Mollet té una nova alcaldessa que ha produït un relleu generacional molt necessari.

Amb la seva arribada, hem constatat indicis de què alguna cosa pot canviar.

Que per primera vegada en molt temps, s’enfrontés al cacic engominat de Gallecs, l’Incasòl, o al mediocre departament d’ensenyament arran de la deixadesa de l’escola de can Vila, ens convida a ser una mica optimistes. Tampoc és intranscendent que s’hagi apropat a la festa major de Gallecs acompanyada de regidores i parlat amb veïnes com mai va fer l’alcalde anterior.

Però aquests indicis seran insuficients si no es fa un salt endavant amb polítiques valentes i responsables oposades a la dinàmica de supervivència i negacionista del vell Monràs.

L’oportunitat d’or de fer aquest gir és el Pla d’Ordenació Urbanística de Mollet (POUM) i el què se’n derivi, que l’exalcalde va obligar a començar equivocadament.

Un POUM marca com ha de ser el desenvolupament d’un municipi durant molts anys, i per tant, com les lleis de rang superior obliguen, cal que sigui participatiu, sense apriorismes, consensuat i transparent: tot el contrari d’allò que s’ha fet fins al moment.

Però per sort, només tenim una aprovació inicial «si wana» del ple i el dictador ha marxat. Per tant, caldrà fer el treball necessari entre totes perquè el què s’aprovi provisionalment sigui diferent i vagi en la línia de mitigar i adaptar-se a l’atzucac històric en el qual ens trobem.

L’emergència climàtica fa estralls. Les temperatures màximes i continuades mai vistes arruïnen les collites i porten la fam. La sequera buida els pantans i ara sí, ens recorden que només tenen reserves per un any. També durant dècades ens han amagat que tantíssims pobles no estaven connectats a la xarxa principal d’aigua potable. Aquest hivern el gas natural, el petroli i l’electricitat seran un luxe que molts no es podran permetre perjudicant la seva salut. I així un llarg reguitzell de desgràcies deliberadament ocultades que només es podran intentar revertir amb un canvi de model radical.

Cal un POUM que afronti tot això amb la màxima humilitat i imaginació possibles i que no parteixi d’una ordre militar a un pobre arquitecte, per fer créixer el municipi artificialment a qualsevol preu amb l’únic objectiu de pagar els deutes d’anys de mala gestió.

Probablement l’última oportunitat que ens quedi sigui una moratòria urbanística que permeti una reflexió serena, profunda i valenta que conformi un POUM aterrat a la realitat pel bé col·lectiu de Mollet.

Des de les organitzacions veïnals, emplacem als representants municipals a fer-ho i els oferim la nostra col·laboració, però com que encara no sabem l’abast de la renovació, des de la Federació d’Associacions Veïnals de Mollet del Vallès (FAVM) iniciem el nostre propi camí. Proposem un procés de formació, reflexió i proposició que anomenem «quin Mollet volem?», que hem presentat fa pocs dies i que s’allargarà durant alguns mesos amb xerrades, debats, tallers i documents temàtics sobre equipaments, noves centralitats i connexions, sanitat, educació, cultura, esport, lleure, cohesió social, espais lliures, biodiversitat, gentrificació, sobirania alimentària, patrimoni, mobilitat, contaminació, serveis, comerç o indústria.