Granollers ha estat durant aquests anys, una ciutat de gran tradició teatral. Fa ja 10 anys, Arsènic va obrir les portes a tots aquells amants del teatre i de la interpretació en format d'una escola de teatre –i també un espai creatiu–.

En aquesta breu entrevista, parlem amb la Marta G. Otín, codirectora d'Arsènic Escola de Teatre per conèixer els inicis del centre i la seva evolució en aquests deu anys de vida. Sota la voluntat que "a Granollers feia massa temps que no tenia escola de teatre", ella i els seus dos socis van decidir obrir l'escola al bell mig de Roca Umbert. A poc a poc han anat consolidant la seva proposta i un projecte que els ha permès continuar desenvolupant tota la seva llarga trajectòria en l'àmbit de la pedagogia teatral.

Per a tota aquella gent que no us coneix i a qui us podríeu dirigir. Què és Arsènic i a qui va dirigit?

Arsènic és una escola de teatre, un espai formatiu i de creació artística on les arts escèniques són l'eix vertebrador del centre.

A les tardes fem extraescolars i, durant el matí, impartim el cicle formatiu de grau superior per actors joves (o no tan joves, perquè tenim gent de totes les edats), que es vulguin dedicar de forma professional a ser actors o actrius.

Com és un cicle de teatre?

L'horari és de matins i els alumnes reben una formació de sis hores al dia, de dilluns a divendres. A banda d'aquests horaris, també s'hi afegeixen alguns caps de setmana quan fem tallers o les 'Jam Teatre'. A vegades els espais es poden fer a l'escola o al Llevant Teatre

Esteu de celebració amb els 10 anys, no?

Sí, tot just l'any passat vam fer els 10 anys de l'escola i aquest 2023 en fem deu de 'microteatre', un dels projectes que tenim a l'escola.

Aquest projecte neix de la formació per donar oportunitats als dramaturgs novells, i els diem així perquè vam entendre que en moltes ocasions hi ha gent que comença a escriure teatre més jove en comparació a la resta, que fins ara acostumava a ser gent que tenia una mica més de bagatge

Com han de ser aquestes peces escrites? Tenen algunes condicions o pautes a seguir?

Han d'escriure peces de 20 minuts que puguin ser interpretades per actors o actrius d'entre 15 i 25 anys. Un dels objectius és donar oportunitat a les primeres oportunitats professionals a actors o actrius que s'estan formant o bé que tot just s'han acabat de formar.

Aquests guions sempre estan dirigits per un director o una directora professional que escollim nosaltres. És un càsting obert, per tant, no és només per als nostres alumnes i s'hi pot presentar qui vulgui i els directors trien.

El que sí que fan els nostres alumnes és que poden fer d'ajudats de direcció a les pràctiques que tenim al cicle. Per tant, si els trien com a actors, fan les pràctiques com a actors, però, sinó, tenen l'oportunitat de ser els ajudants de direcció i veure tot el procés de creació

Com va la preparació i els guions presentats als microteatres de dramatúrgia?

L'any passat en vam rebre uns vint-i-quatre o vint-i-cinc, tot i que als inicis eren menys. Hi ha bastant per triar. Nosaltres ja ho hem fet arribar a tothom, i ara només ens queda esperar a veure els que ens arriben. Quan fem el càsting, hi ha un jurat que en selecciona quatre i, quan els tenim, fem una roda de premsa presentant als guanyadors. Els directors trien a sort la peça i a partir d'aquí s'obre la convocatòria de càsting i els directors trien els actors o actius que necessiten i volen

A banda del cicle, també impartiu un curs de perfeccionament en Interpretació. Quina és la diferència?

El Cicle és un Cicle Formatiu de Grau Superior, un títol propi del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, i són dos anys. Té un total de 2.000 hores i formem a joves que es vulguin dedicar a la interpretació.

Tenim un conveni amb els teatres de Granollers i anem a veure teatre a preus molt reduïts, perquè considerem que la formació dels actors també implica veure teatre i, d'altra banda, amb Llevant Teatre és la sala on se'ns permet fer tots els espectacles i tallers.

L'any passat vam crear el curs CPIC, que no té titulació oficial, sinó que rep una titulació d'Arsènic. Per a nosaltres, tota la formació passa, també, pel fet que l'actor sigui un agent creatiu que ha de formar part de la creació de l'espectacle i ha de crear imaginaris. És un curs que no fem al nostre centre, sinó que l'impartim al Teatre Auditori de Granollers.

