Protecció Civil adverteix que la població és més conscient dels riscos naturals que dels tecnològics
Interior va activar 64 alertes i tres emergències de plans de protecció civil durant el 2011, entre les que destaca una fuga química a l'estació de Lleida
Barcelona (ACN).- La Direcció General de Protecció Civil adverteix que la població catalana està més conscienciada davant dels riscos i perills naturals, com les fortes nevades, ventades, pluges intenses, inundacions o focs forestals, que davant de riscos tecnològics com les fugues de materials químics o els accidents en el transport de mercaderies perilloses. El subdirector general de Protecció Civil, Sergio Delgado, ha explicat a l'ACN que mentre que la població coneix mesures d'autoprotecció i de reacció en cas d'emergències naturals, no passa el mateix amb els riscos tecnològics, que passen més desapercebuts, tot i que són més freqüents.
De fet, durant el 2011 hi va haver al voltant d'un miler d'incidents, avisos, prealertes, alertes i emergències per riscos tecnològics, però menys de 150 per riscos naturals.
Segons dades a les quals ha tingut accés l'ACN, durant el 2011 es van fer 1.150 actuacions, 873 de les quals van ser incidents o avisos, 210 prealertes i 64 alertes. Només tres vegades es va activar algun pla en fase d'emergència. De fet, els plans només s'activen en fase d'alerta o emergència.
El pla que es va activar més vegades va ser el Transcat, el del transport de mercaderies perilloses, amb 417 activacions, tot i que 402 van ser només incidents o avisos, mentre que les alertes van ser 14 i hi va haver una sola emergència. De fet, aquesta emergència va ser la que va comportar més afectació i problemes a Protecció Civil. Va ser el 26 de juliol per una fuita d'un líquid inflamable a l'estació ferroviària de Lleida-Pirineus, que va obligar a confinar tota la població present a 600 metres de distància.
Les altres dues emergències activades van ser del Plaseqcat, per fugues d'elements químics perillosos el 2 de maig al Prat de Llobregat i l'11 de juny a Reus. El Plaseqcat, a més, és el segon amb més avisos, 398, a més d'11 alertes. El següent pla més utilitzat ha estat el Ferrocat, dins del Procicat, per incidències en el ferrocarril, que va tenir 6 alertes però 91 prealertes.
El pla per risc natural més utilitzat va ser l'Inuncat, per fortes pluges, inundacions, riuades o mala mar, amb 61 activacions, tot i que la meitat van ser incidents o avisos. El següent més utilitzat va ser l'Infocat, per incendis forestals, amb 26 activacions, tot i que només dues van ser alertes i 24 van ser prealertes. El Procicat per vent, amb 16 prealertes i dues alertes, i l'Aerocat, per incidents en el transport aeri, amb 11 prealertes i set alertes, van ser els següents plans més utilitzats.
Per mesos, els més actius per a Protecció Civil van ser febrer, juliol, octubre i novembre, amb set activacions d'alertes cada mes. El mes menys actiu va ser abril, amb tres activacions, seguit d'agost, setembre i desembre, amb quatre.
Diferències territorials
Per demarcacions, l'àrea de Barcelona va ser la que va tenir més activacions de plans, amb 39, un 38,4% del total, seguit del Camp de Tarragona, amb 19, i Girona, amb 15. Això, segons Delgado, és lògic tenint en compte que són les zones més poblades i amb més activitat econòmica. Per exemple, els dos plans més activats, el Transcat i el Plaseqcat, són més freqüents en zones com l'autopista AP-7, per on passen nombrosos camions amb mercaderies perilloses, o els polígons químics de Tarragona, Baix Llobregat, Barcelona i el Vallès Oriental. De fet, a Barcelona el 60% dels plans activats van ser per riscos tecnològics.
En canvi, en zones com el Pirineu, el pla més activat va ser el Neucat. L'Inuncat es va activar sobretot a Girona, per mala mar i a Barcelona per riuades al Maresme, mentre que l'Infocat es va activar a Tarragona per algun incendi important i a les Terres de l'Ebre i Girona pel vent, que posava en risc els boscos. El Procicat es va activar més de 35 vegades a Barcelona, sobretot per incidències ferroviàries, i a Girona i les Terres de l'Ebre entre 15 i 20 vegades, sobretot pels forts vents.
Delgado també ha explicat que els diversos plans de protecció civil s'aniran adaptant a diferents llindars de risc segons la zona i les circumstàncies. Així, per exemple, el Neucat no s'activarà de la mateixa forma a l'Alt Pirineu que a la zona metropolitana de Barcelona, on les mateixes precipitacions de neu poden causar molts més problemes que a la muntanya, o l'Inuncat al Maresme, on els municipis ja estan preparats i acostumats a les rierades.
|
|
|