Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

Des de 1995, l’Associació Vallès Obert treballa per portar nens i nenes Ucraïnesos a passar l’estiu amb famílies catalanes


4 Juliol 2019 Redacció: Marta Olivé

Imatges: cedides per l'associació

Població: Granollers


Des de 1995, l’Associació Vallès Obert treballa per portar nens i nenes Ucraïnesos a passar l’estiu amb famílies catalanes. 

Els amants de les sèries han quedat seduïts en les darreres setmanes per la impactant sèrie “Chernobyl”, però darrera la ficció hi ha una realitat que va colpir els cors dels europeus amb l’accident nuclear. Una realitat que als noranta va fer néixer l’Associació Vallès Obert, que dóna l’oportunitat a nens i nenes del poblet d’Ivankiv (situat a 60 quilòmetres de la central) de passar l’estiu a Catalunya. Una oportunitat que els permet oblidar-se durant unes setmanes de la seva realitat i que millora molt la seva salut augmentant les seves defenses.

txernobil

Com i per què neix Vallès Obert?
Vallès Obert va néixer relativament aviat. En concret, l’esclat va ser l’any 1986 i vam aconseguir portar els primers nens al 1995. Aquell any vam col•laborar amb una associació de Madrid i en total van poder venir 28 nens. Mesos més tard, per Nadal ja vam ser nosaltres qui va organitzar el viatge perquè poguessin venir de nou.

Al llarg d’aquest temps, quines són les principals dificultats a les que heu hagut de fer front per tirar endavant amb la vostra activitat?
Els començament varen ser molt difícils perquè des de l’Associació no coneixíem res. Tot era el boca a boca i desconeixíem les persones d’allà, la seva mentalitat, els seus costums, etc. Per tot això els principis van ser bastant complicats.
Un dels handicaps és que des d’allà ens veien com “uns dòlars caminant” i tothom volia acostar-se a nosaltres per treure algun benefici. Per això, no et podies fiar de ningú i el que millor et presentava la “pel•lícula” era el que acabava enganyant-te. I és que ens veien com una agencia de viatges gra`cies a la que els seus nens -els millors i amb més mitjans econòmics- acabaven sortint. Però òbviament el que explicàvem aquí –que ajudàvem a nens de Txernòbil, malats i sense recursos– i el que venia –nens de famílies amb molts recursos i ben situats– no quadrava per a res.
Aquest fet va comportar que tant el primer any com el segon fossin molt complicats, però nosaltres volíem continuar ajudant a aquells nens i nenes tenint clar que l’objectiu era arribar als necessitats i que no podíem permetre que les famílies col•laboradores paguessin uns diners que després algú es quedés.

I a partir d’aquí què vàreu fer?
Doncs vàrem començar a trucar portes, especialment dels ajuntaments de la comarca, d’empreses i de la gent en general. Així, de mica en mica el nostre projecte es va consolidar i vàrem trobar ajuda dels ajuntaments en una època en la que les ONG sortien com a bolets.
A Ucraïna vam establir uns criteris bàsics com crear una associació oficial i registrada, amb un perfil de nens i nenes d’edats concretes, sense recursos i procedents de famílies humils i que visquessin el més a prop de la central de Txernòbil. De fet, encara avui dia els nens venen d’un poblet que es diu Ivankiv i que està situat a uns 60 kilòmetres de la central nuclear. També cal destacar que d’allà és la nostra associació col•laboradora, els nens i els monitors.

Quants nens vindran al Vallès aquest estiu?
Per aquest estiu vindran un total de vint nens i nenes: van arribar el passat 19 de juny i marxen el 27 d’agost. Són pocs en comparació d’aquells viatges de 185 nens, però la crisi econòmica ha estat molt dura. Els ajuntaments han tancat l’aixeta i els recursos per la acció solidaria s’ha destinat a altres causes. Tot i això, sempre m’agrada dir que des de l’any 1995 han vingut amb nosaltres més de 2.200 nens i nenes ucraïnesos.
Quins beneficis els suposa el fet de poder passar una estada al nostre país?
Sobretot, sortir del seu indret contaminat durant dos mesos i cal dir que les seves defenses naturals es recuperen entre 7 i 8 anys. Els nens reaccionen molt bé al nostre clima i al nostre ambient, i amb una bona alimentació es recuperen molt bé. Quan són aquí els hi fem una petita revisió pediàtrica, que acostuma a reflectir que estan bé de salut però que les seves defenses estan molt malmeses.

nens acollits txernobil

Quin és el seu perfil i quines mancances tenen?
Els nens i nenes que venen són tots d´Ivankiv o d’altres poblets més a prop de la central. I les mancances que pateixen són les petites patologies derivades de l’ambient radiat, la dolenta, alimentació i d’una sanitat molt precària.

