Traductora, escriptora, activista cultural i cardedeuenca. La Núria Busquet es dedica a la traducció literària, la transcreació com a traductora autònoma i l’escriptura com a destí vital. Ha traduït teatre i poesia: Quatre minuts, dotze segons, de James Fritz; Verí, de Lot Vekemans; Corb, de Ted Hugues, i Nit fidel i virtuosa, de la recentment designada Premi Nobel de Literatura. Amb aquest reconeixement com a teló de fons, hem volgut parlar amb la Núria del per què va optar per traduir aquesta obra de la poetessa i també de quins són els projectes de futur en el que està treballant.

Aquest any l’anunci de la guanyadora del Premi Nobel de Literatura ens ha portat a entrevistar a la persona que va fer possible que els catalans poguessim descobrir l’obra de Louise Glück en la nostra llengua. De la guanyadora n’hem volgut parlar amb la Núria Busquet, cardedeuenca i traductora de ‘Nit fidel i virtuosa’ al català.

Com te n’assabentes del premi Nobel a Louise Glück i què és el primer que et va passar pel cap?

Doncs devia tenir una revelació, perquè normalment no m’ho mirava massa i ho acabava seguint per les xarxes, però aquest any tenia un cert interès a saber a qui li donarien, per això vaig esperar a la 1 per saber qui guanyava, pensant que potser guanyaria Anne Carson o Margaret Atwood. Quan vaig saber que havia guanyat Glück vaig tenir una gran sorpresa, i al mateix moment vaig dir en veu alta: “ostres, ara no pararan de trucar-me”. Encara no havia acabat la frase que ja tenia la primera trucada de Catalunya Ràdio i així va ser durant tot el dia.

Suposo que a partir d’ara el nom de Louise Glück serà un dels grans protagonistes del 2020, però explica’ns com la vas descobrir?  Què et va sorprendre de la nova premi Nobel?

Com la majoria dels meus apassionaments, va arribar a mi per casualitat. Primer em va cridar l’atenció un llibre que tenien exposat a la llibreria, i el vaig comprar per la portada, tot i que el nom de l’autora el coneixia, però no l’havia llegit mai. Em vaig llegir el llibre, “Faithfulandvirtuousnight” (Nit fidel i virtuosa) i em va agradar tant que vaig llegir-lo dues o tres vegades més. Em tenia molt enganxada. Mentre anava traduint alguns dels poemes, vaig comprar-ne d’altres de l’autora i ara en tinc una petita col•lecció. Glück és una autora antiimpacte. Escriu des de la profunditat amb una mesura i una atenció a la forma que m’impacta molt. Té una entrada directa amb l’inconscient i la psicoanàlisi i dona cops de punys emocionals amb una elegància impossible d’imitar. Això, per a mi, és el més destacat.

Què destacaries de la seva poesia? Ens recomanes alguna obra en concret per iniciar-nos en aquesta poetessa?

Els temes que tracta, la manera de fer-ho, les imatges, i sobretot, la forma dels poemes. És una poesia intel•ligent. Et cal entrar-hi i deixar-te portar. L’has de mastegar bé una i altra vegada. Requereix que facis un esforç, que et preparis. I, sobretot, com passa amb l’art de veritat, has d’estar preparat. No és entrar i pam. És haver viscut, haver estudiat, haver après, haver après a apreciarho. Com va ser el procés de traducció? Jo soc molt apassionada, i acostumo a funcionar per apassionament sobtat i després, faig un treball laboriós constant. Ho faig quan tradueixo i quan escric. Em cal l’embranzida, l’enamorament, i després ve el més difícil, que és el treball i la constància. ‘Nit fidel i virtuosa’ és l’única obra traduïda al català de la flamant premi Nobel.

Et planteges ara traduir algun altre títol d’ella?

I tant que voldria. No soc jo qui ho ha de dir, jo no tinc cap editorial. Si algun editor s’hi anima i és valent, estic totalment disposada a posarm’hi.

Creus que algun dia podràs celebrar el Nobel de la Margaret Atwood?

