Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

Entrevista a Eloi Vila, periodista, guionista i escriptor


1 Octubre 2019 Redacció: Marta Olivé

Imatges: CCMA

Població: Sant Esteve de Palautordera


Eloi Vila (Sant Esteve de Palautordera, 1972) és periodista, guionista i escriptor. Llicenciat en Ciències de la Informació, ha col•laborat com a guionista en programes televisius com ara El Convidat, Trinxeres o El Club de TV3.

Anteriorment, treballà per la premsa escrita com a cap d’esports de el 9 Nou, com a redactor de Catalunya Avui (TVE-Catalunya), redactor d’Alexandria (Canal 33) i com a tertulià a RAC 1.

Actualment, és el guionista i presentador de formats d’èxit com Al cotxe i està preparant un documental sobre el BMG Granollers.

 

L’Eloi Vila s’ha convertit en una de les cares habituals a TV3 tant a davant de les càmeres, com a Al Cotxe, però també darrera. I és que ell ha restat responsable de guions de programes de referència com El Convidat o Trinxeres, entre molts d’altres. També és escriptor i autor de tres novel·les: L’any del Senyor (2009), Una paraula de més (2010) i Cartes des del front (2012), tot i que ara destaca que no té el temps suficient per a aquesta activitat. A més, està molt relacionat amb el Vallès Oriental (la seva terra natal) i prepara actualment un documental sobre el 75è aniversari del BMG Granollers. De tot això i molt més n’hem parlat amb ell.


En primer lloc, com va anar la gala de presentació de la nova temporada del Teatre Auditori de Granollers?
La gala va anar molt bé, tot i que a vegades és difícil encapçalar aquest tipus d’actes i aconseguir que tinguin un valor important per al públic. En el cas del Teatre Auditori de Granollers teníem la sort d’incloure l’espectacle Revolution i el meu paper va ser fer una entrada amb un toc d’humor i donar pas a uns vídeos en els quals el mateix públic (a través de persones concretes) recomanaven alguns dels espectacles. Amb tot això, estic satisfet perquè vàrem poder explicar moltes coses i crec que va ser un èxit.


I dels espectacles que es van presentar n’hi ha algun que recomanaries?
Doncs per exemple he vist espectacles com Jerusalem i el recomanaria. A més, tinc ganes de veure d’altres coses curioses que em cridin l’atenció. El volum d’oferta és molt ampli i, a nivell personal, també voldria veure als Mishima perquè m’agraden molt i els he vist també aquest estiu a Camprodon. Han tornat pletòrics i estan immensos en aquesta gira dels 20 anys.


Més enllà del teatre, quins són els teus gustos en cinema?
Tot el que és Clint Eastwood i Tarantino m’encanta. Tots dos em semblen uns narradors extraordinaris d’històries, si bé són molt diferents entre ells. Sempre dic que hi ha dues grans pel•lícules que m’han marcat: Pulp fiction i l’altra Gran Torino. Unes grans pel·lícules.


I del teatre i del cinema a la televisió. Quin creus que ha estat el secret de l’èxit de Al cotxe?
Darrera de l’èxit de Al cotxe hi ha un secret: treballar molt. Som un equip i jo en sóc un més dels seus membres a l’hora de preparar entrevistes. De fet, preparem molt el personatge i el viatge és real perquè amb cada convidat fem el trajecte que més li convé en aquell moment. Tot això fomenta que podem establir una conversa absolutament única i natural sense un llistat de preguntes previ.


Així doncs, no hi ha cap guió de cada programa de Al cotxe?
Jo sé alguns temes als que m’agradaria arribar però no sé mai com hi arribarem o si ni tan sols hi arribarem o en sortiran d’altres d’interessants. El que sí fem és treballar molt prèviament i no tenir cap mena de servitud televisiva.

A què et refereixes amb aquesta servitud televisiva?
No parem de gravar ni hi ha mai cap interferència de cap persona de guió que em pugui fer un apunt, per exemple. Jo sóc qui gestiono la conversa en funció de cap a on crec que ha d’anar.

I què en dius de les músiques que van apareixent en cada programa? Quin paper hi juguen?
Hi ha una sèrie de músiques que hem preparat perquè intuïm que podran agradar al personatge en qüestió i sóc jo qui decideixo si les llenço o no o bé quan ho faig. Tot això es fa de manera natural, és real i potser provoca que la gent s’obri més.