De cara a animar més gent perquè aculli a aquests nens, què cal fer?
Molta gent es mou per moda: el que veuen a la televisió o els mitjans de comunicació.
Has de saber el per què de les acollides, els beneficis per als nens i nenes a nivell de salut i també el que ells ens aporten a nosaltres en matèria de valors. També cal pensar que la nostra acció es fa sense esperar res a canvi i que hem de compartir el que tenim i no el que ens sobra.

Hi ha algun requisit especial a complir per part de les famílies?
Nosaltres acollim tota mena de famílies i amb tots els perfils. Òbviament demanem uns mínims i amb aquest mínims intentem trobar el nen o nena perquè tot vagi perfecte.


Rebeu moltes ajudes? En necessitaríeu més i a quin àmbit anirien destinades?
Ara en aquest projecte no rebem cap ajuda. Els ajuntament han tancat la caixa i hem de buscar patrocinis -que no trobem- o petites ajudes que no arriben per a res. El nostre projecte es basa en portar a nens repetidors (en aquest cas les famílies es fan càrrec del seu bitllet perquè tornin a venir) i nens nous que no han sortit mai d’Ucraïna i hem de trobar-li família.
Abans amb les ajudes dels ajuntaments podíem portar a 30 o 40 nens o més i les famílies repetidores tenien un preu assequible del preu del bitllet. Ara, sense ajuda, la família repetidora paga el bitllet del seu nen i un extra de 100 euros per assumir el bitllet del nen nou i de les monitores. Aquest sistema ens permet que sempre hi hagi famílies noves.
Si fos que cada família paga el bitllet del seu nen o nena, arribaria que el projecte acabaria ja que no tindríem famílies noves. Per això, l’ideal seria trobar un espònsor o una empresa i amb 5.000 euros podríem portar uns 10 nens nous i la família repetidora no caldria que col•laborés amb els 100 euros. No obstant, de moment no hem trobat a ningú que vulgui col•laborar amb nosaltres.

 

Arrel de la sèrie Chernobyl de Netflix aquests dies ha tornat a l’actualitat el que va passar i les conseqüències que van suposar per al país i els seus habitants. Heu notat un major interès per part de les famílies per acollir? En un futur us pot beneficiar?
Fins al moment només una persona ha demanat informació, però creiem que pot passar com l’accident de Fukusima, al Japó. Al moment molt interès, però la gent després té una memòria selectiva i oblida el que ja no l’interessa o el que es nou del moment.

serie txernobil

Quins són els vostres projectes de futur?
Doncs passen per continuar treballant amb les poques eines que teníem i el dia que arribi que tanquem portes. Sempre ens quedarà la satisfacció que hem ajudat al futur de un parell de milers de nens que seran part del futur del seu país.

 

- L’accident de Txernòbil

La central nuclear de Txernòbil, Central elèctrica nuclear memorial V. I. Lenin es troba a 18 kilòmetres al nord-est de la ciutat de Txernòbil, a 16 kilòmetres de la frontera entre Ucraïna i Bielorrússia i a 110 kilòmetres al nord de la capital Kiev.

La planta tenia quatre reactors RBMK-100 amb una capacitat per produir 1.000 KW cadascun. El nucli del reactor està format per un immens cilindre de grafit de 1.700 tones dins del qual 1.600 tubs metàl•lics resistents a la pressió. Tenien 190 tones de diòxid d’urani en forma de barres cilíndriques.
Per aquest tubs circulava aigua pura a alta pressió que, al escalfar-se, proporcionava vapor a la turbina de roda lliure.

La nit del 26 d’abril del 1986, en el reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil, va tenir lloc el més gran accident de la historia nuclear, al fondre’s el nucli del reactor i alliberar a l’ambient tones de material altament radioactiu (iode 131, cesi 134 i 137, estronci 90 i plutoni 239).
Sobre els efectes, la població d’un radi de 30 quilòmetres fou evacuada (unes 375.000 persones) i l’alliberació de radioactivitat va superar els 50 Mega curis (50 milions de curis), una quantitat 200 vegades superior al de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki juntes al 1945.

 


Rep les notícies d'última hora

Guia comercial del Vallès