Caldes de Montbui s’està preparant per a una nova edició de l’Escaldàrium, la festa en què la barreja de tres elements com són el foc, l’aigua, i la música narren la llegenda de l’origen de l’aigua termal. El proper 7 i 8 de juliol, el municipi obrirà les portes de la plaça de la font del lleó per a tots aquells amants d’aquesta festa tan arrelada al municipi vallesà. En aquesta entrevista, parlem amb els caps de colla de diables, Jaume Martínez i Berta Mayol, per tal deconèixer l’Escaldàrium de primera mà, així com els detalls (organitzatius o no) més destacats de la festa. L’Escaldàrium també és reconegut per la música en directe, així que també hem comptat amb la participació del director, Ramon Solé. Si vols saber algunes curiositats sobre l’Escaldàrium i quins són els consells o recomanacions que ens has fet, no et pots perdre aquesta entrevista!

A l’entrevista, les respostes de cadascun d’ells estaran detallades amb les inicials dels seus noms i cognoms: JM (Jaume Martínez), RS (Ramón Solé) i BM (Berta Mayol).

Per a tots aquells lectors que encara no saben ben bé què és, com els hi explicaríeu què és l’Escaldàrium?

BM: L’Escaldàrium és una festa se celebra el segon dissabte de juliol a Caldes de Montbui i se situa a la plaça de la Font del Lleó, perquè representem la llegenda de l’origen de l’aigua termal, una història que la vam inventar els diables cap al 1994. És una festa que la vam crear els diables i, amb el temps, s’han anat afegint altres entitats com els Bombers. En aquesta narració, expliquem la llegenda amb diferents danses amb foc i aigua real i amb música en directe

JM: Va dirigida a tot el públic a qui li agradi el foc. La part bona de la festa és que qualsevol persona pot ser espectador, participant o bé un observador distant per veure-ho de lluny

BR: És cert que, donada la massificació dels darrers anys, no és el millor espai per acudir amb persones de mobilitat reduïda o nens molt petits

Quines són les característiques principals?

BM: L’originalitat de la combinació del foc i l’aigua i, sobretot, amb la combinació amb la música en directe

JM: Sí, la barreja dels tres elements. Hi ha festes on aquestes celebracions també són reconegudes, com el corre aigua de Granollers, però aquí tens la barreja dels tres elements alhora a la plaça en una hora. Abans no es trobava enlloc, ara potser hi veus certes similituds amb altres celebracions d’altres pobles. Els creadors es van inspirar, també en altres
BR: Totalment. El correfoc de Manresa, amb la Patum (tot i que amb les comparacions fetes des de molt de lluny)... És una festa estàtica que es fa en una plaça amb molta gent

JM: Amb les bruixes es van inspirar amb les bruixes d’Andorra. De mica en mica vas agafant elements i idees sense copiar-los, i vas fent. Nosaltres vam començar amb un para-sol i carregar-lo de foc i a poc a poc aquesta estructura ha anat creixent i ara, quan anem a molts llocs, veiem que també els ha agradat la idea
Per què és tan important la música en aquesta celebració?

RS: La música té unes qualitats per naturalesa que són diferents de les que proporciona l’aigua i el foc. Ella va directament a les emocions per la vena, als records... i es viu d’una manera molt emocional i corporal. Per tant, és un element indispensable per a una activitat que et proposa uns elements tan físics. La música te la pots endur i, si l’escoltes, et retornarà a l’Escaldàrium

L’estil musical està únicament ambientat en l’època?

RS: Combina instruments de roc amb instruments tradicionals mediterranis i celtes, perquè la música de l’Escaldàrium combina totes dues tradicions

Si l’haguessis de definir amb una paraula, quina seria i per què?

BM: Vist des de dins, diria “cohesió”, per part nostra, dels organitzadors i de la colla

JM: Família. Al final, són tantes les hores i dies que passem junts, tantes reunions, felicitat i discussions... que la paraula família descriu molt bé el sentiment que tenim

Com viu la gent i el públic assistent la festa?

JM: Amb emoció

BM: Sí, la gent té moltes ganes i expectació que arribi l’Escaldàrium. Jo crec que hi ha gent que, fins i tot, té l’orgull de dir “jo soc de Caldes i allà es fa l’Escaldàrium”. Molta gent procura portar amics i gent de fora perquè vegin la festa. Al final això crea identitat i és com si tothom, de manera indirecta, fos promotor de la festa

JM: Potser, al principi, quan vaig entrar 15 anys enrere sí que era una festa de diables i la consideràvem com la nostra festa, però és que ara mateix és la festa del poble. Nosaltres la fem, però tothom la viu i està atent per veure les novetats i actualitzacions

S’ha donat el cas que gent que ha vingut com a espectadora, hagi acabat dins de la colla per organitzar la festa?

