La Núria Conangla, música polifacètica nascuda a la Garriga, després de publicar els single “Fuck Likes” i “ImPossible”, ens sorprèn amb el seu nou projecte “NU”, nom artístic amb el qual, a partir d’ara, publicarà les seves cançons.

El dimarts 20 de desembre va estrenar nou videoclip amb el seu nou senzill “Fed Up”. Una cançó en anglès, d’estil agressiu i amb molt de caràcter on es parla de les injustícies de la vida, la pressió social, es critiquen les enveges entre persones i l’abús de poder. Es posen de manifest les ganes de rebel·lar-se i de dir, d’una vegada, prou d’aguantar allò que no és just i que, dia rere dia, ens fa petits i ens reprimeix; ja no podem més, ara és el nostre torn.

En primer lloc, com valores aquest any laboralment?

Per mi, aquest 2022 ha estat un any realment molt bo. He tingut moltíssima feina de concerts, actuacions diverses i encàrrecs de composicions musicals. A més, han estat avançant molts projectes musicals amb els quals estic molt centrada, com el que de NU (temes propis), el de Núria Conangla (cellista), el duo que tinc amb el violinista Pere Nolasc i el quintet de corda Barcelona Rock Strings. 

Ha estat un any molt motivador i creatiu que ha donat i està donant molts fruits

T’hem pogut veure a programes de televisió a cadenes reconegudes i també a festes i festivals amb renom. Han estat oportunitats per donar-te a conèixer?

El fet de tocar en llocs tan variats i on coincideixes amb molts músics i artistes, sempre ajuda a donar-se a conèixer. En moltes ocasions he conegut gent amb qui, posteriorment, he col·laborat musicalment o m’han demanat de tocar en algun dels seus projectes, o en alguna gravació o, fins i tot, jo he demanat que algú sortís amb el meu videoclip.

Quan he tocat en programes de televisió (com “Tu cara me suena” o “Operación Triunfo” d’Antena 3) o festivals de gran renom, sempre ho he fet amb moltes ganes, energia i dedicació. Al final, la gent que t’envolta, quan veu que gaudeixes, fas la feina bé, estàs motivada i ho portes tot amb un bon nivell, se n’adona i, si sorgeix l’ocasió, segur que té ganes de col·laborar amb tu

Com ha canviat la teva vida en els darrers anys gràcies a la música?

Els últims anys, penso que ha seguit un molt bon camí. Quan miro enrere, em sento molt satisfeta de totes les coses que he anat aconseguint. Soc una persona que, des de ben petita, he estat molt perseverant, organitzada, autònoma, independent i motivada, qualitats que els meus pares sempre m’han volgut potenciar. Per aquest motiu, quan em fixo un objectiu, sempre faig tot el possible per assolir-ho.

En el món de la música, com en altres arts, a part de “tocar bé” i no parar d’estudiar durant tota la vida, és molt important saber “vendre’t” i fer-te una mica de “mànager” de tu mateix. Sempre he estat una dona molt emprenedora amb una visió una mica empresarial (organitzar i gestionar concerts i activitats m’agrada) i això també m’ha ajudat molt en la meva carrera musical. Fins i tot, en alguna ocasió m’han preguntat si tenia alguna persona que es dedicava a portar-me les meves xarxes socials o a gestionar-me tota la feina que faig.

Per tant, estàs satisfeta en l’àmbit personal?

Penso que la meva vida ha seguit un molt bon camí al llarg d’aquests últims anys. Em sento molt realitzada i contenta amb tot el que vaig fent i amb tota la gent de la qual estic rodejada i amb qui treballo, perquè trobar gent amb qui fer un bon equip i amb els quals t’entenguis musicalment i personal, és molt complicat. 

Pel que fa a la meva vida, aquests 2 últims anys he acabat fent coses que, si m’haguessin preguntat fa 3 anys si estava en els meus plans pròxims, no hauria ni imaginat

Com per exemple? 

