CARME DIABY, Tallerista i formadora contra abusos sexuals

Què diferencia la figura d'un home a la de la dona?

En l'àmbit social, hi ha coses amb les quals les dones encara han de lluitar molt, com la feina, la igualtat, com ens veuen i de quina manera hem d'actuar i de relacionar. En comparació, els homes no tenen aquesta pressió i són molt més lliures. Hi ha la teoria de la taula, en la que a les noies ens inculquen que, des de petites, hem de cuidar de la nostra família, hem de tenir un bon marit, una bona feina... però sobretot les cures. En canvi, els homes no tenen aquesta estructura tan marcada i delimitada

Creus que encara seguim amb aquesta mentalitat?

Totalment. Jo faig uns tallers adreçats a joves i adolescents que es diuen 'Amor Romàntic', i us sorprendria la quantitat de relats de noies que asseguren aguantar certs comentaris i actituds per mantenir les seves parelles i no estar soles

Ser home és un privilegi?

I tant. I ser home blanc, encara més. Ser home és un privilegi i encara queda molta feina a fer. Si els homes no volen alinear-se al moviment feminista, això fa que no puguin empatitzar amb nosaltres. Inclús en alguna xerrada amb els més menuts sobre el feminisme, et trobes amb el discurs de què res de tot això és veritat i que som unes mentideres. I això és el que fa el patriarcat, que des de ben petits adoptem aquestes actituds i acceptem que les dones han de fer x coses perquè és la seva conducta. Encara queda molt perquè els homes ens entenguin i cedir espais per què les dones parlem i ens sentim més còmodes
Creus que els nens d'avui en dia s'estan educant i construint en una societat patriarcal?

Jo crec que hi ha una resistència. Pel que m'he trobat amb els joves, hi ha un discurs de "les feministes són dolentes", donen unes estadístiques falses i unes afirmacions semblants a "les dones també feu denúncies falses", i aquest argument et porta a qüestionar-te qui li ha dit que això és cert. Tot això és fruit del qual els nens de 8-9 anys escolten a casa sota la paraula d'un home que es resisteix a ensenyar i educar als seus fills i que utilitza aquestes difamacions per defensar arguments que van en contra de les dones i de la lluita feminista

Consideres que ser home pot ser una presó?

Sí, i deu ser molt difícil. Em fico a la pell del meu germà petit, que en té 18, i imagino la pressió que deu sentir en aguantar el no plorar, no mostrar cap mena de sentiment i el que seria la debilitat en general. I realment és com estar en una presó, perquè si no pots plorar ni expressar el que sents, és com si et tanquessin i no poguessis sortir.

Quan a les escoles parlo de la violència sexual que patim les dones i esmentem que els nois i homes també pateixen aquest tipus de violència, es queden impactats, per què és una idea que no conceben. Ells també són vulnerables i també tenen emocions i sentiments que han d'expressar i parlar. A partir d'aquí veus que es relaxen i que comencen a escoltar el relat. És important que ells tinguin, també, espais on es puguin alliberar i parlar

El feminisme busca la igualtat de gènere o penses que pretén dotar de més privilegis a les dones vers els homes?

Aquest és el discurs que escolto dia rere dia. El feminisme treballa i lluita per la igualtat de condicions. És cert que existeix el feminisme interseccional, ja que no és el mateix un feminisme negre a un feminisme blanc, però és important tenir en compte les diferents realitats.

Aquesta frase, que es diu molt, s'ha de desmuntar. El feminisme no vol sobreposar-se als homes, i el fet d'incloure, per exemple, als homes dins de la violència sexual o bé de diferents violències que poden patir, també els pot ajudar a entendre'ns millor i a ser més empàtics. Si no tenim homes aliats, podem lluitar molt, però no avançarem

Com creus que es podria conscienciar als homes per adquirir aquesta empatia?

La possibilitat recau en el fet que ells, des de ben petits, tinguin espais per poder parlar i obrir-se. Donada la lluita i tots els mèrits que s'han aconseguit fins al dia d'avui, sembla que les noies tenen el discurs més interioritzat i en són conscients, però els nois estan en un altre món perquè a les seves cases no hi ha converses. Per tant, ells s'eduquen al carrer i amb les seves amistats

Quins valors, en qüestió de gènere, t'han inculcat quan eres un infant? Hi estàs d'acord?

