La Núria Conangla és un músic polifacètic que es mou per molts estils i projectes variats. Compon temes propis i bandes sonores, interpreta diversos instruments, produeix i ha gravat per a bandes sonores de pel·lícules i CD de cantants i grups reconeguts.
Interpretant des d’òperes al Palau de la Música, simfonies a l’Auditori de Barcelona, també ha actuat en estadis com l’Arena de Madrid o el Museu Reina Sofía amb grups moderns i ha aparegut a programes de televisió.

Com va començar la passió per la música?

A la meva família sempre hi ha hagut molta tradició musical. Els meus pares ens han fomentat molt la música i des de ben petita ja feia classes a l’escola de La Garriga. El meu besavi matern, Josep Conangla era compositor i el meu avi Ramon Conangla també va compondre obres i va ser un violoncel·lista modèlic per mi. Ell va ser qui em va portar a triar el violoncel com a instrument principal La influència del teu avi et va ajudar per impulsar-te en aquest camí? Moltíssim. Vaig triar el violoncel perquè era un instrument que m’agradava molt, però que, a més, el tenia molt vist i escoltat. Recordo tots els estius a l’Ametlla de Merola, on el meu avi em feia classe de violoncel. Aquesta era la meva rutina dels estius, i li estic molt agraïda perquè vaig aprendre i avançar molt.

Vas canviar d’ordre els seus cognoms i vas posar primer el matern. Per què?

Just després de fer 18 anys (literalment va ser dos dies després) vaig començar a gestionar el canvi d’ordre de cognoms. Feia temps que tenia pensat posar-me el cognom “Conangla” com a primer, ja que m’agrada molt més que “Planes”. El motiu van ser moltes raons, però les de més pes eren que “Conangla” és més poc comú i n’hi ha molt pocs i no vull que es perdi. Per altra banda, el lligam sentimental amb el meu avi violoncel·lista tenia molt més a l’hora de prendre aquesta decisió i això també hi va influir molt.

Com viu la teva família la decisió d’esdevenir artista?

Realment tinc molta sort, ja que la meva família sempre m’ha donat suport amb tot el que he volgut fer. Recordo quan era petita, que els meus pares sempre em portaven amunt i avall amb el cotxe a tots els meus concerts, estades orquestrals i tot el que feia falta. És cert que a vegades pateixen, perquè la vida de músic és una vida molt sacrificada, però van veient que tota la feina que faig, els esforços i ganes que hi poso van donant el seu resultat El violoncel és un instrument descriptiu de la teva essència.

Quan vas començar a tocar-lo?

Com es fa en general a les escoles de música, quan feia primer de primària, amb uns set anys, vaig fer tastets d’instruments. Al llarg d’aquell any vaig veure clar que volia tocar el violoncel i va ser l’any següent, a segon de primària quan vaig començar a tocar el violoncel.

Com es va donar la idea de treure un primer single com ‘Fuck Likes’?

Durant els anys en què vaig estar estudiant a l’Escola Superior de Música de Catalunya, vaig començar a compondre algun tema propi que va acabar formant part del meu projecte final de carrera materialitzat en un EP que vaig treure en el seu moment. Aquests temes propis que vaig publicar van ser tots produïts i enregistrats per mi (excepte la mescla i mastering). Després vaig decidir que volia pujar un graó més i buscar un equip de persones professionals que m’ajudessin a treure un primer tema.

Com va la iniciativa de donar-se a conèixer amb les teves cançons? És una feina dura o tens ajuts d’altres professionals?

És una feina molt dura. Actualment, com que no tinc una empresa de management que em recolzi o una persona que es dedica a fer-me la promoció, és molt complicat entrar en certs sectors. Ho faig tot jo sola. No puc comptar tots els correus electrònics, trucades ni els missatges que he enviat per intentar donarme a conèixer o presentar el meu material. Em passo hores i hores davant el portàtil cada setmana actualitzant el meu web, buscant contactes, escrivint a gent i preparant material audiovisual. El fet d’anar a televisions per fer promoció, sonar a ràdios i aparèixer en diferents mitjans és molt complicat si no tens cap empresa que t’hi “col·loca” o coneixes a la persona adient que t’hi pot conduir.

Les xarxes socials t’han ajudat a donar-te a conèixer?

Molt. Estic d’acord que les xarxes socials poden tenir els seus desavantatges, però si els saps utilitzar i tens clara l’estratègia que vols seguir, et poden ser molt útils. Hi ha molta gent que m’ha conegut a través de les xarxes i qui em segueix a tot el que vaig fent.

Com valores la posada en marxa i la rebuda de la gent amb ‘Fuck Likes’ i ‘ImPossible’?

En ambdós projectes he gaudit moltíssim i, sobretot, he après i progressat molt. Tots dos projectes m’han portat feina i inversió de recursos (de temps, de sacrifici i econòmics), però em sento molt gratificada del resultat. Són cançons amb videoclips on han participat moltes persones i on, per tant, l’organització ha estat complicada però molt necessària i ben assolida. Crec molt en el meu projecte i tinc molt clar cap on vull que vagi i quin camí haig d’anar seguint; els meus objectius i com ho vull anar desenvolupant. Estic molt motivada i amb moltes ganes.

