La cantautora Marta Shanti ens explica el seu viatge per la música

Marta Santisteban, més coneuda com a Marta Shanti, es una cantautora catalana nascuda a Montmeló al 1995. El seu estil forma part del pop-rock català amb tocs de soul, folk, nova cançó catalana i música d'autora. La música ha estat present des de sempre gràcies a l'influència del seu pare, el músic Dídac Santisteban.
 

 

Com arriba la teva passió per la música? Inicis?

La meva passió per la música ha estat des de sempre. Als 5 anys vaig entrar a l'escola de música de Montmeló a fer solfeig i als 7 anys vaig voler tocar el violí. A l'adolescència em vaig tornar una mica més rebel vaig començar a tocar el baix i amb uns amics ens vam muntar un grup de punk. Ja pels 18 vaig voler començar a tocar la guitarra. El meu pare és cantautor, sempre ha tocat la guitarra, però mai m'ha impost res i jo fins aquell moment no havia trobat el meu moment amb la guitarra. Així que de manera autodidacta vaig començar a tocar-la. Jo sempre havia escrit coses per la meva banda, poesia, prosa poètica i tal i havia fet música, per una altra banda. Mai ho havia ajuntat tot fins als 18 o 19 que va sorgir. Vaig compondre la meva primera cançó que és llibertat la qual està inclosa en el meu primer disc editat a l'estudi casolà que tenim. Un any per la festa major de Granollers, vaig tenir la sort de poder tocar amb les dones d'aigua. Jo ja tenia 4 o 5 temes propis que vaig poder mostrar i arran d'aquí va anar creixent tot.

 

D'on ve el teu nom artístic, com sorgeix? Té un significat especial?

El meu nom artístic ve de l'adolescència. Jo em dic Marta Santisteban Vilaplana i a la meva classe hi havia moltes Martes. A mi em deien Santi, jo era la Santi. Aquest nom generava confusió i un dia se'm va acudir posar-li una h i va tenir una molt bona rebuda pels meus companys i amb el temps es va quedar com el meu nom artístic i també vaig descobrir que significava. En la ideologia hindú significa pau, harmonia... I em vaig identificar amb aquests valors.

 

De les 4 cançons del teu primer EP "Arrels" quina és la cançó principal?

Són cançons molt diferents. Li dono molt de pes a la cançó Llibertat perquè és la llavor de l'arrel tot i que amb el temps Blau és una cançó que ha agafat molta força amb el temps i s'ha convertit molt en el centre. En el disc potser no té tant de pes, però en els directes la cançó Tramuntana ha agafat molt de pes, funciona molt bé.
 

Com t'inspires per compondre els temes?

Vivint. Si que és veritat que alguna vegada he tingut la necessitat de parlar d'un tema així que m'he posat a pensar en què vull dir realment com és el cas de Nit de Guerra que formarà part del nou disc. Alguns temes més polítics m'he assegut amb mi mateixa per veure que en pensa d'aquest tema. D'altres temes, m'he trobat que he tingut la necessitat de cantar. M'he trobat en diferents situacions de la meva vida i la manera que he tingut d'afrontar-les ha estat cantant. He descobert coses de mi mateixa que ho sé gràcies a cantar com en Manifest que em vaig adonar que volia cantar perquè estava cantant que volia cantar.
També hi ha vegades que necessito expressar i treure les meves emocions així que faig un viatge emocional i una vegada estan totes fetes dir que ara això no només és meu sinó que ho vull mostrar i, per tant, que és el que vull dir amb aquesta cançó. També l'analitzo des de fora
 

Com descriuries el teu estil? I la teva música?

Jo vaig dient que és música d'autora. Vull reivindicar que les dones també som autores, s'ha parlat de la múscia d'autor, del cantautor... Vull reivindicar això, música d'autora. Molts em demanen quin estil faig i jo m'atreveixo a dir que faig pop, rock, folk, soul en català per posar etiquetes, però la veritat és que m'agrada dir així en general música d'autora perquè crec que totes tenen el seu punt personal i quan componc una cançó, no penso en quin gènere musical vull que sigui sinó que un cop tinc la cançó la vesteixo amb l'estil que crec que li funciona millor. Jo tinc molts colors i penso que la meva música també els té.
A mi m'agrada dir que és música de l'ànima perquè em neix de l'ànima i pretén anar directe a l'ànima. Aquests dies hem estat reflexionant que és el que fa la meva música i amb el que porto viscut en aquest temps amb el nou disc vull que es rebi la idea d'anar a l'ànima, no creo paisatges sonors, no estic buscant situar-te en un ambient diferent sinó que el que vull que allò que estic dient et remou d'alguna manera, que tu escoltis la cançó i segons el que tu has viscut et toqui alguna cosa teva. M'agrada dir que és música de l'ànima perquè va d'ànima a ànima.