Jo sempre he estat una noia molt xerraire i comunicativa, des de ben petita. En canvi, el meu germà, era molt més tímid i no parlava gaire. Llavors, a mi sempre se m'ha dit allò de "ja està, no parlis tant, abaixa el to de veu..." i al meu germà, tot el contrari. Si jo ara tingués una filla, aquests valors no els hi inculcaria, perquè sento que és una forma d'opressió que amb els nois sí que està ben vist.

Però també m'han inculcat amb valors molt positius per poder entendre la realitat i que ens escoltéssim molt entre el meu germà i jo. Això va fer que ell i jo fóssim millors amics

A casa heu tingut la llibertat per parlar de tot?

Sí i no. El meu pare és una persona hipersensible i prefereix callar-se les coses. Moltes vegades jo li explicava coses i ell es posava a plorar. I tot això ve donat perquè el meu pare s'ha criat amb dones i, en conseqüència, té una sensibilitat i una manera de veure les coses que no és habitual en la resta d'homes

Estàs d'acord en el fet que hi ha violència masclista en l'actualitat?

Absolutament. Hi ha molt masclisme i molta resistència. Estem en una era de molta llibertat d'expressió i que s'ha alliberat, però a la vegada hi ha gent que es resisteix a acceptar-ho, i això fa que moltes dones, la gent racialitzada, la gent trans... rebem atacs de violència. Tot el que no sigui home, hetero, cis i que estigui dins del patriarcat està en el punt de mira

Creus que hi ha violència feminista?

Jo crec que sí. Quin tipus de feminisme hi ha? Perquè si és un feminisme que a mi no em representa com a persona racialitzada, també puc rebre atacs de persones que defensen el feminisme. Vaig estar a un espai on, de totes les dones, era l'única persona negra i em van acabar dient que aquell no era l'espai per a mi. Se suposava que totes érem iguals i que lluitàvem pel mateix objectiu, i allò va ser violent per mi.

Al final, moltes dones ens trobem que al 8M no estem representades per aquesta lluita, i això és molt violent, perquè t'has de fer la teva lluita i t'has d'organitzar d'una altra manera per crear "guetos" i moviments diferents

Has patit alguna violència de gènere?

Sí, tot el tema de la violència i l'abús sexual quan era petita. El meu cas ve d'una persona de confiança que arriba a la família, entra a casa a viure i, al cap del temps, ell decideix abusar de mi dels 5 fins als 12 anys. Van ser set anys de la meva vida on jo no sabia què estava passant, ho normalitzo i, fins i tot, li tinc estigma perquè penso que és bona persona perquè els meus pares l'estimen. Als 12 és quan començo a veure que alguna cosa no estava funcionant com hauria de fer perquè les meves companyes comencen a parlar dels primers petons a nois i jo penso que el meu va arribar fa molts anys. Cap als 17-18 anys començo a sortir molt de festa fins que entro en depressió i és quan li dic per primera vegada a la meva padrina. Estava tan desesperada que se'm va escapar, i després deia que era mentida, que no havia passat, però ella em va dir que allò no podia ser mentida. No va ser fins als 24 anys que vaig trencar el silenci amb la meva família biològica i va ser quan vaig sortir al programa 'Quatre Gats' de TV3

Vas tenir algun referent durant tot aquell període de temps? Algú amb qui et veiessis reflectida o bé amb algú amb qui poguessis parlar?

No, perquè en aquell moment no es parlava res i, fins i tot, no hi havia notícies relacionades amb els abusos sexuals. Però és cert que un dia vaig veure un vídeo a YouTube, d'una dona llatinoamericana, que estava explicant el seu cas i que s'havia empoderat i enfortit. Veure a aquella senyora em va servir per fer 'clic' i veure que hi havia persones que ho estaven explicant

La teva família va respectar la teva decisió de voler esperar fins a trencar el silenci?

És que l'única persona que ho sabia era la meva padrina, i es va quedar durant 6 anys callada, no ho sabia ni el seu marit. La psicòloga li va dir que el més important era que jo estigués bé (estava entrant en depressió, amb atacs de pànic), i ella ho va respectar. En el moment que vaig considerar va ser quan vaig denunciar, tot i que aquesta persona no està a la presó. Per què això és un altre tema, s'incita molt a denunciar a l'agressor, però fer-ho no implica que l'endemà vagi a la presó. Potser, fins i tot, no hi va. Per tant, si tu no tens un procés psicològic ben fet, tot aquest procés se't podrà menjar viva. S'ha d'estar molt preparada per denunciar. El procés judicial no és gens respectuós, perquè et jutja i les víctimes han de veure als seus agressors cada dia.

