Amb més nexes d’unió amb “Crims”, l’èxit “true crime” al qual ha substituït al prime time dels dilluns, que amb “Merlí”, “Moebius” és un thriller d’investigació amb moltes peculiaritats. No hi ha policia. Qui segueix les pistes fins a saber què ha passat en l’accident del seu estudiant és la professora de matemàtiques, la Mamen, interpretada per Aida Oset. Es torna a l’institut com a “Merlí”, però no per estudiar filosofia, sinó per investigar un cas que portarà la inquietud a la vida d’un petit poble de la Catalunya interior que, com es veurà en la sèrie, no és tan tranquil com semblava. Després de l’èxit aconseguit amb els seus primers capítols, n’hem volgut parlar amb el seu creador i guionista, Piti Español.

“Moebius”, sèrie amb molts escenaris rodats a Caldes de Montbui,  ha estat una de les grans incorporacions a la graella de la temporada primaveral de TV3.

En primer lloc, l’estrena de la sèrie ha estat tot un èxit amb bones xifres d’audiència des del primer  capítol. Com ho valores?             
   
Estic molt content perquè el primer que esperes quan s’estrena una sèrie o projecte en la que has estat treballant tant és que la cosa funcioni. Però quan, a més, reps tants inputs positius de gent que t’explica que els ha agradat molt i que s’han quedat enganxada a la història, encara és millor. I si finalment veus que als primers dos capítols el share és d’un 20% és extraordinari.
No hem de perdre de vista que “Moebius” era la proposta per substituir a “Crims”, que havia tingut una gran audiència la nit dels dilluns i amb els dos primers capítols ja vam assolir el mateix nivell. A més, destacaria que moltes vegades quan es van dos episodis seguits el segon té una menor audiència, però en el nostre cas no va ser així. Amb tot això, des de l’equip de la sèrie estem molt contents.

Precisament volia referència al fet de substituir a la graella un programa tan consolidat com és ja Crims. S’ha convertit el thriller en un dels grans èxits que ens ha portat la pandèmia?

Doncs no ho sé si ha estat això realment perquè moltes vegades és fàcil fer teories, però resulta més difícil encentar amb la proposta. Sí és cert que el thriller té alguna cosa que provoca que estigui sempre més o menys de moda, sobretot perquè es basa en un element clau: que l’espectador vagi sempre per darrera del que està passant El gran mestre a aconseguir-ho ja era l’Alfred Hitchcock i, en el cas de “Moebius”, també aconseguim que l’audiència vagi per darrera i que no sàpiga cap a on la portarem. Per als qui no l’hagueu vist encara us asseguro que no ho sabreu pas i que us portarem a llocs que no us creureu. 

És aquest factor sorpresa l’ingredient que enganxa d’aquest tipus de trames intrigants?

Sí, però això és possible gràcies a un tema bàsic: que els personatges siguin emocionalment potents i això és  el que hem intentat construir des de la sèrie. Com anireu veient a mesura que passin els capítols, les trames i aquestes emocions dels personatges van creixent molt i, en alguns moments, és impossible separar-te de la trama. Veureu que hi ha emocions molt intenses, per exemple, hi ha seqüències que sabia perfectament què contenien i que les he arribat a veure sis vegades i en totes elles he plorat d’emoció.

Més enllà del guió, quin és el secret perquè aquestes emocions traspassin la pantalla i arribin a l’espectador?

Hi ha varis components fonamentals i un d’ells és com els actors i les actrius construeixen els seus personatges, aspecte que en aquest cas ha estat excepcional. També hi ha un altre aspecte fonamental que és com es roda cada escena i, en el nostre cas, tant l’Eduard Cortés com jo mateix hem treballat moltes vegades junts i sabem molt bé què volem explicar. Destacaria així mateix al nostre director de fotografia, en Joan Benet, que fa un treball extraordinari, i en Xavi Capelles, el músic amb els que hem compartit varis projectes tant de sèries com de pel•lícules.

