CRISTINA FURIÓ, Docent i formadora de professorat en perspectiva de gènere i coeducació

Què diferencia la figura d'un home a la de la dona?

Depèn. Quin model d'home o quin model de dona? Perquè la feminitat hauria de ser quelcom plural, inclús no ho hauríem de considerar quelcom binari, hauríem de considerar el gènere com un continu que sigui capaç de trencar aquestes categories que han separat dues coses que no haurien de tenir diferència

Ser home és un privilegi?

Ser home és un privilegi i ser un tipus d'home és un privilegi en una societat patriarcal i occidental. En el moment que aquesta cultura occidental es globalitza i es pretén com a universal i exporta l'androcentrisme per tot arreu doncs sí, ser un tipus d'home és, malauradament, un privilegi. Parlem de la categoria genèrica masculina com si fos l'única, però que passa amb les altres categories identitàries que interaccionen juntament amb el gènere? Podem parlar que els homes homosexuals tenen privilegis? Podem parlar que els homes de classe baixa homosexuals tenen privilegis? Crec que l'anàlisi ha de ser més prim per evitar les generalitzacions, perquè així estem amagant possibles situacions de discriminació

Consideres que ser home pot ser una presó?

Evidentment. La masculinitat està en crisi i la masculinitat patriarcal, heterosexual, cisgènere és una limitació molt gran. Tant pels homes com per l'efecte col·lateral dels altres éssers que no es consideren dintre d'aquesta categoria

Creus que el feminisme busca la igualtat de gènere o penses que pretén dotar de més privilegis a les dones vers els homes?

Qui defensa aquesta qüestió, no té ni idea de què és el feminisme. Parlem de feminisme com a moviment plural, divers en la seva naturalesa, que busca la pau i l'eliminació de qualsevol mena de discriminació. Així que és l'antítesi de voler fer que un sector de la població sigui privilegiat o estigui per sobre d'altres

I per què creus que hi ha gent que pensa així?

Des dels orígens del feminisme, l'statu quo; un estat capitalista, patriarcal i inclús jueu-cristià, occidental, no ha volgut perdre el seu poder. Enfront de qualsevol amenaça, reacciona de manera més directa amb els inicis d'aquesta teoria feminista del segle XIV, però que després amb el moviment social del segle XIX reacciona violentament, agressivament i, segons es va fent políticament correcta la idea d'igualtat de gènere, es fa subtil. Aleshores, el sistema busca la manera d'enderrocar al seu enemic i, en aquest cas, és el mateix sistema que divulga a través d'aquest quart poder maneres de desacreditar-lo amb 'fake news'. Però no només s'ha fet amb el feminisme, sinó que ho han fet amb totes les ideologies que suposaven una dissidència cap a l'statu quo, perquè qui té el poder es nega a cedir-lo. El feminisme, el socialisme, l'anarquisme, el pacifisme, l'evolucionisme... van generar amenaces per a l'statu quo i aquest reacciona a través de la violència

Quins valors, en qüestió de gènere, t'han inculcat quan eres un infant?

Jo vaig tenir la sort que la meva tieta era psicòloga formada en feminisme i perspectiva de gènere. A més, ella era militant feminista i era la directora de la casa d'acollida de les dones maltractades quan encara les cases d'acollida no formaven part ni dels ajuntaments. Ella em va fer una perspectiva feminista des que era petita i m'ensenyava a través d'elements diversos, com llibres Beatrix Potter que qüestionaven els valors i el model de gènere tradicional. A mi ella no em regalava nines. Quan neixes en una família en la qual t'ensenyen i t'inculquen aquests valors de crítica i et donen les eines per pensar per tu mateixa, arriba l'adolescència i quan tota aquesta informació esclata, l'agafes i la fas teva

Va ser la teva tieta un referent per a tu? Un exemple a seguir?

Amb ella vam tenir una relació d'amor-odi. Era una persona que ho feia tot diferent del que jo veia o a tot el que a mi m'envoltava. La meva família és meravellosa i té uns valors socials i polítics molt forts, però ella ficava la cirereta al pastís i posava color allà on no hi havia. Cap als 16 anys vaig començar a llegir i a consumir lectures que ella em regalava, i em va introduir dins del seu cercle, ella col·laborava dins del moviment feminista a través de diferents associacions a València i organitzava la marxa mundial de dones; era una líder del moviment feminista. Vaig veure en la meva tieta una persona coherent, perquè la seva vida, els seus valors i les seves idees anaven agafats de la mà. He de dir que, amb la seva mort, la meva especialització dins de l'àmbit de les polítiques d'igualtat i de gènere, sí que va ser gràcies al seu llegat

Tot això et va suposar algun problema social en algun moment?

Jo sempre he estat un gra al cul. Això m'ha portat coses bones i també coses no tan bones. Tot això és un procés fins que arribes a entendre que no ets la salvadora de la humanitat i que és una lluita de totes. L'aliança entre totes ha de ser el punt d'inici per començar a lluitar totes juntes. No he tingut mai cap problema per accedir a fonts de documentació, d'informació o fons bibliogràfiques pel que fa al feminisme

Estàs d'acord en el fet que hi ha violència masclista en l'actualitat?

Múltiple i diversa.

Creus que hi ha violència feminista?

Qui pensi que el masclisme és el contrari del feminisme i que el que es busca privilegiar les dones per sobre dels homes, no té ni idea de què és el feminisme. Afirmar que existeix una violència feminista paral·lela que és el reflex de la violència masclista, evidentment no és així. Existeixen casos de dones violentes, agressives, delinqüents i criminals com han existit sempre, però crec que tot s'està desvirtuant una mica i hauríem de tornar a l'arrel per veure el significat de tots aquests conceptes i veure quina realitat i què s'amaga darrere d'aquest concepte de feminisme

Això està relacionat amb les 'fake news' que comentaves abans?