 

De totes les cançons que tens, hi ha alguna que li tinguis un estima, afecte... com si la sentissis una mica diferent de les altres?, quina? perquè?

Hi ha moltes, però et diré una cançó que és Terra, una cançó molt completa que passa per molts llocs i diu moltes coses. i que d'alguna manera no només parla de mi sinó que a través de mi parla de tothom. Perquè parla de la Terra, que la terra som tot un i vivim molt desnaturalitzats, allunyats del ritme de la terra i aquesta cançó per mi té tot això. Té els moments de força i rebel·lió que pot tenir la terra i també nosaltres perquè som part d'ella i també de moments de fragilitat. Hi ha un moment que diu "I ara m'esquerdo i diguem per què que em fas mal" i això pot ser la terra que ens diu que li estem fent mal, perquè ho fem si sóc casa nostra i alhora ho podem dir amb algú que té una relació més íntima de dir el perquè. M'agrada molt aquesta cançó perquè sento, que em connecta amb tothom qui m'escolta.

 

D'on sorgeix Ànima? Quins temes tracten?

Va ser una mica un pet després del confinament. Amb un dia vaig compondre 3 de les 5 cançons que hi ha, una ja la tenia d'abans, però que després del confinament va agafar un altre color perquè estiu no parla de l'estiu sinó de les retrobades que hi ha després de l'estiu i que després del confinament tots vam tenir un retrobament. Muntanya a part de parlar de cultura catalana també parla que al costat de la gent que estimes pots vèncer aquestes pors. Parlen una mica de tot, qui ho rep és qui acaba les cançons. Bàsicament parla de les coses que crec que són importants a la vida que és com vols viure i amb qui vols compartir la vida.
 

"Acústics amb ànima" si no vaig mal encaminada, és un espectacle que fas amb Dídac Santisteban. Com et sents al formar equip amb ell?

És una passada i un aprenentatge brutal i creixement molt fort. El meu pare de petita era tot un referent. Hi ha molta comoditat per treballar tot i que alhora és un repte a l'hora de reconèixer-nos com a persones i com artistes. No som pare i filla, som músic i cantautora, és conèixer el meu pare des de una altra perspectiva.
 

Amb quins artistes t'agradaria compartir escenari o treballar en un futur?

M'encantaria cantar una cançó amb l'Alger Miquel, ha estat un dels meus referents. També m'agradaria fer una col·laboració amb Ginestà, Lil Dami, Adala, Núria clotet, oques grasses i en l'àmbit d'implicació política, que jo també tinc una banda d'això amb Maria del Mar Bonet i Lluis Llach.

 

Al pròxim 2023 sortirà a la llum el teu pròxim Ep "On comença el camí" Quants temes inclourà? Com va la producció? Tens algun tema compost que ens puguis avançar el nom? Ja se sap quan sortirà, entre un interval de temps o encara és secret?

Seran 16 temes, és el disc que tindrà més cançons fins a la data i és com una carta de presentació. Inclourà 4 temes d'ànima i 12 que són inèdites les quals tenen un univers diferent. Fa unes setmanes vam estrenar un videoclip que el podreu trobar a YouTube d'un acústic de la cançó t'estimo que formarà part del nou disc. També hi haurà una cançó que farà crítica a la nostra veu interior. Sortirà el 8 de març de 2023. És el meu regal com a dona treballadora.

 

Com està la teva agenda de concerts?

Al novembre 26 tocarem a La Seu d'Urgell a la Llibreria Cooperativa El Refugi i després ens n'anem cap al març de 2023 que tocarem a l'Estany, a Lleida i serem el 13 de març, a l'abril farem el concert de presentació del nou disc a Caldes de Montbui i al Juny estarem a Toulouse. Tot i que no descartem cap bolo que pugui sortir.
 

Tens algun somni per complir?

La veritat és que no, sóc tan feliç, faig el que vull, estic enamorada i feliç, la meva família està sana, ens comuniquem bé és meravellós. Cita musical seria tocar al Palau Sant Jordi i que el meu pare, toques amb mi.

 

Quins hobbies tens a part de la música?

No sé si són hobbies perquè sempre acabo convertint allò que m'agrada en feines que faig. Ara estic fent un curs de cos i consciència.
 

Com et veus d'aquí a 5 anys?

Tocant a molts concerts, festivals i haver crescut professional i personalment.