Parles dels actors i actrius com a vectors fonamentals a l’hora de transmetre les emocions. Com va ser el càsting i, en especial, com vàreu trobar aquests protagonistes tan joves –fins i tot alguns d’ells amateurs– i que tan bon resultat us han donat a la pantalla?

El càsting per a la sèrie va ser difícil i també molt exigent perquè, per una banda ja teníem als actors més grans molt sòlids i pensats com la Victòria Pagès o en Lluís Villanueva, i per l’altra necessitàvem a actors i actrius més joves. En aquest darrer cas el que buscàvem era que tinguessin una força personal, que mostressin intensitat i això està molt aconseguit. Al respecte destacaria també que alguns d’ells no havien fet mai televisió i, fins i tot, la Sònia que fa el paper de la Leire era el primer càsting al que es presentava i fa un paper fora de sèrie.

Una curiositat: què fa que els mestres estiguin molt presents en els thrillers?

En el nostre cas hi havia una cosa molt senzilla i és que volíem parlar d’un cas suposadament de bullying i, per tant, era inevitable parlar de la docència. La història venia d’un cas de fa molt de temps, el del Això venia d’una història de fa molt temps que era el cas del Jokin Ceberio, que va ser víctima d’assetjament escolar i va acabar suïcidant-se. 

A la sèrie la nostra comarca del Vallès Oriental és molt present. Què us va portar a escollir-la?

Sí, més enllà de Caldes de Montbui, que és el municipi que representa a La Farga, també hi apareix Granollers, l’Ametlla del Vallès o Samalús. Escollir Caldes va respondre al fet de buscar un poble entre 8.000 i 12.000 habitants en el que pràcticament es coneix tothom i també perquè el municipi està proper a Barcelona, cosa que per logística era molt interessant. Un altre element que ens va fer optar per aquesta zona va ser que buscàvem boscos i camps per a diferents escenes.

Una de les curiositats de la vostra sèrie és que és un thriller sense policies. Quin és el motiu pel que vàreu optar que no hi hagués aquesta figura com a part de la trama?
En primer lloc perquè ens feia una mica de mandra tot el que implica a nivell de protocols i de rutines. En el nostre cas, ens agrada molt més que siguin els propis personatges els qui intentin esbrinar què ha passat i volíem portar el guió cap a una altra banda.

Parlant de protocols, com va ser això de rodar en tems de pandèmia?

Va ser un rodatge amb moltes precaucions i, una de les coses que ens va condicionar al principi va ser que una setmana abans de començar pràcticament tots els joves es van contagiar de Covid-19 durant els assajos, així que vàrem haver de modificar l’ordre del rodatge.

Vosaltres també sou els responsables d’una de les sèries més exitoses dels darrers anys com és “Merlí”. Quins projectes teniu perquè “Moèbius” també vagi més enllà de TV3 i tingui una difusió més àmplia?

No sé si arribarem a tenir l’èxit de “Merlí”, que va aconseguir una gran repercussió a Sudamèrica i que molta gent fins i tot veia en versió original. Al respecte destacaria que moltes vegades es gasten molts diners amb ambaixades i d’altres infraestructures, però una sèrie com aquesta són una bona eina per parlar d’un país, de les seves problemàtiques i difondre la seva llengua de manera molt més econòmica que l’anterior proposta. 
En quest punt també voldria parlar d’un fet que cal tenir molt en compte. I és que gran part del nostre talent està marxant a Madrid. Per exemple, tant l’Eduard Cortés com jo vàrem estar al davant del projecte de “Díme quién soy”, una sèrie que vàrem rodar entre Madrid i Budapest amb gran part de l’equip format per catalans. S’ha de potenciar més el talent d’aquí.

Comentaves que la Covid us ha comportat un rodatge del tot diferent. Com a guionista creus que tota aquesta situació que hem viscut et portarà  crear algun guió al respecte?

Ves a saber, però hi ha un condicionant que té la pandèmia: que la gent va amb mascareta i això a nivell de guió fa que sigui molt difícil que els actors i actrius expressin allò que volem, però sí s’han fet coses bones com el “Vitals” que es va fer a Sabadell.