BM: Molta de la gent que s’apunta a diables és, precisament, per l’Escaldàrium

JM: Aquest any tenim, l’any passat també en vam tenir... i és gent que no és ni de Caldes. Ha vingut gent de Mataró, Sabadell, Terrassa, Parets... s’apunten per fer l’Escaldàrium o ja per quedar-se a la colla

BM: Potser s’apunten per l’Escaldàrium i després descobreixen tot el que hi ha darrere del ball de diables

Al ser els organitzadors i en viure-ho des de dins, l’Escaldàrium es viu de manera diferent o especial el dia de la festa?

JM: Es viu molt intensament, però es queda curt

BM: Amb molts nervis. Són moltes, moltes, moltes hores de feina, molts mesos per una sola hora de festa, llavors, t’ho jugues tot a una sola carta. Hi ha molts nervis perquè, tot i haver-ho assajat molt, sempre tens el punt de voler que surti tot bé i hi ha coses, com la pirotècnia, la seguretat... que són imprevisibles i no és una cosa que depengui únicament de tu
Quan es comença a organitzar l’Escaldàrium?

JM: L’endemà d’haver fet la festa (riures)

BM: Hi ha una comissió que treballa tot l’any i que va fent un seguiment de tots aquells aspectes que necessiten ser tractats amb temps i antelació. La festa en si, la de l’edició de l’any en curs, al gener-febrer ja arrenca

JM: Quan acaba la festa de diables, Bombers i tothom ha fet la seva després de la Festa Major de Caldes (que és a l’octubre), ja és quan aquesta comissió comença a arrancar de nou

BM: I els assajos comencen al maig

Diríeu que després de la pandèmia va sorgir un ‘boom’ cap a la celebració de festes?

BM: Nosaltres hem notat que en els darrers dos anys, tot just després de la pandèmia i de la covid, s’ha apuntat moltíssima gent nova

Quantes persones participen dins de l’organització de l’Escaldàrium?

JM: A l’alineació de diables serem una setantena de persones entre tots

BM: A la colla som cent i escaig, però comptant amb infantils, que potser són uns trenta. Si sumem aquests setanta a bombers, músics
JM: Si sumem aquests setanta a bombers, músics... podem ser cent els que participem i organitzem l’Escaldàrium

I a l’orquestra o elaboració de la música?

RS: Serem uns onze o dotze músics que participem cada any a l’orquestra de l’Escaldàrium. La música la vaig escriure a finals dels anys noranta i, igual que la festa, els primers anys va ser un producte seguit de proves i errors. Com que no acabava de funcionar, anàvem canviant i descartant fins a trobar la tecla que acabés encaixant

Per a totes aquelles persones que volen gaudir de la festa amb els més menuts, també hi ha un format infantil de l’Escaldarium

BM: Sí, el Templàrium. Aquesta part de la festa la vam batejar l’any passat, però és un acte que ja fa deu anys que el celebrem. A la colla, vam pensar que podia estar bé tenir una secció infantil amb el seu propi acte i una programació adaptada per als més menuts. Al principi va començar com un correfoc infantil senzill, però ha anat evolucionant i ho continuarà fent

JM: Ara està començant a créixer. Fins ara, s’ha anat adaptant i està agafant forma i identitat pròpia

BM: Tampoc volíem que fos una rèplica de l’Escaldàrium en versió ‘mini’. La música és la mateixa, per què és la que és i la que tenim, però, per exemple, no s’intercala el foc i l’aigua perquè el públic prefereix primer un element i després l’altre i està adaptat a ells amb la idea que en un futur també es pugui generar una llegenda pròpia, que tingui relació amb l’Escaldàrium, però que sense ser el mateix

Dins de la colla hi ha gent que tingui por al foc?

BM: Hi ha gent que comença amb por, però que ho acaben superant
JM: Sí, quan jo em vaig apuntar a diables farà quinze anys, ma mare no es podia acostar als petards i ara mateix està dins de la colla, apuntada i sota el foc. La gent pot començar amb certa por, però es perd ràpidament

BM: I feines sense tocar el foc n’hi ha, moltes, però que s’acaba superant

Quina expectació teniu de l’aforament aquest any? Igual o més que la de l’any passat?

JM: Mai tinc expectació de l’aforament i de com trobarem la plaça, però jo espero que sigui menys que l’any anterior perquè, com menys gent, més espai queda i menys atabalat és. L’any passat, per A o B, hi havia una mica menys de gent que altres anys i es va notar molt

BM: I a vegades no és tant el número de gent, sinó que la gent que hi ha a la plaça sàpiga com comportar-se. Hem tingut anys molt bèsties que la gent no s’adapta, que no et deixen passar i totes aquestes coses compliquen molt l’evolució de la festa. Pots tenir aquest moment amb 500 persones més, però si aquestes col·laboren, et deixen passar i t’acompanyen, és molt més fàcil

Hi ha un protocol que el públic ha de seguir?

