Us heu plantejat mai com seria que els Txarango parlessin a les seves cançons del Mercadona o els Stay Homas de la pizza amb pinya? Doncs si és així no us podeu perdre els vídeos d’en Juan Gerrikabeitia, que havíem conegut fa uns anys com a component del grup In Crescendo i que ara triomfa a les xarxes socials amb les seves  imitacions i paròdies. Nascut a Bilbao,  aquest músic i dissenyador gràfic de professió s’ha fet popular adaptant temes quotidians que li proposen els seus seguidors a l’estil musical d’un grup o d’un cantant en concret.

Fins ara et teníem ubicat amb els In Crescendo. Com arribes a YouTube?

M’agrada tenir molts projectes musicals alhora i en aquests anys, més enllà de cantar amb els In Crescendo també he anat fent les meves pròpies cançons, actuat juntament amb la Dàmaris Gelabert... una mica de tot. En el caso dels vídeos ha estat una manera de fer diferents estils musicals, expressar la música de diferents maneres i compartir-la també en varis formats. De fet, els In Crescendo em van contactar després de veure els vídeos que penjava a YouTube on feia versions, ens vàrem conèixer i es va crear el grup.
Sí és cert que en l’època més forta dels In Crescendo vaig haver d’abandonar la meva faceta com a solista per un bon motiu que era fer l’Oh Happy Day i una gira molt gran, però a partir del confinament sobretot també m’he anat reorganitzant i destinar més temps a la meva música i a poder-la compartir amb la gent sobretot a través d’Instagram.

I d’aquí, com saltes a fer adaptacions i paròdies?

No hi ha un moment en què decideixi fer això, sinó a partir del confinament vaig començar a fer nous vídeos: versions en català de Disney, a capela i també algunes imitacions només de veu d’alguns cantants. Va ser el febrer passat que, justament a un sopar amb part dels In Crescendo, els explicava que m’agradaria fer un nou tipus de vídeo des de la perspectiva de l’humor i va ser així com vaig començar a crear cançons, composant-les des de zero però des dels ulls d’un artista conegut. 
M’agrada pensar, per exemple, com els Txarango es trencarien el cap per fer una cançó sobre el Mercadona i, a partir d’aquí, vaig començar a intentar imitar l’estil de l’artista però agafant una cançó seva i versionant-la des de zero.

En tot aquest procés has comptat amb la participació de la gent des de les xarxes socials. Com ha estat?

Tenia ganes de saber què em proposava la gent des d’Instagram i, com que ara per ara no faig concerts a nivell individual, la interacció que tinc amb el públic és purament des de les xarxes socials. Tinc la sort que els meus seguidors són molt entregats, sempre estan preparats per proposar coses i durant el confinament que feia alguns directes a Instagram tothom sempre m’ha fet moltes propostes. De fet, d’aquí van sortir temes com la pizza amb pinya i ha estat un gran entrenament per mi per composar cançons amb poc temps.

D’on et surt aquesta idea de parodiar a grups com Manel sobre com lligar a Tinder, Oques Grasses o Txarango amb Mercadona?

Quan vaig començar vídeos, la meva intenció no era tant imitar la veu sinó l’estil musical: el tipus d’instrumentació que hi posen, les guitarres, pianos i ritmes que utilitzaven i també imitar l’estil de lletra i l’estructura de cançó. La meva primera imitació va ser de l’Ed Sheeran, purament musical, però amb la segona dels Manel  quan em vaig posar a gravar la veu vaig pensar d’intentar imitar la veu perquè la gent reconegués més la versió. I d’aquí en van venir moltes altres, com Txarango, dels que ja havia fet alguna paròdia amb els amics.
No tinc una tècnica especial per aconseguir-ho, si bé l’avantatge de ser cantant i tenir una mínima tècnica vocal fa que la veu estigui acostumada a emmotllar-se a estils i registres molt diferents. És qüestió d’escoltar molt els cantants de diferents grups i anar fent proves. 
Per exemple, una de les que em va costar més és la del cantant dels Búhos perquè és una veu més rascada i molt característica.

Hi ha alguna paròdia que encara se’t resisteixi?

N’hi ha moltes que m’agradaria fer. Una que he provat però que no he arribat a gravar és la de La Pegatina . De fet, ells en veure els meus vídeos ja em van comentar que volien una imitació i si bé els tinc a la llista de pendents, la veu de l’Adrià Salas m’està costant. 
Per altra banda, m’agradaria imitar un estil bastant més diferent tipus C Tangana o Bud Bunny, fins i tot algun cantautor. Tot això encara ho tinc pendent de treballar.

Has explicat alguna vegada que hi ha alguns grups o cantants amb els que no t’atreveixes. En quin sentit?

Sobretot pel fet de no saber com imitar-los perquè no sóc imitador. A nivell musical crec que alguns els podria aconseguir, però a nivell bucal la gent no els reconeixeria segurament. Hi haig de donar una volta.
 

Més enllà de La Pegatina, quin feedback has tingut dels artistes?

En general súper bo. He rebut molts comentaris positius i alguns grups fins i tot han compartit el vídeo a les seves xarxes. Recordo per exemple que, a l’entrevista que em van fer a Rac1, en Guille Milkiway de La Casa Azul va flipar bastant quan li van posar la meva imitació en directe. 

Parla’ns de les teves cançons pròpies i en què estàs treballant.

Tinc alguna cançó pròpia que he anat traient en els últims anys, però molt poques i sobretot encàrrecs particulars per a les colònies d’estiu on faig de monitor que, com m’agraden, comparteixo també a les xarxes socials. 
Encara tinc molta feina per endavant per fer les meves cançons més seriosament i que permetin a la gent descobrir quin és el meu estil.

Què és el que t’agradaria fer en concret durant els propers mesos?

És una gran pregunta, però em temo que no tinc masses respostes. Tinc ganes de seguir investigant i trobant a veure què em surt. Fins tara, el fet de fer paròdies m’ajuda molt a investigar i trobar formes de composar, gravar i produir música, però crec que a la que trobi els temes dels que vull parlar ja em sortirà l’estil de la música que vull mostrar cap enfora. 
No em tanco a res perquè potser trobo un estil relativament més obert, però tinc ganes de fer aquest viatge de descoberta i descobrir què vull cantar i com vull fer-ho.

De la teva música pròpia a les col•laboracions amb un referent de la música infantil com la Dàmaris Gelabert. Com és aquesta experiència?

Canto a l’espectacle “Mou el cos” i m’ho passo molt bé perquè el públic infantil és molt agraït: ballen, se saben totes les cançons i els hi encanten ja siguin nadons o nens més crescudets. És un espectacle molt divertit!

Per últim, quins són els teus projectes de futur?

Com explicava, el principal ara serà centrar-me en crear la meva pròpia música, tot i que seguiré a Instagram i Tik Tok perquè m’ho passo molt bé. Sempre estic obert a nous projectes com les oportunitats que em van suposar els In Crescendo o la Dàmaris. 

A mi el que em fascina és compartir la música i això continuaré fent.