La cançó del grup Ginestà "Estimar-te com la terra" és un clam de tendresa cap a la terra ple de reivindicació que ens apropa a un sentiment col·lectiu que és l'amor. És aquest amor en totes les seves formes el que transmet aquest missatge que ens arriba a l'ànima. Però en quina llengua ho fas? Quina és la llengua que utilitzes en el teu dia a dia? Com fas ús d'aquesta llengua? El català és una llengua molt antiga que ha passat per moltes etapes i moltes circumstàncies socials. Una llengua que ve de la lluita i que ha de ser sinònim d'estima per part de tots els que la utilitzem en el nostre dia a dia, també dels que no en fan ús però que l'estan aprenent; fins i tot d'aquells que no l’han après però que l'entenen, perquè una llengua per ser útil i mantenir-se en el temps ha de ser socialment viva. Això implica comunicar-nos en català amb els nostres veïns i veïnes, però també facilitar l'aprenentatge dels que per moltes raons no l'han pogut aprendre des del principi. Perquè sovint es pot pensar que hi ha veïns i veïnes que no tenim el català com a llengua materna i que no la volem aprendre, però si ens canvieu la llengua pel nostre aspecte no ens faciliteu l’aprenentatge i no farem que aquesta situació canviï. Entitats com Plataforma per la Llengua, entre d'altres, lluiten dia a dia pels drets de la llengua en la política, en les empreses i en l'àmbit judicial. Però és deure col·lectiu que el català sigui una llengua socialment viva i amable per a tothom. Relacionar-nos en català, ser voluntaris en entitats per practicar el català o ensenyar la llengua a la veïna són eines bàsiques que poden ajudar a mantenir la nostra llengua. Estimar en català, tot i sonar molt poètic és una eina súper potent i imprescindible d'inclusió per aquelles persones que hem arribat al nostre país. Els Països Catalans són sinònim de multiculturalitat i podem dir ben alt que som terra d’intercanvi social i cultural, el present i el futur de la nostra llengua en una part molt important depèn dels i les que hem triat la nostra terra per construir el nostre futur. Perquè som la terra del “l’arròs” (paraula d’origen àrab), dels “xavals” -paraula d’origen caló-gitano-, del “balcó” -mot d’origen italià- i del “folklore” -d’origen anglès- totes elles paraules que enriqueixen la nostra llengua i la nostra història; exemples de com la nostra llengua és una llengua d’inclusió que genera riquesa cultural. Com a poble tenim la gran responsabilitat d’ensenyar i fer accessible la nostra llengua a aquelles persones que no la tenen(im) com a llengua materna i sobretot, saber estimar i valorar la multiculturalitat que hi ha a casa nostra i al mateix temps aprendre de les seves cultures i llengües, ja que aquest fet és un fidel reflex de la realitat dels Països Catalans i del seu futur, una terra que estima a tothom vingui d'on vingui, una terra que ensenya i aprèn, en definitiva una terra que està permanentment amb els braços oberts. I tu ho fas en català?