BM: Tenim redactats tot uns consells de seguretat que estan a la web. A part dels bàsics de correfoc (anar tapat, amb calçat adequat…) també donem les pautes del que ha de fer el públic a cada dansa

JM: I l’any passat es va notar que la gent va començar a fer cas a tots aquests consells. Potser hi havia la mateixa gent, però en seguir els consells i aquestes pautes, ens va ajudar molt i moure’s per la plaça va ser un regal

Heu notat que el seguiment de la festa ha augmentat respecte a altres anys?

BM: En 2-3 anys la festa es va massificar molt, i va ser cap al 2012-2013 i aquests primers anys van ser horribles, perquè no sabíem com organitzar i, amb el temps, ho vam anar millorant. Però nosaltres no estàvem acostumats ni sabíem com actuar enfront de tanta gent, ni ells sabien a què venien ni que havien de fer. Es nota molt quan el públic assistent forma part o coneix la forma de treballar de diables, perquè tenen molta consciència de com fer-ho i de col·laborar

JM: Es notava molt el creixement i potser, anàvem de mil en mil a cada any i ho anàvem notant

Vau fer alguna difusió als mitjans per captar a tanta gent?

JM: Nosaltres no, però l’Ajuntament sí que ho va fer: Flaixbac, Rac1... va sortir a la ràdio bastant i, fins i tot, va venir TV3 a gravar

BM: L’Ajuntament no ens va fer gaire cas fins que van veure que aquí hi havia potencial per promocionar i donar a conèixer el poble i, clar, això és un gran interès electoral

Com és la relació amb l’Ajuntament?

BM: Cada entitat rep la seva pròpia subvenció i, dins del nostre conveni, tenim una partida per l’Escaldàrium

JM: Gairebé el 90% dels diners que rebem són de la festa, que està subvencionada per l’Ajuntament. Per tant, el principal patrocinador seria l’Ajuntament de Caldes. Nosaltres també estem intentant trobar a més patrocinis i gent col·laboradora per aconseguir un finançament de fora

BM: Fa quatre anys, amb la darrera legislatura, es van inventar la “regidoria d’Escaldàrium” i que nosaltres no vam demanar en cap moment. En algun moment havíem demanat que els tècnics de l’Ajuntament estigués dedicat, també, a Escaldàrium perquè el de Cultura no donava l’abast. Tot i això, ells van fer aquesta regidoria i a nosaltres només ens va arribar. A partir d’aquí, ens vam involucrar i vam acordar que, d’alguna manera, havíem de col·laborar. Estem creant una organització que inclou l’Ajuntament, però per interès de les dues parts, perquè nosaltres tampoc donàvem a bast amb tot el tema organitzatiu

Quina és la figura de tota la festa que més expectació genera per al públic?

BM: Jo en diria dos, el pal·li, perquè és la cançó i la música que tothom associa a l’Escaldàrium i la Godra

JM: Jo, com a element característic, diria les bruixes. És un element que no és gaire comú i que durant tot l’any no existeix a diables. També diria la Godra, ja que el ball és l’element més solemne de la plaça. Surt ella il·luminada i tota la plaça la mira

Donada la situació de sequera dels darrers mesos, com afronteu la festa i l’ús de l’aigua?

BM: Comptarem amb tots els elements, però amb modificacions

JM: L’aigua l’hem reduït molt i, com que una gran llegenda que té l’Escaldàrium més que tirem aigua termal, tot i que fins ara era mentida, aquest any i per primer cop s’utilitzarà aigua termal. És aigua que està rajant tot el dia i, com que és aigua que va canalitzant, el que farem és buidar el safareig, el tornarem a omplir i aquesta aigua tornarà als camps on rega perquè la canalització de la plaça ja ho porta i ho permet. Així i tot, és cert que ho hem reduït a la meitat

En el cas que es pogués donar, quin personatge nou inclouríeu?

JM: Nosaltres sempre hem ‘fantasmejat’ amb una figura que, tampoc voldríem saber ni incloure’l, però que podria ser el “termaliot”. Però mai ens hem ficat ni ens ficarem d’acord

BM: Sí, però és com una mena de fantasma que s’assembla a una panerola, però que, així i tot, tampoc és això i és el que diem nosaltres. Al final de la llegenda, l’última frase diu “termaliot haurà vençut”, això no obstant ningú sap què és, tot i que s’associa a l’esperit de l’aigua termal i, llavors, cadascú l’interpreta a la seva manera.