Fer-me autònoma i comprar-me un pis amb vint-i-quatre anys (això de tenir una hipoteca sempre et fa sentir més gran) i fer-me un estudi de gravació a casa, que sempre havia estat el meu somni

Ara, i pel que estem aquí, és per aquesta nova cançó que trauràs pròximament. Ens pots fer cinc cèntims sobre com sorgeix “Fed Up”?

Feia temps que tenia ganes de compondre una cançó que parlés d’aspectes de la vida que “em fan ràbia”, d’injustícies que ens trobem dia rere dia i de col·lectius socials que abusen del seu poder. Al final, volia buscar la millor manera per expressar un missatge reivindicatiu i sense embuts i, òbviament, era amb una cançó. D’aquesta manera, tenia clar que havia de ser una cançó amb un caràcter més agressiu que la resta de temes que tinc.

I per què en anglès?

Fia temps que li donava voltes al fet de cantar una cançó en anglès, i al final vaig decidir que el “Fed Up” seria l’escollit. És un tema on la cantant (en aquest cas, jo) representa una persona que ha arribat al límit per un seguit de situacions que s’ha anat trobant a la vida i, al final, “explota” i decideix posar punt final a aquella agonia i repressió. Com diu en algunes ocasions: “Now it’s my turn” [...] i “I can’t anymore”, és a dir, “Ara és el meu torn” [...] I “Ja no puc més”. És un personatge que acaba patint una transformació. Una dona que, aparentment, sembla indefensa i amb poca autoritat, s’acaba transformant en una persona segura de si mateixa, que no tindrà por de dir el que pensa i de fer el que sigui perquè es faci justícia

Els temes que tractes són un missatge emmascarat d’experiències personals passades? En què t’has basat per inspirar-te?

La gran majoria de gent a qui he deixat escoltar la cançó m’ho ha preguntat. La veritat és que en gran nombre de versos de la lletra sí que hi ha experiència personal, tot i que penso que és molt aplicable a la resta de persones també. A la cançó critico que molta gent perd la seva essència perquè la societat està acostumada que la vida de les persones vagi d’una manera concreta. Quan algun individu s’escapa d’aquest camí tan estipulat, sovint no s’accepta i és per això que moltes vegades no podem mostrar-nos tal com som.

Així doncs, parlo de coses força transcendentals, però també d’altres que simplement són aspectes que no m’agraden a mi, com quan dic que “estic farta de la pluja i del tren” (m’agrada molt el sol i soc usuària de Renfe, cosa que la resta de gent que agafa l’R3 ja entendrà perquè ho critico). Per tant, puc afirmar que el missatge final emmascara moltes experiències personals

Alguns aspectes als quals vulguis fer referència?

Hi ha una estrofa on faig una enumeració de col·lectius i situacions amb què no estic gens a favor i amb les quals he “topat” en alguna ocasió: “Estic farta dels milionaris, de les guerres estúpides, de les regles absurdes, de la monarquia, de la hipocresia, de les noies envejoses...”

T’has trobat aquests aspectes dins del món de la música?

En el cas de la hipocresia, en el món artístic m’hi he trobat la tira de vegades. És bastant comú trobar-se gent que fa la pilota a gent amb alt càrrecs perquè volen que “l’enxufin” a algun lloc o perquè li donin més feina. Al final, el món de la música és un territori ple “d’enxufismes” i els que “no hem tingut la sort” de tenir algú que ens fa sortir cada dos per tres per la televisió o a la ràdio, ho tenim molt més complicat. Si caus bé a certa persona o ets familiar d’aquell personatge, tens el camí molt més pla. A mi tot això la veritat és que em treu de polleguera i, per aquest motiu, encara em sento més satisfeta quan aconsegueixo sortir pels mitjans o em publiquen una entrevista perquè, de tant en tant, hi ha gent que dona oportunitats a altres artistes

“Els que no hem tingut la sort de tenir algú que ens fa sortir cada dos per tres per la televisió o a la ràdio, ho tenim més complicat”

En aquest sentit, també tens un nou projecte amb el mot de “NU”. Per què NU? Com sorgeix aquest nom artístic amb el qual a partir d’ara et coneixeran els teus oients?

