Pas a pas anem dibuixant el camí de la nostra vida. Una Vida que és una oportunitat per aprendre a ESTIMAR en majúscules.

Un camí en el que van apareixent diferents paranys que posen a prova l’ AMOR cap a nosaltres mateixes.

L’ESTIMA, el RESPECTE, el VALOR que ens donem a nosaltres mateixes com a dones, com a persones, prendrà diferents formes en la relació amb els altres: l’engany, la manipulació, el xantatge emocional, l’ insult, la burla, la cosificació… Amors i desenganys, pèrdues, ferides obertes que fan mal.

Patrons que s’aniran repetint un cop i un altre al llarg de la nostra història, amb la mateixa parella o amb d’altres, com a filles, com a mares, com a germanes, com a amigues, com a companyes, com a conegudes i com a desconegudes, en tots els rols que ens toqui jugar. Fins quan?

Perquè la partida faci un tomb, caldrà aixecar-se, mirar-se amb bons ulls i començar a observar el brillar de la llum de les nostres ninetes mirant atentament i sense perdre de vista els nostres propis llavis proclamant, cada cop amb més convenciment, davant del nostre propi  mirall, paraules d’ AMOR vers nosaltres mateixes.  

Aquest COR que batega dins nostre i gràcies al qual estem vives es mereix ser escoltat, val la pena tenir-ne cura i demanar ajuda adequada quan la necessitem per tal de poder:

Desterrar creences d’inferioritat

Fer-nos conscients que la nostra vida, tan quan estiguem soles com quan estiguem acompanyades, té sentit i valor en ella mateixa
Sentir-nos bé,  amb la força i el coratge per viure com a protagonistes empoderades de la nostra pròpia existència
Descobrir estratègies que ens permetin ser cada cop més autosuficients i més resilients davant de les diferents adversitats
Perdre la por a la soledat i a la trobada amb nosaltres mateixes
Somiar, construir i crear els nostres propis projectes i il·lusions
Poder viure la parella com una opció de vida en la qual puguem compartir un tram de les nostres vides amb algú disposat a participar d’una experiència de vida mútuament enriquidora  des de la llibertat i el respecte, com a decisió compartida i no com a necessitat, forma de dependència ni submissió per part de ningú

Estimar i estimar-se des de la sensibilitat, la dignitat i la grandesa d’un COR de DONA és un repte, una proesa i un CANT en honor a la VIDA HUMANA.