Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

"Avui en dia la intimitat no existeix", Joan Fontcuberta, membre de l'equip del festival El Panoràmic


19 Octubre 2020 Redacció: Andrea Rodríguez

Població: Granollers


 

Després de l'inici del festival El Panoràmic, parlem amb en Joan Fontcuberta: artista, docent, assagista i crític especialitzat en la fotografia el qual forma part de l'equip directiu del festival.

Com va sorgir la idea de la creació del festival? I com és que a Granollers?

L'Albert Gusi, de l'escola Grisart, ens va proposar tirar endavant un festival dedicat a la imatge fixa i la imatge en moviment. Hi ha festivals de cinema de pràcticament tots els temes: cinema i muntanya, cinema i esport, cinema i moda. Però, en canvi, no hi havia cap festival d'una cosa tan lògica com era la relació del cinema amb la fotografia. 

Ho hem pogut tirar endavant amb mitjans molt precaris, amb molt poca financiació, però amb molt d'entusiasme i amb el suport de l'equip tècnic de la Roca Umbert. Partíem d'una certa logística coberta. Vam decidir que cada any hi hauria un tema que tot i no ser dogmàticament central, seria un element aglutinador de totes les activitats. 

Roca Umbert és un espai de creació municipal, on un dels eixos fonamentals és la imatge. Ho fem aquí perquè és la base d'operacions però, aquest any ja comencem a expandir-nos, no només estarem a l'àmbit granollerí, sinó que també a Barcelona. Per poder iniciar-nos en tot aquest projecte van haver relacions internacionals, ja que els que ens hi dediquem a la nostra activitat professional tenim dos connexions. La primera és la relació amb altres festivals i la segona amb les entitats per així poder aprofitar aquests vincles i difondre el que fem aquí fora. 

Per què "El Panoràmic"?

Es refereix a una visió transversal, és a dir, no focalitzada en una cosa sinó que dóna una amplitud de mires. Si t'he de dir la veritat el nom el vam triar a corre-cuita perquè era el moment de decidir el nom pels temes de comunicació i no el teníem. Al final, per una situació atzarosa, vam decidir Panoràmic, ja que és un terme que té relació amb la cinematograia, amb el llenguatge fílmic i és un concepte que tothom l'identifica. Té unes connotacions d'obertura, d'amplitud, de ser transversal.

Quin és l'objectiu del festival?

És cert que tot festival té una sèrie d'horitzons. En primer lloc, tenim com a objectiu difondre unes creacions que ens assemblen interessants per a tots aquells que tenen una certa curiositat per la cultura visual, pel món de la creació audiovisual, cinematogràfica... Però també hi ha una voluntat didàctica. El festival és el pretext per organitzar tallers per professionals i per escoles, entre d'altres. És una plataforma de creació, és a dir, aprofitem que tenim recursos per encomanar a diferents artistes unes peces específiques per estrenar-les al festival.

Com es fa la selecció dels artistes?

Hi ha una comissió que intenta que hi hagi un equilibri respecte al coneixement que porten en els diferents àmbits. Cada expert del seu àmbit com pot ser en Fèlix Pérex-Hita o l'Andrés Hispano en el món del cinema, fan les propostes. S'intenta que el festival sigui homogeni i, al mateix temps, factible. Tenim unes idees ambicioses però després resulta que la realitat s'encarrega de fer-nos tocar peus a terra i ens fa adonar que no arribem pressupostàriament, o hi ha unes exigències de tipus logístic que no podem assumir. El programa, en el fons, és el més ambiciós dintre de les possibilitats realistes que tinguem. 

Per què el concepte d'extimitat?

El tema que toquem aquest any ens incumbeix a tots, tots som subjectes d'aquest trànsit. Som protagonistes d'una revolució sociològica, psicològica, històrica, ideològica, política... Un relaxament d'un valor que pels nostres pares i els nostres avis era molt important, que és aquesta idea d'intimitat. Avui en dia, la intimitat no existeix. Quan ens posem davant la pantalla de l'ordinador i fem click, els murs de casa nostra es tomben i quedem exposats a la percepció dels altres. Parlar-ne no vol dir estar a favor o en contra, vol dir preparar-se sobre una cosa que està passant. Constatar que estem en un procés accelerat de dissolució d'aquest concepte de privacitat. 

Pensàveu que ho podríeu tirar endavant després del confinament?

Quan va haver-hi el confinament pensàvem que estaríem ara en una situació completament normalitzada, no ens imaginàvem que després del confinament vindria un rebrot tan fort. La veritat és que també ens ha agafat per sorpresa. De fet, som un festival que per circumstàncies dels últims anys, ens estem acostumant a les dificultats. L'any passat estàvem fent el festival i va sortir la divulgació de la sentència de l'1 d'octubre, lo qual la meitat dels dies vam haver de tancar. Estem acostumats a tota mena de dificultats. No sé què passarà l'any que ve. 

Quines mesures de seguretat hi ha per tenir la plena confiança en anar a veure les conferències i exposicions?

Aquest és un centre municipal, i per lo tant, les mesures són molt estrictes. Estan dictades tant per la conselleria de sanitat, com pel propi Ajuntament. Ens atenem escrupolosament a la normativa que ens diguin i així ho anirem fent a mesura que aquestes vagin variant. Nosaltres, per sort o per desgràcia, ens veiem limitats, ens agradaria uns aforaments complets i que vingués el màxim de gent possible. Pensem que si no pot ser així, i ens veiem reduïts a un 40% més val això que res. 

Com va sorgir la idea del #panoramicfromhome?

Són idees que han vingut, que han nascut a partir d'aquesta situació excepcional però que s'arrelaran i es perpetuaran perquè és molt convenient. Un dels problemes que tenim a Granollers és una certa indiferència cultural. Granollers ha viscut moments de gran efervescència, etapes on això bullia i, en canvi, els últims anys hi ha hagut una laxitud. El que es tracta és tornar a reactivar, tornar a entusiasmar a la gent amb iniciatives que siguin engrescadores. 

Què és amb allò que s'hauria de quedar el públic?

Cada activitat té uns components de contingut que són diferents. M'agradaria que el públic fes com jo, és a dir, aprofitar que et donen unes idees, que et bombardegen amb unes propostes, que et fan pensar... Són maneres de fer explotar el teu cap amb idees que quan algú té curiositat t'obre uns camins que segurament no havies prestat atenció abans. 

Amb quina perspectiva de futur us veieu?

Aquest any ha sigut duríssim en termes pressupostaris perquè el COVID- 19 ha fet que assignacions que teníem més o menys paraulades s'hagin caigut. Segurament, per altres urgències. Això, ens ha fet treballar sota mínims, però a nosaltres ens preval més l'esperit militant, que no pas l'estricte actuació professional que busca una rendibilitat. L'any que ve dependrà de com funcioni l'economia, a nosaltres ens agradaria anar creixent, anar consolidant el festival. Ganes no falten, però ha d'haver un terreny adobat que permeti uns mínims. Hem de ser realistes, hi ha una voluntat de continuar, però també hem de ser conscients de les adversitats que tenim al voltant i intentar buscar vies. 

 


Rep les notícies d'última hora

La vostra privacitat és important per a nosaltres

Tant els nostres socis comercials com nosaltres fem servir cookies a la nostra web per personalitzar contingut i publicitat, proporcionar funcionalitats a les xarxes socials i analitzar el nostre trànsit. Fent clic, accepteu l'ús d'aquesta tecnologia a la nostra web.

Empreses i comerços del Vallès