És molt important estar preparada, i jo m'ho imagino com anar a la guerra, on t'has de preparar, fer-te forta i ser conscient de tot el que et pot venir. Perquè si jo hagués denunciat en l'estat en el qual estava als 18 anys, hauria acabat pitjor. En canvi, si ho fas quan ja et sents i estàs forta, tens una feina guanyada i ho portes d'una millor manera

Com arribes al programa de TV3?

El meu cunyat és periodista i treballava en aquell moment com a realitzador al programa de 'Quatre Gats', i jo, que em sentia empoderada, li vaig dir que m'agradaria parlar del tema però sense pensar en les conseqüències. Em van fer sentir molt còmode i, després d'uns mesos d'organització, es va donar la possibilitat de gravar el programa

L'impacte que va tenir el programa i la repercussió que et va arribar després, no va ser massa?

Molt. Després de l'emissió del programa la gent m'aturava pel carrer, em reconeixia i em parlava. Em va canviar la vida

De les víctimes mortals per violència de gènere del 2023 només el 28% havia presentat una denúncia. Un 72% de les víctimes no va presentar denúncia. Creus que podria ser degut a una desconfiança en el sistema judicial?

Absolut. El sistema judicial està molt poc preparat. Jo he anat presencialment al departament on les víctimes denuncien, i l'espai ja deixa molt a desitjar. És una habitació petita, sense finestres, amb dos dibuixos penjats a les parets, un escriptori i una cadira. En veure allò, no vaig voler entrar perquè em donava "repelús". Veus com està estructurat físicament l'espai i saps que les coses no s'estan fent bé.

En aquest sentit, a mi m'han arribat casos de noies i dones que han anat a denunciar el cas i el policia els ha dit que "allò no era per tant" i que no perdés el temps ni es molestés en denunciar

Creus que tot depèn del sistema judicial?

No, hi ha un còctel de moltes coses. Socialment, pesa molt el com es mostra a les víctimes o supervivents, com per exemple el cas de La Manada. De la noia, es van donar tota mena de detalls: que li havien fet, que li havien tocat, com l'havien trobat, com la van drogar... es va filtrar la seva identitat... una noia que sigui víctima d'abusos sexuals no vol patir ni passar per aquesta situació.

Socialment, és al que s'està acostumant, a assenyalar amb el dit. Si la teva família no et creu, si socialment estaràs al punt de mira i et sents pressionada, les víctimes no aniran a denunciar. I si a sobre has d'anar a denunciar a una capsa de llumins, encara menys, no et convida a fer-ho

Creus que la situació està canviant?

Veient l'evolució, sí que es pot dir que s'està canviant i que la gent vol aprendre i saber. Tinc la sensació que ara hi ha molta més preocupació per part de pares, Mestres, serveis socials... però també és una preocupació que es fa des de la ignorància, perquè es fa des de la distància, amb molt poca perspectiva vers la víctima i sense canviar els escrits o els protocols. Són els mateixos des de fa anys

Creus que està normalitzat l'abús?

Sí, perquè venim d'un passat amb molta violència. Venim d'un llegat molt violent que ha fet que aquestes actituds s'han normalitzat i, quan passen avui en dia, se'ls resta importància

Consideres que, donada la teva experiència, pots arribar amb més facilitat a les víctimes?

Sí, jo crec que sí. Jo no vinc des d'un món de riquesa ni parlo des d'una perspectiva d'espectadora ni superficial. Jo vinc del mateix lloc que moltes de les noies i víctimes que passen per aquesta situació, i quan veuen que jo he patit i passat pel mateix, saben que la comunicació i el que volen transmetre serà entès

Han contactat amb tu víctimes després d'haver sortit al programa de TV3?

Moltes persones, i gràcies a això hem creat un grup d'ajuda mútua, un grup de supervivents que ens reunim cada dimecres a l'espai nacra. Allà ens trobem -sis persones i expliquem com estem, com ha anat la setmana i com evolucionen. Aquest projecte durarà fins al juny i la intenció d'aquest projecte és la de fer una acció (pintar, escriure...).