir a Barcelona a veure el meu fill, ell podia venir també, i em van facilitar molt les coses per poder gaudir de l’experiència.

•    L’any següent reprens el teu lloc a Granollers que encara continua

Tan el club com jo sabíem que aquesta trajectòria era d’un any i, tot i que no estava pactat, així es va donar i jo vaig retornar al BM Granollers.

•    Què ha significat per la teva carrera el BM Granollers?

Tot. És el club que m’ha ensenyat els valors de l’handbol i que em va donar la oportunitat de convertir-me en un jugador professional. Des dels 14 anys que vaig arribar al club fins ara són 24 anys formant-ne part i, tot i estar a altres equips, mantenia la connexió directa amb el BM Granollers, ja fos amb els directius o amb els jugadors. Estic molt agraït perquè em van donar la oportunitat de tornar i d’estar vivint els anys en els que més estic gaudint de l’handbol i m’han fet tornar a estar en el meu millor nivell esportiu.

•    Tens algun record memorable i que t’hagi marcat?

El moment en el que m’emociona pensar-ho i que més ho vaig gaudir en aquell moment, va ser quan vam aconseguir la medalla de bronze amb la selecció espanyola als jocs olímpics de Tokyo. Va ser quan vaig tornar a la selecció després d’haver estat fora 5 anys, quan pensava que la meva carrera com a esportista professional ja anava cap a baix, el retornar a estar al meu millor nivell... aquesta medalla va ser el reflex de tot el treball fet durant tant de temps i del sacrifici que vaig fer.

•    A l’estiu organitzes un campus d’handbol (campus AGR9) per a nens i nenes. Com sorgeix aquesta iniciativa?

A mi m’agrada molt treballar i entrenar amb nens. El meu grup d’amics són entrenadors d’handbol, i un dia, prenent un cafè a casa, va sorgir la idea de crear un campus. Ens vam posar a treballar per elaborar-lo i veure si podíem treure alguna cosa. Tot això va començar al 2011 i, des de llavors, cada estiu em tingut la sort de poder organitzar el Campus Antonio Garcia. M’agrada molt, perquè treballes amb nens i nenes i veus l’handbol des de una perspectiva diferent .

•    Perspectiva de futur per als propers anys?

M’agradaria estar relacionat amb el món de l’handbol i ser entrenador, l’any passat vaig acabar el títol d’entrenador nacional per entrenar a qualsevol equip. M’agradaria ser entrenador professional d’handbol, però tot el que sigui relacionat amb l’esport també em crida molt l’atenció, sóc un friki de l’esport, però el que m’agradaria és ser entrenador. Quan arribi, ja posaré tot el que estigui de la meva part perquè surti bé.