Exacte, ensenyen la veritat que a ells els interessa, i per això s'anomenen 'el quart poder'. Qui té la informació avui en dia és qui té el poder, i l'estat manipula la informació conforme la seva realitat

En aquest sentit, t'has trobat amb una situació violenta a la qual hagis hagut de fer front?

És la tònica de la meva vida. En qualsevol àmbit, ja sigui personal, social, polític, professional, a escala docent, educatiu... és una cursa de fons. Ni seré la primera, ni seré l'última. En el moment en què ets conscient que el patriarcat i el masclisme tenen tantes formes diverses de violentar, has de saber per què fas el que fas i tenir la convicció i els valors d'aquesta filosofia de vida que és el feminisme

Has patit alguna violència de gènere?

Sí, varies i bastants. D'ençà que soc petita, amb violència estructural, com totes les dones d'aquesta societat, i vaig tenir una relació de la qual vaig ser víctima de violència masclista i vaig sobreviure

Heu patit algun cas a l'escola amb algun alumne en el qual heu hagut d'intervenir?

Pel que fa a qüestions de gènere, sí. Moltes més de les que ens agradaria. Quan vaig arribar aquí encara estava tot per fer. Puntualment, alguna professora feia alguna activitat pel 8M, però no hi havia una estructura que per introduir la perspectiva de gènere de manera transversal, tant per accions d'acompanyament i seguiment tutorial, com per l'activitat docent. Quan encara està tot per fer, un acte de denúncia de segons quins problemes afecten l'alumnat pot ser interpretat d'una manera diferent pel desconeixement.

Em vaig trobar amb dues situacions molt difícils i molt greus amb les que vaig haver de lluitar perquè es tinguessin en compte des de la perspectiva a la qual s'havien de tenir en consideració. Fins que el centre va adquirir consciència de gènere, no ha aconseguit les eines necessàries per fer front a aquest tipus de situacions.

Amb 28 anys, era la primera vegada que em van assignar com a tutora. De cop, apareixen aquests dos casos de violència masclista de tipus sexual.

El protocol a seguir a partir d'aquest moment no és un procés fred per a les víctimes?

El protocol s'hauria d'esbrinar per ajudar a dones supervivents de violències sexuals en tenir perspectiva de gènere, i aquest protocol no ho té. Què és la perspectiva de gènere en aquest cas? És ficar la cura i la vida en el centre. Els jutges no tenen la formació en perspectiva de gènere, aleshores no regeixen la llei a mesura que aquesta perspectiva demana. En aquest cas, no només existeix una desformació o mala formació, sinó que els jutges ho estan interpretant malament i tot això són traves que et trobes durant el procés.

Quan els dos casos van esclatar, aquest centre no tenia experiència i el procés que hi havia tampoc era l'idoni, ja que tot es solucionava amb la mediació, que per algunes coses és un bon mètode, però per altres es necessita una intervenció directa.

Què creus que va fer que les alumnes confiessin en tu per expressar-ho?

Soc politòloga especialitzada en perspectiva de gènere i docent i, evidentment, això havia de tenir un lligam. Les i els alumnes van veure en mi, potser, una possibilitat d'enteniment per explicar segons quines coses.

Jo no vaig actuar només a través dels cànons formals en avisar als responsables del centre, sinó que vaig buscar una persona que treballava en serveis socials i ens vam posar en contacte amb la Carme Diaby també. Jo vaig intentar posar de tot el meu abast, i si no és a través del procés formal, l'informal també és una ajuda.

Llavors, el protocol a seguir l'establiu des del centre?

No, el protocol és definit pel Departament d'Educació. N'hi ha diferents, com el d'assetjament sexual, violència masclistes a l'entorn escolar, i també n'hi han d'altres més especialitzats com 'perill de matrimonis forçosos', 'perill de segrest de nenes' o els matrimonis infantils. Però, com qualsevol protocol, la primera vegada que s'han de dur a terme aquests protocols, hi ha un desconeixement i has d'estudiar molt bé el protocol. Quan hi ha la bona voluntat del centre per posar-lo en pràctica, es pot fer. Ara, també està la resposta política i la resposta dels instruments de l'ordre per què, en quin moment s'engega l'alarma? I quan es fa abans?

La identificació del fet, com a fet i com a acte delictiu masclista és determinant, i això ho fa la tutora o el tutor i el responsable de la institució, el o la directora del centre. Per això és tan important que tot el professorat, sigui del nivell que sigui, estigui format en perspectiva de gènere. I aquí és on puc dir que hi ha un canvi gran, perquè jo soc l'encarregada de formar a professors. De tanta demanda que n'hi ha, no donem l'abast i no trobem els formadors suficients per poder abastir-ho

De les víctimes mortals per violència de gènere del 2023 només el 28% havia presentat una denúncia. Un 72% de les víctimes no va presentar denúncia. Creus que podria ser degut a una desconfiança en el sistema judicial?

En el moment en el qual la denúncia és clau per obrir determinades portes de protecció, el problema el té el sistema, no les persones que són víctimes d'aquesta violència. Tal com està estructurada la llei, la denúncia és un element cabdal, però el 72% de les dones no denúncia. Per què? Quines són les circumstàncies en les quals viuen aquestes persones per no denunciar? Encara hi ha molta segregació de gènere i molta desinformació i desconeixement respecte que és una relació de qualitat, què és l'amor romàntic, quins són els mites darrere de les relacions de parella i perquè l'amor romàntic perjudica la salut emocional, física i mental de les persones. Tot això és un esforç de treball que s'ha de fer a l'escola, a les famílies i a la cultura.