És un curs molt pràctic, on es fan tres tallers i, per tant, tres espectacles que es presenten davant de públic, i petits cursos que es fan d'entrenament.

Més enllà dels alumnes de l'escola, treballeu amb altres professionals o artistes?

El fet d'estar situats a Granollers i a la Fàbrica de Roca Umbert, com a escola, ens permet estar en contacte amb molts artistes: artistes plàstics, artistes del món de la dansa, del moviment... i això permet que els nostres alumnes puguin fer projectes amb aquests artistes.

Aquest any, per exemple, estem treballant amb en Pau Portabella, un director de circ que té projectes arreu del món i que ha fet, recentment, una nova companyia on ell actua.

També hem treballat amb l'Enric Mauri, un artista plàstic que va fer la inauguració del festival d'imatge 'Panoràmic', i nosaltres vam fer la clausura del festival a partir de la seva peça. Tot això és molt interessant per als alumnes i ens permet fer moltes actuacions

A les 'Jam Teatre' impartiu assignatures amb representacions en públic. Per què dieu que el contacte amb el públic és imprescindible?

Un dels objectius de l'escola i de la formació és generar molt material a l'aula, però també hem de sortir i hem de poder fer moltes més coses.

El fet de treballar amb aquests artistes ens ajuda molt, però també col·laborar amb altres entitats de la ciutat.

Els posem davant de públic que no són els pares que els venen a veure, i per nosaltres el fet que tastin públic durant la formació és molt important. Fem una peça per ser representada, i treballar des d'aquesta perspectiva genera responsabilitat a l'alumne i el fa ser creador. Ells s'han d'exigir, però també m'han d'exigir a mi.

Veieu l'evolució dels alumnes durant tot aquest ensenyament?

Sí, es veu un món. I no només dins de les classes, sinó també a fora. El teatre és una eina de transformació social molt forta. Jo he vist a alumnes fer un tomb de 180 graus i acabar sent una altra persona.
Tot el creixement va en conjunt, i veus a gent canviar. Ho veus al carrer fent un cafè amb aquests alumnes, però, en aquest sentit, veus la potència del teatre i la manera que té per fer obrir-te en canal.

Pujar a escena és un acte de generositat molt gran, perquè tot el públic paga i calla per escoltar el que els actors i actrius tenen a dir

Com ha crescut Arsènic en aquests 10 anys?

Arsènic neix de la voluntat que a Granollers hi hagués una escola de teatre. Anys enrere hi havia una escola pública que va desaparèixer. Després van sorgir escoles privades, que van funcionar durant molts anys fins que hi va haver una etapa de desert amb el projecte de la fundació La Caixa que feia teatre als instituts. Amb la Maria Manau vam decidir muntar l'escola per fer que tota aquella gent que volia estudiar teatre, pogués fer-ho.

Al principi, vam començar fent extraescolars i a l'any següent ja vam començar a impartir formació, que era el nostre objectiu. Ens van donar el cicle un temps després i vam crear el projecte de microteatre. A partir d'aquí, hem pogut crear molts projectes lligats als joves i a tots els amants del teatre i de la interpretació

Com t'agradaria que Arsènic continués en un futur?

Ara somiaré i no pensaré amb les dificultats. El teatre és l'art amb menys formació i que menys valor té. M'encantaria que l'escola que la gent tingués ganes de venir-se a formar aquí i que formar-se a Granollers també et dona les oportunitats i l'ensenyament és tan bo com el de la capital.

M'agradaria tenir una companya de teatre jove i fer produccions perquè tinguin espai per trobar les seves primeres feines i, sobretot, m'agradaria que el dia que jo decideixi que ja n'hi ha prou, això continués sol

Què té d'especial Arsènic?

No som una escola molt gran i ens agrada no ser-ho, perquè d'aquesta manera la relació que tenim entre uns i altres ens facilita la comunicació i conèixer, i això durant el procés de formació dels alumnes és de gran ajuda. Quan tu et formes com a actor o actriu, la gran dificultat és que l'eina de treball ets tu i el teu cos, les teves emocions, les teves actituds i totes les dificultats i bloquejos que tens. Això en escena apareix per tot arreu. Saltar totes aquestes barreres significa un creixement com a persona.