Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

Carla Casals, paretana guardonada amb el premi Butaca


9 Gener 2019 Redacció: Guillem Serra Almansa

Imatges:


Carla Casals, guardonada amb el premi Butaca

Rebre aquest guardó la primera vegada que faig teatre ha estat molt màgic”

La paretana Carla Casals (Barcelona, 1991) acaba de rebre, juntament amb Laura Pérez, el premi Butaca al millor maquillatge per la caracterització que totes dues van fer a Joel Joan com a ‘Frankenstein’, en una obra que va poder-se veure al Teatre Nacional de Catalunya.

-On has estat treballant últimament?

Estic treballant a Madrid fent les caracteritzacions de Late Motif, el programa del Buenafuente. I també, juntament amb el Juan Olmo, les d’una secció de Deportes Cuatro.

-Per tant, en programes de televisió.

Anteriorment, també havia estat treballant a la sèrie de Movistar+ Capítulo 0, feta pel Joaquín Reyes i l’Ernesto Sevilla, com si fos el retrobament de ‘Muchachada’, en què hi havia moltes caracteritzacions.

-I ara?

Ara vindré a Barcelona uns dies i, a finals de gener o principis de febrer, torno cap a Madrid per un nou projecte del que encara no puc parlar.

-Com funciona aquest món?

Em contacten tallers d’efectes especials o directors d’equip perquè formi part d’aquests projectes, per això constantment et vaig dient noms de tota la gent amb qui vaig treballant. No és que de cop a mi em truqui el director del projecte i digui: “Carla, vull tal cosa”.

-Explica’m.

Per exemple, a Capítulo 0, em va trucar el Nacho Díaz, que és qui sempre fa totes les caracteritzacions amb ells, però aquest cop estava súper liat amb un altre projecte. Per això em va demanar si podia portar el rodatge d’aquesta sèrie. Per això vaig venir cap a Madrid després d’acabar Frankenstein.

-Sempre és aquest ritme frenètic?

En aquests projectes hi ha dos parts: el rodatge i la preproducció. En el cas d’aquesta segona, que és abans del rodatge, estàs a taller preparant les pròtesis, que són els modelats, els motlles i les còpies. I això és el que ens emportem després al rodatge.

-Quina diferència hi ha entre les dues parts?

Al principi dels projectes, al taller, tenim un horari normal de vuit hores. Però conforme es va arribant al rodatge, si no arribem a temps o depenent del que s’hagi pactat, et toca fer hores. Això és el que m’ha passat aquesta setmana: teníem una publi i ahir vaig acabar a les 12 de la nit, perquè avui es començava a rodar.

-Déu n’hi do.

Hi ha projectes en què et quedes sense vida però també t’ho has de saber gestionar perquè ara, fins a finals de gener, no torno a treballar. A mi em compensa, a més que m’ho passo genial i m’encanta la feina.

-Parla’m del Premi Butaca que acabeu de rebre.

No m’esperava per res aquest Premi Butaca. Era la primera vegada que feia teatre… i que ja et guardonin és brutal. De fet, ja es rumorejava entre la gent que venia a veure l’obra. Ens deien: “segur que us nominaran al Butaca”, però jo no els feia gaire cas. Va ser molt màgic tot, la veritat.

-Què suposarà?

Conseqüències d’aquest premi? No ho sé, perquè segueixo treballant a Madrid, tinc aquí la meva feina, i no tinc més ofertes per haver guanyat el guardó. Potser a la llarga.

-Com ha estat la feina fent aquest Frankenstein?

Em va trucar la Laura i em va proposar el projecte, perquè li va caure a ella. I, quan el vam acceptar, ens vam ajuntar tot l’equip i amb el Joel Joan, per buscar l’estètica del personatge. Al final vam accedir que es rapés el cap, ens semblava un gir bastant heavy i, a més, així podíem posar-li una cicatriu al cap. Vam intentar, de la mateixa manera que li posàvem la pròtesis al cap, col·locar-li al cos però a l’obra es movia moltíssim, suava molt i no aguantava. Finalment, vam decididir fer les del cos amb maquillatge.

-Quant de temps invertieu en aquesta caracterització?

Era una hora i mitja de maquillatge i després 45 minuts per desmaquillar. A mesura que avançava l’obra, ho anàvem reduïnt perquè ho teníem més per la mà, però més o menys era això.

-És habitual dedicar-hi tant de temps per cada treball?

I encara més temps! Normalment, són unes tres o quatre hores de maquillatge. I després dotze hores de rodatge.

-També has treballat al cinema fent ‘Un monstruo viene a verme’.

Sí, però allà no vaig fer caracteritzacions. Treballava dins del sector d’efectes especials, formant part d’un projecte de DDT en un equip de 32 persones.

-Quina feina feieu?

Nosaltres creàvem el monstre, perquè era real, un animatrònic gegant. Fèiem un peu de tres metres, una mà de tres metres, el cap, etcètera… tot per parts separades.

-Vas començar a estudiar en aquest món als 16 anys.

Exacte. Vaig anar a Thuya, que és una escola que fa un cicle formatiu de caracterització. Dins d’aquesta feina, que inclou el maquillatge, la perruqueria i els efectes especials, a mi em va agradar més aquest últim tema. I me’n vaig anar a l’Argentina a fer un curs d’efectes especials.

-Vas estar-hi un any.

Quan vaig tornar, vaig fer un parell de cursos a Zero SFX Training, una escola que a dia d’avui segueix activa i la qual recomano a tothom que vulgui iniciar-se en aquest món.

-Quan entres al món laboral?

Vaig tenir la sort que, quan vaig acabar els cursos, els va caure un projecte en què necessitaven gent de pràctiques. Jo vaig encaixar en aquell moment i així vaig començar.

-És difícil trobar feina en aquest món?

És difícil entrar en aquesta feina, però el més complicat és mantenir-se. Amb ganes, actitud i paciència s’aconsegueix formar part de projectes però, per mi, l’èxit és quan acabes un projecte i en comences un altre.

-Què recomanaries als més joves?

Que tinguin molta paciència i que vagin al gra: si volen fer efectes especials, que facin això. Tot i que també penso que s’ha de saber fer de tot.

-La feina demana una formació constant.

Al principi, em vaig centrar molt amb els efectes especials i sempre deia que no volia fer perruqueria. I al final, m’hi he posat. He fet un curs bàsic de perruqueria i postisseria. Veig que quan més tens, més et pots defensar a l’hora d’atacar qualsevol sector.

-Quins són els referents d’aquest món?

Hi ha molta influència de gent de Londres o d’Estats Units.


Rep les notícies d'última hora

La vostra privacitat és important per a nosaltres

Tant els nostres socis comercials com nosaltres fem servir cookies a la nostra web per personalitzar contingut i publicitat, proporcionar funcionalitats a les xarxes socials i analitzar el nostre trànsit. Fent clic, accepteu l'ús d'aquesta tecnologia a la nostra web.

Empreses i comerços del Vallès