No només has treballat per la indústria musical, sinó que també has participat en altres formats com documentals, no?

Fa un any i poc, em van encarregar fer la música per un espot d’una sèrie de documentals que es van publicar a posteriori. He tocat sovint amb orquestra bandes sonores de pel·lícules i és una cosa que visc i m’emociona molt. La productora catalana Fina Films dirigida per Carles Seuba, va publicar una sèrie de documentals amb el títol de “De tu a tu” i jo vaig tenir el plaer de compondre, produir i enregistrar-ne la banda sonora de l’anunci publicitari, que venia a ser com un petit curtmetratge d’uns 3 minuts. Recentment, he fet també la música per l’espot publicitari de turisme 2022 “L’abecedari de les teves vacances” de Calonge i Sant Antoni de Calonge

I de spots promocionals a Operación Triunfo. Com vas arribar a participar en el programa?

Un dia que vaig veure que buscaven músics per la banda d’Operación Triunfo i vaig decidir enviar el meu currículum amb uns quants vídeos. D’aquesta manera, un temps després em van trucar per participar en algunes gales.

Quina repercussió va tenir la teva participació? Et va servir per donar-te a conèixer a més públic?

Aparèixer a la televisió sempre ajuda i et dona a conèixer més i, sobretot, quan és a programes mediàtics i seguits per molta gent. Així doncs, puc afirmar que sí que em va ajudar. Mai saps qui et pot veure i et pot necessitar en alguna altra ocasió Recentment, també has participat en les gales de ‘Tu Cara Me Suena’, el programa d’imitació i interpretació d’Antena 3. Arran d’haver aparegut a “Operación Triunfo” em van trucar per anar a algunes gales de “Tu Cara Me Suena”. Necessitaven una violoncel·lista que toqués el cello elèctric i sabien que jo en tenia un i em van trucar. Com que també toco el baix elèctric, el piano, una mica la guitarra i la trompeta, em van trucar per anar-hi alguna altra gala tocant altres instruments. Són programes de televisió que, a part de fer de músic, has de fer una mica d’actriu i això és quelcom que m’agrada molt. Que em coneguessin a un programa de televisió em va portar a aparèixer a un altre i a conèixer músics amb qui posteriorment he fet col·laboracions.

Mires els vídeos de les teves actuacions?

Sempre. Això era una cosa que abans em feia molta vergonya i no m’agradava gens, però que amb el temps vaig aprendre que era la millora manera de millorar. Per aquest motiu, vaig decidir començar a mirarme les actuacions i veure tot allò que faig i que no m’acaba d’agradar i, d’aquesta manera, poder millorar.

Quin paper ha jugat el musical ‘Bruna’ en la teva trajectòria professional?

L’aventura del musical de “Bruna” va començar l’abril del 2019 i acabarà a finals d’aquest abril 2022. Han estat quasi tres anys d’un viatge inoblidable. Poder formar part d’aquesta família ha estat genial. És un projecte que me’l sento una mica meu també pel fet d’haver-hi estat des de l’inici. A l’escenari som 3 músics que toquem en directe més tots els nens i nenes que canten i algun actor adult. És un equip de moltes persones que, al llarg de tot aquest temps, ens hem anat coneixent més i hem creat una família molt bonica.

Et veurem en algun festival musical?

Participaré en algun festival de música, però no amb el meu projecte musical com a cantant, ja que encara no tinc prou temes per a fer actuacions dins aquest àmbit. Tocaré en algun festival de música clàssica, de teatre musical i de música rock. El projecte més potent que tinc aviat és el de Barcelona Rock Strings, un quintet de corda amb qui toquem arranjaments de grans hits del rock presentats d’una manera molt potent amb un directe amb estil de “show”. Aquest abril 2022 tornem al festival Zurbarán Rock Fest al Fórum Evolución.

La música és una part fonamental de la teva vida, però les matemàtiques també t’han obert portes?

Des de ben petita que havia participat en concursos de matemàtiques. De fet, durant l’ESO anava els dissabtes a la UPC a fer classes de matemàtiques amb professors d’universitats i vaig fer un batxillerat internacional especialitzat en ciències. Vaig començar la carrera de matemàtiques, però la vaig deixar, ja que també havia començat a l’ESMUC i notava que estava molt més motivada amb la música. Tot I això, tot aquest contacte amb les matemàtiques m’ha portat moltes experiències bones. Ja no només per tot el que he viscut i après, sinó també per la mentalitat matemàtica i lògica que tinc a l’hora de fer qualsevol cosa.

Per últim, un desig que t’agradaria complir?

M’agradaria poder aconseguir que la meva música pogués arribar a molta més gent, poder pujar a un escenari aviat per interpretar les meves cançons. Penso que poder fer música és un regal, però més quan ho comparteixes amb la gent i ho fas amb temes que han nascut de tu mateix.