Des de la publicació del meu primer single “Fuck Likes” que estava donant-li voltes al fet de buscar un nom artístic pel vessant dels meus temes propis com a cantant. 

Al final, fa uns mesos, abans de pensar com publicaria els nous temes, em vaig decidir a iniciar el projecte com a NU i publicar totes les cançons amb aquest nou nom. Va ser una decisió molt complicada, ja que hi havia molts aspectes a tenir en compte, però, finalment, em vaig decidir a fer-ho. Vaig arribar a la conclusió que era una bona idea separar el vessant de violoncel·lista del de cantant

Llavors, aquesta nova iniciativa ve donada, principalment, per separar les dues facetes teves? És a dir, com a cellista i com a cantant de temes propis?

Em plantejava la situació que alguna persona em trobés en un cartell com a Núria Conangla i, en anar-me a veure actuar, no sabés si anava a escoltar a una cantant o a una violoncel·lista. Soc una persona molt activa musicalment i faig moltes coses i, d’aquesta manera, la gent pot no tenir clar què és el que va veure. 

Aquest últim fet va ser el que em va fer llençar-me a la piscina. Vaig pensar molts noms i al final el que em va convèncer més va ser “NU”. Havia trobat altres opcions, però no m’acabaven d’agradar i, a més, volia un nom curt i, sumat al fet que tinc un parell d’amics que a vegades em diuen “NU”, al final em vaig acabar decidint per aquesta opció

De tot el material que has pogut fer fins ara, hi ha alguna cançó que t’hagi marcat més que les altres o que li tinguis un afecte especial?

De les cançons que tinc enregistrades cantant, hi ha una cançó en concret que encara no he publicat a la qual li tinc una estima especial. Us faré una mica de “spoiler”... És un tema molt emotiu i que parla de coses de la vida de què sovint no en som conscients, però que trobo molt importants de valorar i sovint quan ho fem és massa tard. A més, en aquesta cançó hi participen alguns companys músics de corda fregada i jo també hi he gravat veus de violoncel. Però ja no diré res més. És possible que sigui la següent cançó que publiqui, però encara no ho sé del tot

Hi ha algun artista amb qui t’agradaria treballar ara o en un futur?

Tinc alguns artistes, estil “amors platònics”, amb qui m’encantaria tocar o cantar algun cop a la vida i realment seria el meu somni, però veig molt poc probable que passi. Soc súper fan de músics com: Stevie Wonder, Elton John, Iron Maiden, Dua Lipa, Rita Ora (entre molts d’altres artistes). Tot i ser molt diferents entre ells (i és possible que el fet de posar-los tots ells en una mateixa frase a molts fans seus els resulti un “pecat”), la seva música i estil m’encanta i m’ha inspirat molt

Com es presenta el 2023? Tens al cap algun projecte de futur a desenvolupar o bé alguna participació propera que vulguis esmentar o destacar?

A part del meu projecte personal com a violoncel·lista amb el qual tinc moltíssima, tinc alguns projectes que, per aquest 2023, pinten molt i molt bé! Bàsicament en són 3: NU (les meves cançons pròpies), el duo amb el violinista Pere Nolasc (estem tancant uns d’actes d’actuacions pel 2023) i el quintet de corda Barcelona Rock Strings (amb qui pròximament tenim alguns projectes). 

Com que soc una persona molt activa a les xarxes socials, ja us aniré informant de com avancen tots aquests projectes tant a les xarxes de “Núria Conangla” com a les de “NU”. 

Ens veiem pels escenaris!