Parlant d’obrir-se, algunes persones fins i tot arriben a explicar coses que no havien explicat abans...
Efectivament. Perquè a Al cotxe també hi ha un altre secret i és que jo no apreto als convidats. En sé moltes coses però que a vegades ni les pregunto, sinó que iintento arribar al moment en el que ells mateixos ho expliquin. Crec que quan no apretes ni repreguntes els convidats se senten còmodes i lliures d’explicar allò que vulguin.


Amb tot això, quin dels teus convidats t’ha sorprès més?
Ha estat tot molt intensa i han passat pel cotxe 250 persones, però sí ho vaig passar molt bé amb en Sergi Pàmies i en Quim Monzó. També em va sorprendre molt la sinceritat d’en Xavi Hernández i amb l’Helena Garcia Melero vaig tenir la sensació que estàvem anant molt enllà amb tot el que va arribar a explicar. D’altra gent que recordo especialment són, per exemple, la Beth Rodergas que ens va explicar tot el que li va passar arrel del seu pas per OT, o en Toni Cruanyes que, sense preguntar res, ens va explicar tot el que va suposar per a ell sortir de l’armari.


Amb totes aquestes experiències com a teló de fons, què té l’entorn del cotxe que fa que la gent s’obri potser més que en altres circumstàncies?
El cotxe té un punt d’intimitat perquè estàs molt a prop com per tocar te i no mirar-te. No obstant, crec que si ho féssim en un altre espai també podríem aconseguir que sortissin temes com els que han aparegut en aquest programa. En paral•lel, hi ha un element important de Al Cotxe i d’altres tipus de programes en els que he treballat que és intentar fer-los amb els mínims allunyar te de les servituds televisives. Quan es van eliminant ajuden a crear un ambient més natural i que, per tant, la gent ens expliqui més coses.


Més enllà de la televisió, parla’ns de la teva faceta d’escriptor. Què t’aporta la literatura més enllà de totes les teves altres feines?
Escriure és la meva manera d’explicar les coses. De fet jo vaig començar treballant en premsa i també faig de guionista de programes com This is opera, El Convidat o d’altres de divulgació històrica com 300 o el documental Trinxeres. Per tant, escriure és la forma de comunicació natural i en una determinada època vaig tenir la necessitat d’escriure, per exemple, de la Guerra Civil perquè és un tema que m’interessa molt.


No obstant, a banda d’alguns articles, fa temps que no escric perquè porta molta feina i no tinc temps.
Tot i això, tens l’espineta de fer alguna altre llibre?
Ara mateix no però pot ser que es torni a activar. Quan vas tan cansat costa un pèl tenir la lucidesa per poder treballar. Perquè escriure demana lucidesa i una cosa que em va dir un cop en Màrius Serra: ser constant i fer-ho cada dia, cosa que avui en dia és impossible.


Per últim, en quins projectes estàs treballant actualment?
He fet els guions d’Autoteràpia, un programa de TV3 que presenta David Bosch i és un espai creat amb l’objectiu de fomentar els bons hàbits en la conducció i incrementar la seguretat viària des de la prevenció. També tinc ganes de pensar en algun altre programa relacionat tant amb el format de Trinxeres com intentar evolucionar el format de Al Cotxe per poder anar més enllà. De fet, una de les coses exitoses del programa és que sigui senzill i fàcil d’entendre. Si crees aquesta màgia funciona! Per exemple, m’agradaria fer un viatge sencer amb algun personatge i poder tenir una convivència més llarga. A banda, estic pensant en noves seccions de ràdio i d’altres coses. que voldria fer Molts projectes i moltes vegades poc temps per portar-los a terme.


I a nivell de la comarca del Vallès Oriental. Algun projecte que ens puguis explicar?
Doncs tenim entre mans un documental sobre el 75è aniversari de l’handbol Granollers i ben aviat començarem a rodar. La idea és partir de l’”Orgull BMG” i explicar en què es basa i els valors del club, fent una repassada històrica. Hi estem treballant i veurà la llum al llarg d’aquesta temporada del club.


Però tu ets de Sant Esteve de Palautordera i allà també hi ha bon handbol...
Sí! El meu fill encara juga a Sant Esteve i les meves dues filles a Granollers així que tinc lligam amb tots dos clubs.

............................................

ENTREVISTA PATROCINADA PER FOLGADO, PLANTXA I PINTURA (STA. MARIA PALAUTORDERA)

plantxa i pintura a sta maria palautordera


Guia comercial del Vallès