S'acosta el dia de la dona treballadora, és molt probable que igual que l'any passat la premsa escrita i altres mitjans es facin ressò de "la fractura del moviment feminista" i és probable que parlin de "feminismes" oposats, amb interessos diferents que es manifestaran per separat i en diferents ubicacions. Res de l'anterior és cert. El moviment feminista ha tancat files i continua tenint una agenda i objectius molt clars. Existeix únicament una divisió, la que existeix entre el que és feminisme i la de qui intenta apropiar-se d'un dels moviments globals més potent que existeix, amb altres fins que res tenen a veure amb l'emancipació i millora de les vides de dones i les nenes a tot el món.

No és feminista donar suport a la "lliure elecció" i justificar el "treball sexual", apel·lant a l'apoderament com a forma de vida de centenars de milers de dones i nenes, tancar els ulls davant l'explotació i l'esclavitud i veure llibertat on únicament existeix un consentiment consolidat en la vulnerabilitat i la misèria.

No és feminista explotar la capacitat de reproducció de les dones pobres per a complir desitjos mercantilitzant els seus cossos, les seves vides i les de les seves filles i fills.

No és feminista acceptar la pornografia com a contingut audiovisual estimulant per a la sexualitat dels homes considerant-lo únicament una fantasia. La pornografia és la porta a una imatge distorsionada del sexe i escenifica formes de relació profundament desiguals entre dones i homes. Una visió molt pobra de la sexualitat amb la qual s'està informant i educant l'adolescència, mentre es continuen cosificant, sotmetent, humiliant i torturant dones.

No és feminista afirmar que el gènere ha de ser reconegut com a identitat. El gènere és la normativa social que subordina a les dones únicament pel fet de ser-ho, un conjunt de rols i estereotips sexistes imposats. Acceptar el gènere és assumir la feminitat i la masculinitat per a continuar perpetuant la desigualtat.

No és feminista afirmar que el feminisme està en contra dels homes i que sense ells com a protagonistes no és possible construir-lo, si mantenim la possibilitat que existeixin noves masculinitats en lloc d'abolir-les (igual que la feminitat). Només així estarem en el camí de la igualtat real, sense privilegis ni subordinacions.

No és feminista convertir el 8M en una performance sense cap objectiu reivindicatiu, és necessari treure al carrer les nostres exigències: no volem ser violades i assassinades; no volem ser prostituïdes, no volem ser explotades per la nostra capacitat reproductiva; no volem ser agredides només pel fet de ser dones; no volem per nosaltres els treballs més ingrats i pitjor pagats; Volem cobrar el mateix que un home per igual treball; No volem ser mutilades; No volem maternitats imposades. Volem caminar segures i lliures per ocupar els carrers sense por.

El pròxim 8 de març veurem al carrer reivindicacions i celebracions diverses, però aquest dia surt al carrer la lluita que serà feminista o no serà.