Si ens parem a pensar i reflexionem sobre les nostres mares, sabem què és el que somiaven les nostres mares durant les diferents etapes de la seva vida?

Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter.

A les protagonistes d'aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s'acoquinen davant de res ni ningú.

I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s'atreveixen al més impensable per l'amor d'un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses
del seu destí.

"Les nostres mares" vol honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar.

Després de conèixer aquestes deu poderoses dones, ens adonarem d'una cosa extraordinària: que malgrat que sempre es reconeguin només les figures masculines, resulta que els autèntics referents de vida eren elles, les
nostres mares.

Gemma Ruiz

Gemma Ruiz i Palà va néixer a Sabadell, el 6 de desembre de 1975, i és periodista i escriptora. En l'àmbit de la comunicació, ha treballat des de 1997 al servei d'informatius de Televisió de Catalunya i s'ha especialitzat en cròniques culturals dels Telenotícies. Durant sis anys, va fer les cròniques teatrals al programa La nit al dia.

Com a escriptora, va publicar la seva primera novel·la, Argelagues, el setembre de 2016. L'obra se centra en la vida de tres dones nascudes a pagès a principis del segle xx que han d'obrir-se camí a la ciutat, treballant en la indústria tèxtil, participant en la Guerra Civil Espanyola des de la rereguarda i arriscant la vida en diversos moments. L'obra resultà un èxit de vendes i, el març de 2017, ja se n'havien fet nou edicions i venut més de 15.000 exemplars. El febrer de 2020 va publicar la seva segona novel·la, Ca la Wenling, a Edicions Proa.

El 2022 va guanyar el Premi Sant Jordi amb la novel·la "Les nostres mares", una obra literaria que ha rebut un gran suport i ha tingut un gran impacte internacional. Fins hi tot.i s'ha arribat a traduir a l'anglès, el castellà, el francès i l'italià.

Com va sorgir la idea d'escriure "Els nostres mars"?

La idea va sorgir després de reflexionar sobre la figura de la mare i com aquesta ha estat representada històricament en la literatura. Volia escriure un llibre que reflectís la diversitat d'experiències de les mares contemporànies, incloent-hi aquelles que no s'ajusten als estereotips tradicionals.

Per què creu que és important tenir una representació diversa de les mares en la literatura?

És crucial perquè la literatura és una eina per a la reflexió i la construcció de la realitat. Si només llegim històries que presenten a les mares d'una manera estereotipada, se'ns limita la capacitat d'imaginar una maternitat diferent. A més, la diversitat és una realitat en la societat, i la literatura ha de reflectir això.

Llavors, la teva mare ha tingut un gran impacte per al teu?

Aquest llibre també vol que la meva generació es pari a pensar quins referents validem. Com molts amics i companys, he tingut sempre com a referent el meu pari, però d'un temps ençà he anat veient que era molt semblant a la meva mare. M'ha marcat molt més que el meu pare.

Quin va ser el desafiament més gran que va enfrontar en escriure aquest llibre?

El desafiament més gros va ser equilibrar la representació de les diferents experiències de les mares, sense caure en la simplificació o la generalització. Volia escriure un llibre que reflectís la complexitat i diversitat de la maternitat, i això requeria una gran atenció als detalls.

D'on assorteixen els protagonistes de la novel·la?

És la primera vegada que no tinc un suport de la realitat sòlid donis d'on escriure la novel·la. Són personatges creats per al meu de cap i de nou. I això és una evolució en la meva obra. Ara, són basades en experiències de dones reals.

Per fer-ho, vaig fer molts sopars amb les amistats de la meva mare, una vintena, i els vaig embullar perquè em responguessin un qüestionari de tems calents sobre la seva adolescència i joventut.

Al llibre es tracten tems com els embarassos i avortament, de descoberta sexual, lesbianisme, de l'addicció a les drogues, de consentiment, de triar entre feina i creativitat, de divorcis, de capellà, de violència sexual, de terror... Creus que són temàtiques poc presents en la literatura catalana?

És probable que si són escrits donis del punt de vista dels homes, no m'hi hagi sentit ben reflectida o que no m'ajudessin a entendre. És probable que els hagi trobat a faltar en la manera que els he llegit fins llaura i que no m'hagin ajudat a entendre cap de bestiar.

Quina espera que els lectors treguin del llibre?

Espero que els lectors vegin que la maternitat és una experiència multifacètica i que cada mare té la seva pròpia història. També espero que el llibre ajudi a normalitzar la diversitat en la maternitat i a desafiar els estereotips que encara persisteixen en la nostra societat.

Hi ha algun missatge en particular que vulgui transmetre a través de "Les nostres mares"?

El missatge principal és que totes les mares mereixen ser reconegudes i valorades per la seva labor, independentment de com hagin decidit viure la seva maternitat. També espero que el llibre animi a les dones a trobar el seu propi camí en la maternitat, sense sentir-se limitades pels estereotips o les expectatives socials.

Com a periodista i escriptora, us han faltat referents femenins?

Ens els han escatimat. Tant a la facultat com en l'exercici del periodisme, com també en els inicis de la meva formació literària, havia llegit molts més homes que dones. La meva primera biblioteca és plena d'escriptors. És llaura quan vivim aquesta eclosió de noves veus que em trec

Llavors, aquesta no és una novel·la que només haurien de llegir les dones?

No, i tant que no. És un llibre que em faria molta il·lusió que llegissin els nostres pares. Ells en són coetanis i segurament s'adonaran de coses que feien sense adonar-se'n per privilegi inconscient, i com promovien l'opressió de les seves dones. S'adonaran del canvi que ells mateixos han fet. I també voldria que el llegissin els meus coetanis. És un llibre que haurien de llegir els nostres pares i els nostres companys.