Com que no pensava en cap moment en la Glück, tenia la secreta esperança que guanyés l’Atwood i així poder donar sortida al poemari “Política de poder”, que és el que vaig traduir abans del confinament i que no hem pogut moure gaire per tot el que ha passat. Però l’Atwood és molt més coneguda per la seva obra narrativa, que tenim traduïda bastant al català, per la qual cosa la meva aportació hauria estat molt menor, està clar. Soc feliç de veure que el jurat del Nobel ha valorat la poesia fins al punt de donar el Nobel a algú que ha destacat pràcticament només per això. Glück ha escrit assajos també, però la seva fama ve per la poesia. Però més enllà de les traduccions, la teva trajectòria professional va més enllà i també inclou reconeixements com el Premi Jordi Domènech o haver estat finalista al premi Llibreter amb “Zona zero”.

Quin seria el premi que t’agradaria especialment guanyar?

Ostres, no ho sé pas. No m’ho he plantejat. Els premis van bé per dues coses. En primer lloc, si són econòmics, ens ajuden a subsistir. Els escriptors catalans som uns pobrets i el mercat dona pel que dona. Un premi literari pot suposar la diferència entre arribar o no a final de mes. I això tenint en compte que la majoria té altres feines. Jo em dedico a traduir, més enllà d’escriure. En segon lloc, un premi és una recompensa que fa vàlid cada minut que passes escrivint. Dona sentit a tot el que fas. I fa que el llibre tingui més sortida, el llegeixi més gent i es mogui més. I ser valorat per jurats que respectes i admires és una vàlvula d’infl at d’autoestima, i sovint fa molta falta.

Estem vivint un any molt particular. Vas ser de les que es van inspirar durant el confi nament o et costava escriure durant les setmanes que vàrem estar tancats a casa per la COVID-19?

Jo no em vaig inspirar gens i em sembla sorprenent que algú s’hagi pogut inspirar gaire. Una cosa és tenir el temps, l’altre és tenir les ganes. Jo, com una part important de mares d’aquest país, he trobat el confi nament una evidència que hi ha un problema no resolt pel que fa a les cures i que sempre recauen sobre les mateixes persones. Si normalment em costa trobar temps per fer les coses, imagina’t amb tres nens a casa, fent teleescola, àpats, teletreballant (tot i que sempre teletreballo). Qui digui que ha pogut aprofi tar el confi nament per escriure o no ha treballat, o no té fi lls o té algú que li fa la feina més esclava.

I en què estàs treballant actualment?

Pel que fa a l’escriptura, llegeixo molt i no escric gaire. Soc de les que fa guaret abans de sembrar. De tant en tant cal parar per observar. Pel que fa a la traducció, tinc projectes en marxa, i estem en aquella fase tan divertida i poc romàntica de demanar drets i pagar-los. Descobrim Louise Glück Louise Elisabeth Glück; Nova York, 22 d’abril de 1943) és una poeta estatunidenca en llengua anglesa. És autora d’onze llibres de poesia, entre els quals s’inclou Averno, The Seven Ages i Vita Nova, pel qual va ser guardonada amb el Premi de Poesia de The New Yorker. També va escruire Meadowlands, The Wild Iris (L’iris salvatge), que va rebre el Premi Pulitzer de poesia i el Premi William Carlos Williams de la Poetry Society of America, i Ararat que va rebre el Premi Nacional de poesia Rebekah Johnson Bobbit. The Triumph of Achiles va rebre, entre d’altres, el National Book Critics Circle Award. The First Four Books és una compilació dels seus primers poemes. També ha publicat una col·lecció d’assajos, Proofs and Theories: Essays on Poetry (1994), que va guanyar el PEN Martha Albrand Award for Nonfi ction. L’editorial Sarabande Books va publicar en format de butxaca un nou poemari constituït per sis parts, titulat October. L’any 2001 la Universitat de Yale va concedir a Louise Glück el Premi Bollingen de poesia, que concedeix de forma biennal a un poeta destacat. Entre altres guardons i honors s’inclouen el Lannan Literary Award, el Sara Teasdale Memorial Prize, la Medalla al mèrit del MIT i diferents ajudes i beques a la creació d’institucions com la Fundació Guggenheim i la Rockefeller.