Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

Un record tancat amb pany i clau

Redacció: Baye Sylla

Població: Granollers


Tots podem fer lletres i textos bonics sobre la tristesa però de la depressió potser no. Ho veus tot fosc i l’únic que trobes ets a tu. Però es tracta de lluitar contra la teva pròpia ment. Lluitar contra la teva pròpia ment? Com lluitem amb l’única cosa que ens queda? Si només ens tenim a nosaltres! Us ho asseguro, és una sensació molt boja. I quan et planteges buscar ajuda, se’t fa una muntanya i encara fa més por i dolor. Perquè expressar i posar paraules al teu estat mental i als teus sentiments és molt difícil.

I no només això, sinó que obtenir comprensió per part dels altres és encara més difícil. La gent «normal» no ho entén, o si més no, ho entenen molt poques persones. Sí, la gent normal. Perquè et sents com un estrany, com que no encaixes, desfigures, no entres en allò que ens han dit que seria la naturalesa humana. Per exemple, quan trobes algú i et diu que «tot anirà bé», t’està mentint. Aquesta persona no sap si tot anirà bé, però és l’única forma que troba per consolar-te. Et diuen que ho superaràs. Però Els traumas no es superen, s’integren. S’aprèn a conviure amb ell amb els pros i els seus contres.

Amb el temps, he descobert que tot aquest dolor té una raó, tot té un sentit, encara que no ho creguem. “No entenc per què no estic bé, no entenc per què no em puc estimar a mi mateixa, odio la meva imatge i el que sóc”. Però he trobat la manera o forma per entendre per què alguna cosa no anava bé en mi. I ho he intentat oblidar. Però, tot s’emmagatzema a l’inconscient.

I aquests dies he començat a recordar. Una cosa que veia impossible, com puc recordar una cosa quasi oblidada? Però sí, sí que es pot. En obrir la porta, et trobes objectes, olors, situacions que et fan recordar el que has intentat esborrar de la teva ment. Hi ha vegades que vull tancar la porta i no tornar a passar per allà. Per què si he estat bé tots aquests anys en el silenci per què hauria de parlar ara? Per què tot m’afecta ara? No ho entenia. Però ara he entès que el que no s’esmenta no existeix i sens dubte el silenci és la pitjor forma de lluita.

Guia comercial del Vallès